Agonista

Gràfica d'una agonista.

En bioquímica, un agonista és aquella substància que és capaç d'unir-se a un receptor celular i provocar una acció determinada en la cèlula generalment similar a la produïda per una substància fisiològica.

Un agonista és lo opost a un antagonista en el sentit de que mentres un antagonista també s'unix a un receptor, no solament no ho activa, sino que també bloqueja la seua activació pels agonistas. Un agonista parcial activa al receptor, pero no causa tant efecte fisiològic com un agonista complet. Els receptors en el cos humà funcionen en ser estimulats o inhibits per agonistas o antagonistas naturals (com les hormonas o neurotransmisores) o artificials (com alguns fàrmacs). Recentment s'ha propost una nova teoria denominada selectivitat funcional, la qual amplia la definició convencional de la farmacologia.

En anatomia, els músculs agonistas són els capaços de realisar el mateix tipo de moviment.

Etimologia

El terme agonista prové del grec ἀγωνιστής, combatent, lluitador. Un agonista és un contendent químic.

Tipos de agonistas

Els receptors poden ser estimulats per agonistas endógenos (com neurotransmisores o hormones) o per agonistas exógenos (com certs medicaments), lo que genera una resposta biològica. Un agonista fisiològic és una substància que produïx els mateixos efectes en l'organisme, encara que actue sobre un receptor diferent.

• Agonistas endógenos: són composts químics produïts naturalment dins del cos, els quals generen una resposta biològica específica en unir-se a receptors definits. Entre els principals agonistas endógenos es troben les hormones, com la insulina o la adrenalina, i els neurotransmisores, com la dopamina i la serotonina. Estos mensagers químics participen en la regulació de múltiples funcions de l'organisme, incloent el metabolisme, l'activitat nerviosa i la resposta a l'estrés. Ademés, permeten la comunicació entre cèlules i asseguren el correcte funcionament dels processos fisiològics.
• Agonistas exógenos: són composts químics produïts fòra del cos, els quals s'utilisen per a generar una resposta terapèutica. Actuen unint-se als mateixos receptors que els agonistas endógenos o a receptors similars, imitant o potenciant la seua acció natural. Entre ells es troben els medicaments, com la dopamina sintètica, que desnuga una resposta similar a la senyalisació de la dopamina natural, i la morfina, que imita l'acció de les endorfinas.

• Agonistas complets: són composts químics que s'unixen a un receptor específic i induïxen la resposta màxima. Tenen la capacitat de vincular-se completament al seu receptor corresponent i activar-ho, lo que genera l'efecte màxim que dit receptor pot produir. Entre estos es troben la morfina, el fentanilo i la endorfina.

• Agonistas parcials: són composts químics que interactuen en un receptor, pero produïxen menys de l'efecte màxim i són menys eficaços que un agonista complet. Encara que també poden actuar com antagonistas dèbils quan es troben simultàneament en un agonista complet, ya que competixen pel mateix receptor i llimiten l'unió de la molècula en major capacitat per a activar la senyalisació. Açò dona com resultat una resposta reduïda. Per això, el agonismo parcial és responsable de la eficàcia terapèutica de varis fàrmacs, inclosos la buspirona, la buprenorfina, el pindolol i el salbutamol. Estos fàrmacs poden actuar com a estabilisadors de l'activitat dels ligandos naturals, ya que aumenten l'activitat del receptor quan els nivells dels agonistas endógenos són baixos o nuls, pero llimiten l'activitat del receptor quan els nivells dels agonistas endógenos són alts.
• Agonistas inversos: són composts químics que s'unixen a un receptor i apaguen activament el procés d'activació del receptor (és dir, s'unixen al receptor i tenen eficàcia negativa). Per lo tant, tenen l'efecte opost al d'un agonista. Aixina, quan hi ha activitat constitutiva del receptor (en absència d'un agonista), els agonistas inversos reduïxen la resposta basal. Entre estos es troben el rimonabant, el flumazenil i el propanolol.
• Agonistas-Antagonistas: són composts químics que exhibixen propietats mixtes. Actuen com agonistas en certs receptors i com antagonistas en uns atres. Esta dualitat els permet modular selectivament l'activitat de diferents receptors. Per eixemple, la nalbufina actua com antagonista en els receptors μ (mu) i com agonista en els receptors κ (kappa). I la buprenorfina actua com antagonista en els receptors δ (delta) i κ (kappa) i com agonista parcial en receptors μ (mu).