Ageratum conyzoides

Ageratum conyzoides és una espècie de planta de la família Asteraceae. És tòxica, considerada una maleza, nativa d'Argentina, Brasil, Paraguay. Coneguda per distints noms com caángay, caápetay, chiva, flor lila, herba de gos, herba de Santa Lucía, herba hemostática, huarmi, manrubio, mastranto, mentastro, niambu, sesumpate, tetina o yerba de chinenc.

És el Ageratum d'Argentina, propost com nomene patró per a eixa espècie per Petetín (1984)^[1] i citat aixina per Marzocca (1997).^[2]

Descripció

Creix prop de 70 cm d'altura, en fulls opostes, en florés menudes, rosades a blanques, en els extrems de les seues branques rojoses, pilosas. D'aroma desagradable^[3]

Ecologia

Espècie anual, herbàcea, que creix entre els 0 i 2.500 m s. n. m., escapada del Neotrópico, convertint-se en una maleza molt comuna de les zones càlides del món. A. conyzoides és un producte de l'evolució, per poliploidía (és tetraploide), d'una atra espècie estretament relacionada, Ageratum microcarpum (diploide).

El seu hàbit anual, efímer s'associa en el seu enorme plasticidad de forma de creiximent i rapidea en florir, ya que pot conseguir la madurea reproductiva ràpidament en una varietat d'hàbitats pertorbats, en produccions de llavors variables en la calitat de l'hàbitat. A pesar de que la passada selecció normalment va conduir a l'evolució d'una espècie predisposta a convertir-se en maleza en un mig pertorbat, no hi ha evidència que A. conyzoides haja evolucionat a conseqüència d'una "pressió de selecció específica" per agricultura.^[4]

Usos

S'usa en freqüència com planta medicinal, com antibacteriana, antiartrítica;^[5] per a olis essencials per a cosmètica; té bioactividad: insecticida, nematocida; gran desinflamante, regenerador, modo d'us (emplasto). Evitar ingerir en grans cantitats.

Taxonomia

Ageratum conyzoides va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 839, en 1753[1].^[6]

Etimologia

Ageratum: prestat del llatí ăgěrăton, i, derivat del grec αγήρατος, construït en el prefix ά (alfa privativo), sense, no, i el vocablo γερον, -οντος, vell, o siga "que no envellix", en alusió a les flors d'algunes espècies d'este gènero que mantenen el color per un llarc temps.^[7] Empleat per Plinio el Vell en el seu Història Naturalis (27, 13) per a una planta que no tindria res a vore en el gènero de Linneo (Hypericum origanifolium),^[8] o per a la Achillea millefolium (Milenrama), un membre de la mateixa subfamília que Ageratum, dins dels Asteraceae.^[9]

conyzoides: epítet llatío que significa "similar a Conyza", una atra planta herbàcea de la família Asteraceae.

Sinonímia

Ageratum arsenei B.L.Rob.
Ageratum conycoides L.
Ageratum hirsutum Lam.
Ageratum hirtum Lam.
Ageratum houstonianum Mill.
Ageratum latifolium Cav.
Ageratum microcarpum (Benth.) Hemsl.
Ageratum obtusifolium Lam.
Ageratum pinetorum (L.O.Williams) R.M.King & H.Rob.
Alomia microcarpa (Benth.) B.L.Rob.
Alomia pinetorum L.O.Williams
Cacalia mentrasto Vell.
Caelestina microcarpa Benth.
Carelia conyzoides (L.) Kuntze^[10]
Coelestina microcarpa Benth.
Eupatorium conyzoides (L.) I.H.L.Krause^[11]

Noms comuns

Caángay (ARG),Huaymi Huaymi (Perú) Huarmi Huarmi (Perú) caápétay (ARG), celestina (GTM), chiba (COL), chivo mascle (CRI), chuva (CRI), flor blava (CRI), flor d'octubre (CRI), flor lila (CRI), flor noble (GTM), herba de chivo (CRI), herba de chucho (GTM), herba de gos (CRI), herba de pollet (CRI), herba hemostática (COL), huarmi (CRI), fum brau (CRI), manrubio (CRI), mastranto (GTM), mejorana (GTM), mejorana chaparro (CRI), mentastro (CRI), mestranto de Brasil (CRI), niambú (ARG), santa Lucía (CRI), sesumpate (CRI), seré (CRI), retentina (GTM), rompesaragüelo (CRI), santa Lucía (CRI/INBIO, GTM/INBIO), susumpate (CRI), teatina (CRI), tetina (CRI), ventosidad (CRI), yerba de chivo (CRI),^[12]

En Brasil la criden "quebrapedra".^[2]

Cultura

En Costa Rica hi ha una antiga tradició a on la gent acostuma a regalar-se un ramito de flors de Santa Lucía en els primers dies de l'any, com un desig de prosperitat per a tot el restant de l'any. És comú que el ramito es guarde en les billetaras o carteres tot l'any i es recanvie en els primers dies de giner.^[13]

Referències

↑ Carlos A. Petetín, 1984. "Patró per a noms comuns de les malezas de la República Argentina". Revista Malezas Volum 12 nº 4. ASAM, Buenos Aires, Argentina. Citada en Marzocca (1997) Vademécum de malezas medicinals de l'Argentina. i en Aníbal R. Molina (2011, segona edició) Malezas argentines.
↑ ^2,0 ^2,1 Ángel Marzocca. 1997 Vademécum de malezas medicinals de l'Argentina. Orientació Gràfica Editora, Buenos Aires, Argentina.
↑ Ageratum Conyzoides L. - Billy Goat Weed
↑ Capítul 2. La classificació i ecologia de les malezas
↑ Database entry for Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides
↑ Ageratum conyzoides en Tròpics, Missouri Botanical Garden, St Louis
↑ Charters M.L.,Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology, page AB-AM, 2005-2016
↑ Pline l'Ancien, Histoire Naturelle, T. 2, Lib. XXVII, Trad.française: Littré É.
↑ Ageraton en Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, p. 85, Hachette, Paris, 1934
↑ ^{[enllaç trencat]}
↑ Ageratum conyzoides en PlantList
↑ Plantes medicinals / Medicinal plants https://web.archive.org/web/20100715075943/http://plantae2.librecanal.com/
↑ «VALORES, RITOS DE FIN D'ANY I VACACIONS EN COSTA RICA» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2015. Consultat el 1 de giner de 2015.

Ming, L.C. 1999. Ageratum conyzoides: A tropical source of medicinal and agricultural products. p. 469–473. In: J. Janick (ed.), Perspectives on new crops and new uses. ASHS Press, Alexandria, VA.

USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090726043842/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?103793 (16 ene 2008)

Enllaços externs

Plantes Per al Futur: Ageratum conyzoides
Database de Plantes Tropicals: Ageratum conyzoides
Fotos de Ageratum conyzoides [2] archivat en Wayback Machine.
Este artícul conté una traducció derivada de «Ageratum conyzoides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Petetín_1984-1] Carlos A. Petetín, 1984. "Patró per a noms comuns de les malezas de la República Argentina". Revista Malezas Volum 12 nº 4. ASAM, Buenos Aires, Argentina. Citada en Marzocca (1997) Vademécum de malezas medicinals de l'Argentina. i en Aníbal R. Molina (2011, segona edició) Malezas argentines.

[Marzocca_1997-2] 2,0 ^2,1 Ángel Marzocca. 1997 Vademécum de malezas medicinals de l'Argentina. Orientació Gràfica Editora, Buenos Aires, Argentina.

[3] Ageratum Conyzoides L. - Billy Goat Weed

[4] Capítul 2. La classificació i ecologia de les malezas

[5] Database entry for Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides - Ageratum conyzoides

[6] Ageratum conyzoides en Tròpics, Missouri Botanical Garden, St Louis

[7] Charters M.L.,Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology, page AB-AM, 2005-2016

[8] Pline l'Ancien, Histoire Naturelle, T. 2, Lib. XXVII, Trad.française: Littré É.

[9] Ageraton en Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, p. 85, Hachette, Paris, 1934

[10] {[enllaç trencat]}

[11] Ageratum conyzoides en PlantList

[12] Plantes medicinals / Medicinal plants https://web.archive.org/web/20100715075943/http://plantae2.librecanal.com/

[13] «VALORES, RITOS DE FIN D'ANY I VACACIONS EN COSTA RICA» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2015. Consultat el 1 de giner de 2015.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]