Agathosma betulina
Agathosma betulina (anteriorment Barosma betulina), coneguda comunament com buchu, és un arbust pertanyent a la família de les rutáceas, nativa de les montanyas de baixa altura de l'oest de Suràfrica, a on es troben els hàbitats de fynbos.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perennifolio en brots de color groc o rojosos erectos i profusamente ramificats que alcancen fins als 2 m d'altura. Els fulls són alterns o opostes, elíptiques de marge serrat en glándulas oleíferas redones i pelúcidas en la base de cada dent i unes dimensions d'entre 14 i 25 mm de llongitut i 6 a 14 mm d'esgambi. Són aromàtiques i, per mig de destilació, produïxen un oli essencial dorat en un aroma fort, dolç i similar a la menta.[1] Les florés apareixen de juny a novembre en la seua àrea de distribució original. Apareixen de forma solitària en posició axilar. Estes flors de 5 pétals, obertes i en forma d'estrela, són de color blanc pàlit a rosa pàlit, alcancen fins a 20 mm de llongitut i estan units al talle per mig d'un curt pedúncul de fins a 7 mm. Els fruts són d'un color parduzco i tenen cinc cambres.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]L'espècie Agathosma betulina és endèmica de les zones montanyoses de la província surafricana de la veta Occidental. Especialment adaptada a climes secs, es troba en els hàbitats de fynbos, en les ales rocoses de arenisca en altituts d'entre 300m i 700m sobre el nivell de l'mar. S'estén des de les montanyes Cederberg fins a les montanyes Groot Winterhoek, inclosa la cordillera de Piketberg.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Les plantes selvades d'esta espècie s'utilisen popularment per al tractament d'inflamacions i infeccions del sistema urinari. També es coneix el seu us com a estimulant de la gana, digestiu, antiespasmódico, carminativo i també per a tractament de la tós, cistitis, prostatitis, gota, reumatisme, diarrea i flatulència entre atres afeccions.
Propietats
[editar | editar còdic]Estudis realisats en extractes etanólicos dels fulls han demonstrado activitat antibacteriana front a Escherichia coli, Klebsiella pneumonia, Proteus mirabilis, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Staphylococcus saprophyticus i Enterococcus faecalis.
Principis actius
[editar | editar còdic]En els extractes de vàries parts de la planta s'han aïllat glucósidos de flavonoides com la diosmina i rutina, ademés de varis components de l'oli volàtil com el diosfenol, la pulegona, el limoneno i la mentona.
Constituents Volàtils
[editar | editar còdic]El rendiment del oli essencial de Agathosma betulina oscila entre un 1,5 % i un 2,5 % del pes sec de la planta. Este oli conté una varietat de composts volàtils, entre els que s'inclouen isomentona, diosfenol, limoneno, mentona, pulegona, pseudo-difosfenol, 8-mercapto-p-mentano-3-ona, 8-acetiltio-p-mentano-3-ona, 8-metiltio-p-mentano-3-ona, 4-hidroxi-difosfenol i 1-hidroxi-difosfenol.[4]
Constituents No Volàtils
[editar | editar còdic]La fracció no volàtil de Agathosma betulina no ha segut ben estudiada. L'anàlisis fitoquímico de l'extracte etanólico va revelar la presència de flavonoides com rutina, diosmina i hesperidina, ademés de #alcaloide, saponinas, glúcits, proteïnes i taninos.[5]
Toxicitat
[editar | editar còdic]En els fulls de Agathosma betulina s'ha identificat la presència de cetones monoterpenicas com la pulegona en concentracions variables segons el quimiotipo. Este compost pot ser tòxic per al ser humà, és per açò que esta espècie no està recomanada per a us alimentari.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Agathosma betulina va ser descrita per com Barosma betulina per Peter Jonas Bergius i reubicada en el seu gènero actual per Neville Stuart Pillans en Journal of South African Botany 16: 75, en l'any 1950.[7]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Barosma betulina (P.J.Bergius) Bartl. & H.L.Wendl.
- Barosma orbicularis Sweet
- Bucco betulina Schult.
- Diosma betulina (P.J.Bergius) Thunb.
- Diosma crenata Lodd.
- Hartogia betulina P.J.Bergius[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sandasi, Maxleene; Kamatou, Guy; Chen, {{{nom3}}}; Mulaudzi, {{{nom4}}} (2023-01-01). [1], Academic Press, pp. 41–56. ISBN 978-0-323-99794-2.
- ↑ «N Hersiening Van Die Agathosma-spesies Van Kommersièle Belang».Journal of South African Botany.42(2)
- 109––119.doi:10.5962/p.397000.Consultat el 2025-06-03.
- ↑ Goldblatt, Peter; Manning, {{{nom2}}} (2000). [2] (en anglés), Pretòria: National Botanical Institute, pp. 743. ISBN 0-620-26236-2.
- ↑ «The potential of South African plants in the development of new medicinal products».South African Journal of Botany.77(4)
- 812-829.ISSN 0254-6299.doi:10.1016/j.sajb.2011.02.001.Consultat el 06-06-2025.
- ↑ «Synthesis of Silver Nanoparticles Using Buchu Plant Extracts and Their Analgesic Properties».Molecules.21(6)doi:10.3390/molecules21060774.Consultat el 06-06-2025.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ Agathosma betulina en Tròpics
- ↑ Agathosma betulina en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agathosma betulina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.