Anar al contingut

Aglaope infausta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
orugueta de l'armeler (Aglaope infausta)

La orugueta de l'armeler, Aglaope infausta, és una oruga de la família Zygaenidae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les larves s'alimenten sobre Prunus dulcis, Prunus spinosa, Crataegus sp., Cotoneaster sp., i atres espècies de la família Rosaceae.[1] L'espècie és una plaga del fullage i el frut jove.[2] L'espècie mostra un molt baix nivell d'heterogeneïtat genètica de les espècies de lepidòpters, pero no afecta a la viabilitat de l'espècie. En la Edat de gèl, es varen diferenciar en dos llínees genètiques.[3]

Les ales són de color gris obscur casi negre en una taca roja cap a la base. El tórax és de color negre i es creua en una banda roja.[4] Les antenes són bipectinadas.[5] La envergadura és d'uns Plantilla:Convert.[6] La oruga pot retraure el seu cap en el seu protórax.[4] Una banda de color groc en taques negres corre a lo llarc de l'esquena de la oruga.[4] La buación generalment comença a principis de juny com un capoll allargada que és de color blanquecino o marró clar.[7] La bua és de color rosáceo o groguenc i és Plantilla:Convert de llarc.[4] Les larves s'alimenten Prunus spinosa, Crataegus sp., Cotoneaster sp., i atres espècies de la família de les rosáceas.[1]


L'espècie és una plaga del fullage i fruts jóvens.[2] l'espècie mostra un molt baix nivell d'heterogeneïtat genètica de lepidòpters espècie, pero no afecta a la viabilitat de l'espècie. En la Edat de Gèl es va produir la diferenciació en dos linajes genètics.[3]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

A. infausta es troba en Portugal, Espanya, França i noroest d'Itàlia i alcança el seu llímit de distribució nor-oriental en l'oest d'Alemània.[6] L'hàbitat té que ser calent i sec. L'espècie viu en regions càlides i estepas arbustivas i boscs.[1] Les espècies a voltes compartix l'hàbitat de Heterogynis penella.[7]

Reproducció

[editar | editar còdic]

Apareamiento

[editar | editar còdic]

Els òrguens sexuals masculins externs estan subjectes a la selecció sexual per part de la femella. El mascle pot fregar el abdomen de la femella en la seua valva durant el apareamiento. La transferència d'exitosa d'esperma depén de si el espermatóforo mascle encaixa en l'obertura dels seminals de la femella.[8] En un estudi de feromonas sexuals, Aglaope infausta va ser una de les espècies atretes per feromones de tortrícidos i capturades en les trampes.[9]

Són molt menuts, de color groc, envolts en una fina membrana. Cada femella posa una gran cantitat d'ells.[5]

En la seua primera edat assembla a un cuc, de color grisáceo o groc brut. Segons es desenrolla mostra l'esquena en faixes grogues, interrompudes per chicotetes taques negres. Als costats, i més amples, una atra llista negra seguida d'una atra groga. En l'esquena, i sobre les faixes negres, apareixen protuberàncies morades en pèls eixints, que poden irritar per contacte. La oruga en la seua fase final pot medir Plantilla:Convert.[5]


Cicle Biològic

[editar | editar còdic]

Les orugas invernantes apareixen a l'inici de la brotación de la planta hoste, començant a devorar els ulls i fulls tendres, i mantenen esta activitat fins a la mediats de primavera (Aprox. 15 de maig en Espanya) en que alcancen el seu desenroll complet. A continuació formen les crisálidas, que despuix de 15 o 20 dies despuix emergixen les palometes l'única funció de les quals és la de reproduir-se. Durant el dia permaneixen parades en les zones sombreadas de l'arbre hoste i en refrescar volen al voltant dels mateixos formant núvols de palometes. Despuix del apareament fan la posada de huevecillos en les resquebrajaduras de la corfa, i al més aviva la següent generació de orugas.[5] Estes, despuix d'una breu etapa d'alimentació s'amaguen protegint-se de la calor de l'estiu i de la fredor de l'hivern fins a la següent primavera.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Wolfgang Wagner. «Aglaope infausta (Zwerg-Widderchen)» (en alemà). Schmetterlinge und ihre Ökologie. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2010. Consultat el 23 de maig de 2010.
  2. 2,0 2,1 David James Carter (1984). Pest Lepidoptera of Europe: with special reference to the British Isles, Springer, pp. 355. ISBN 978-90-6193-504-9.
  3. 3,0 3,1 Thomas Schmitt & Alfred Seitz(2003).Journal of Biogeography.31(1)
    137-144.doi:10.1046/j.0305-0270.2003.01003.x.Consultat el 23 de maig de 2010.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Almond tree leaf skeletonizer moth». HYPP Zoolog. Consultat el 23 de maig de 2010.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Cessar Arroniz(1926).Fulls divulgadoras de la Direcció general d'Agricultura i Montes - Ministeri de Foment.(4)
    1-4.
  6. 6,0 6,1 Heiko Bellmann and Wijnand Heitmans. «Aglaope infausta» (en neerlandés). Insekten van Europa (Insects of Europe). Universiteit van Amsterdam. Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2011. Consultat el 18 de febrer de 2009.
  7. 7,0 7,1 «donar Aglaope infausta (Linnaeus, 1767) Aglaope dones haies, Zygène dones épines, Zygène de l'amandier» (en francés). Papillons de Poitou-Charentes. Consultat el 23 de maig de 2010.
  8. Kauri Mikkola(2008).European Journal of Entomology.
  9. C. Decamps, P. du Merle, C. Gourio & G. Luquet(1981).Annales de la Société Entomologique de France.17(4)
    441-447.