Anar al contingut

Agent Taronja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Avions nortamericans C-123 Provider rosant agent taronja en Vietnam.

El Agent Taronja va ser un dels herbicida i defoliants que varen utilisar els militars nortamericans com a part del seu programa de guerra química en l'operació Ranch Hand (1962-1971) durant la guerra de Vietnam. Vietnam estima que tres millons de vietnamites varen ser víctimes i mig milló de chiquets varen nàixer en malformacions congènites com a resultat del seu us.[1] La Creu Roja de Vietnam calcula que fins a un milló de persones són discapacitades o tenen problemes de salut per l'agent taronja.[2] El govern d'Estats Units ha rebujat estes sifres en considerar-les poc fiables i realistes.[3][4]

L'agent és una mescla 1:1 de dos herbicida hormonals 2,4-D i 2,4,5-T que va ser fabricat per al Departament de Defensa, principalment per Monsanto Corporation i Dow Chemical. Posteriorment es va descobrir que el 2,4,5-T utilisat per a produir l'agent taronja estava mesclat en TCDD, un compost de dioxina extremadament tòxic. Se li va donar el nom per les franges de color taronja en els barrils utilisats per al seu transport, i va anar de llunt el més àmpliament utilisat dels cridats «herbicida arcoíris».[5]

Durant la guerra de Vietnam, entre 1962 i 1971, l'eixèrcit d'Estats Units va rosar casi huitanta millons de litros de material que contenia herbicida i defoliants químics mesclats en combustible per a avions en Vietnam, l'est de Laos i parts de Camboya.[6][7] L'objectiu del programa era defoliar terres forestals i rurals, privant a la guerrilla de coberta a on protegir-se.[7]

Descripció química i toxicologia

[editar | editar còdic]
2,3,7,8-TCDD.
2,4-D.
2,4,5-T.

Químicament, l'agent taronja és aproximadament una mescla 1:1 de dos herbicida —àcit 2,4-diclorofenoxiacético (2,4-D) i àcit 2,4,5-triclorofenoxiacético (2,4,5-T)— en forma d'éster iso-octilo.[8]

Numerosos estudis han examinat els efectes en la salut relacionats en l'agent taronja, els composts que ho conformen i els subproductes de la seua fabricació.[9]

Abans de la controvèrsia que rodeja l'agent taronja, ya hi havia moltes proves científiques que vinculen el 2,4,5-T en greus efectes negatius per a la salut i danys ecològics.[10] Pero en 1969, es va revelar al públic que el 2,4,5-T estava contaminat en una dioxina, la 2,3,7,8-tetraclorodibenzodioxina (TCDD), i que laTCDD estava causant molts dels efectes adversos per a la salut prèviament inexplicables que es correlacionaron en l'exposició a l'agent taronja.[11] La TCDD ha segut descrita com «potser la molècula més tòxica jamai sintetisada per l'home».[12] Memoràndums interns varen revelar que, en 1952, Monsanto (un dels principals fabricants de 2,4,5-T) havia informat al govern de EE. UU. que el seu 2,4,5-T estava contaminat.[13] En la fabricació de 2,4,5-T, el sobrecalentament accidental de la mescla reactiva fàcilment fa que es condense en la forma tòxica de autocondensación TCDD. En aquell moment no es varen prendre precaucions contra esta reacció secundària accidental, que és la mateixa que va causar també el desastre de Seveso en Itàlia en 1976.Plantilla:Cn

En 1979, Arthur Galston, biòlec de l'Universitat de Yale, especialista en l'investigació de herbicida va publicar una revisió de lo que es coneixia en aquell moment sobre la toxicitat de la TCDD. Inclús les «infinitament menudes» cantitats d'dioxina en la dieta causaven efectes adversos per a la salut quan es varen provar en animals.[12] Des de llavors, la TCDD s'ha estudiat de forma exhaustiva. S'ha associat en un aument de neoplasias en cada u dels bioensayos en animals descrits en la lliteratura científica.[14] El Programa Nacional de Toxicologia dels Estats Units ha classificat la TCDD com a «coneguda per ser un carcinógeno en sers humans», freqüentment associat en el sarcoma de teixits blans, el limfoma no hodgkidiano, la malaltia de Hodgkin i la leucèmia limfàtica crònica (CLL).

Dels dos herbicida que componen l'agent taronja, 2,4-D i 2,4,5-T, l'últim es considera el menys biodegradable.[15] Encara que la degradació de 2,4,5-T en una vida mija en una escala de dies es pot conseguir per mig de l'adició de bactèries d'un cep especial, no es va observar una degradació abundant en el mateix sol sense adició de bactèries,[16] i la vida mija de les dioxina en el sol és superior a dèu anys.[17]

Un informe de 1969 elaborat per K. Diane Courtney i atres autors varen trobar que el 2,4,5-T podria causar anomalies congènites i mort fetal en rates.[18] Varis estudis han demostrat un aument de mortalitat per càncer en treballadors exposts al 2,4,5-T. En un d'eixos estudis, d'Hamburc, Alemània, el risc de mortalitat per càncer va aumentar en un 170 % despuix d'haver treballat durant dèu anys en la secció productora de 2,4,5-T en una planta de fabricació d'Hamburc.[14] Tres estudis han sugerit que l'exposició prèvia a l'agent taronja planteja un major risc de leucèmia mieloide aguda en els fills dels veterans de Vietnam.[9]

L'agent taronja en la guerra de Vietnam

[editar | editar còdic]
Chiquets vietnamites en deformitat i atres problemes de salut causats per l'agent taronja.

Els dos constituents de l'agent taronja es varen usar en agricultura, principalment el 2,4-D, venut actualment en productes com el Navigate. Per qüestions de negligència i pressa per falta de documents, durant la guerra de Vietnam, va ser produït en una purificació inadequada, i presentava continguts elevats d'un subproducte cancerígeno de la síntesis del 2,4,5-T: la dioxina tetraclorodibenzodioxina. Este residu no es troba normalment en els productes comercials que inclouen estos dos ingredients, pero va marcar per a sempre el nom de l'agent taronja.Plantilla:Cn

«Fonts vietnamites afirmen que es varen abocar huitanta millons de litros d'este producte tòxic en un espai de dèu anys no solament sobre Vietnam, sino també en Camboya i en Laos, durant “la guerra secreta” en eixos dos països. Segons estes fonts oficials, prop de dos millons de persones varen poder quedar afectades en Vietnam des de 1961. Tres millons d'hectàrees i trenta mil pobles haurien segut contaminats per l'agent, la concentració del qual de substàncies tòxiques seria de 20 a 55 voltes la dosis que es troba en el pesticida comú».[19] En l'actualitat encara hi ha unes cinc mil persones, segons fonts oficials, afectades per l'agent taronja, en la seua majoria fills els pares dels quals es varen contaminar i que varen nàixer en terribles malformacions. Molts uns atres varen morir als pocs anys de nàixer víctimes de la leucèmia o d'atres tipos de càncer.

Archiu:Capitales bloque 53 Huey-helicopter-spraying-Agent-Orange-in-Vietnam.jpg
Un helicòpter Bell UH-1 Iroquois del Eixèrcit d'Estats Units rosant agent taronja sobre camps de cultiu en Vietnam.

Estats Units va començar a atacar els cultius d'aliments en octubre de 1962, principalment per mig d'Agent Blau. En 1965, el 42 per cent de tots els herbicida polvorisats varen ser dirigits als cultius d'aliments.

Els registres de la Força Aérea dels Estats Units indiquen que es varen realisar a lo manco 6542 missions de fumigació en el transcurs de l'operació Ranch Hand. Per a 1971, un 12 per cent de la superfície total de Vietnam del Sur havia segut rosada en productes químics defoliants, a una concentració mija de tretze voltes la dosis d'aplicació recomanada per al seu us pel Departament d'Agricultura nortamericana.[20] Només en Vietnam del Sur, s'estima que dèu millons d'hectàrees de terra agrícola varen ser finalment destruïdes.[21] En algunes zones, les concentracions de TCDD en el sol i l'aigua eren centenars de voltes majors que els nivells considerats segurs per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units.[22][23] En conjunt, més del 20 % dels boscs de Vietnam del Sur varen ser rosats a lo manco una volta durant un periodo de nou anys.

La taxa de migració de zones rurals a urbanes va aumentar espectacularment en Vietnam del Sur durant la guerra, ya que els llauradors escapaven de la guerra en les zones rurals, fugint a les ciutats dominades per Estats Units. La població urbana en Vietnam del Sur casi es va triplicar: de 2.8 millons de persones en 1958 a 8 millons en 1971. El ràpit fluix de persones va dur a un ritme ràpit i incontrolat d'urbanisació, s'estima que 1.5 millons de persones vivien en els suburbis de Saigon.[24]

Segons alguns estudiosos, un atre objectiu era l'inducció forçosa de proyectes d'urbanisació, la destrucció de la capacitat dels llauradors per a guanyar-se la vida en el camp, obligant-los a fugir a les ciutats dominades pels Estats Units, privant aixina a la guerrilla del seu respal rural i el suministrament d'aliments.[7][25]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ York, Geoffrey; Mick, Hayley (12 de juliol de 2008). «Last Ghost of the Vietnam War», The Globe and Mail (en anglés).
  2. ↑ Jessica King. «U.S. in first effort to clean up Agent Orange in Vietnam» (en anglés). CNN. Consultat el 11 d'agost de 2012.
  3. ↑ Artícul «Defoliation» en (2011) Spencer C. Tucker (ed.). The Encyclopedia of the Vietnam War, 2nd idioma = anglés edició, ABC-CLIO. ISBN 9781851099610.
  4. ↑ Stocking, Ben (22 de maig de 2010). «Vietnam, US still in conflict over Agent Orange», Associated Press Writer seattletimes.com/html/health/2011928849_apasvietnamusagentorange.html
  5. ↑ Hi ha, 1982: p. 151
  6. ↑ Pellow, David N (2007). Resisting Global Toxics: Transnational Movements for Environmental Justice, MIT Press, p. 159, (ISBN 0-262-16244-X).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Stellman, Jeanne et al. The Extent and patterns of usage of Agent Orange and other herbicides in Vietnam Nature. Vol. 422 (17 d'abril de 2003) pp 681–687 (consultat 2013-07-06)
  8. ↑ IOM, 1994: p. 90
  9. ↑ 9,0 9,1 Frumkin, 2003: [enllaç trencat]
  10. ↑ Young, 2009: p. 2
  11. ↑ Young, 2009: p. 6
  12. ↑ 12,0 12,1 Schuck, 1987: p. 18
  13. ↑ Schuck, 1987: p. 17
  14. ↑ 14,0 14,1 Shore, R.E. (7 d'octubre de 2011). «Editorial: Agent Orange in Vietnam», American Journal of Public Health, Vol 85. No. 4, p. 476.
  15. ↑ Hill, Brian; Liu, Jiangbi. «2,4,5-Trichlorophenoxyacetic Acid Pathway Map» (consultat el 18 de juny de 2013).
  16. ↑ Chatterjee, D. K.; Kilbane, J. J. & Chakrabarty, A. M. «Biodegradation of 2,4,5-trichlorophenoxyacetic acid in soil by a pure culture of Pseudomonas cepacia» en Appl. Environ. Microbiol. 1982, 44(2):514, (consultat el 18 de juny de 2013).
  17. ↑ Centre for Ecological Sciences, Indian Institute of Science. «Dioxins» [1] archivat en Wayback Machine. (consultat el 18 de juny de 2013).
  18. ↑ Buckingham, 1992: Chapter IX – Ranch Hand Ends
  19. ↑ Philip, Bruno. «[2]», El País.
  20. ↑ SBSG, 1971: p. 36
  21. ↑ Luong, 2003: p. 3
  22. ↑ Fawthrop, Tom (14 de juny de 2004). «Vietnam's war against Agent Orange», BBC News.
  23. ↑ Fawthrop, Tom (10 de febrer de 2008). «Agent of Suffering», Guardian.
  24. ↑ Luong, 2003: pp. 4
  25. ↑ «L'agent taronja seguix podrint els sols de Vietnam 50 anys despuix».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agent_Taronja&oldid=834987»