Anar al contingut

Agricultura sensitiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La agricultura sensitiva és un esquema que propon un tipo d'agricultura orgànica o agricultura ecològica. Va ser ideat per Luis Román Ardila Núñez, un ingenier agrícola colombiano, despuix d'unir varis conceptes entre els quals està la trofobiosis, l'alelopatía i el "model de sol i malezas"; este model orgànic de producció s'ha treballat durant prop de huit anys en països tropicals com Colòmbia i, recentment en Veneçola i Perú, enfocat específicament a la producció de plantes medicinals, aromàtiques i condimentarias.cita requerida

Aspectes tècnics del model

[editar | editar còdic]

Des del punt de vista tècnic, l'agricultura sensitiva, opera en base en tres ciències que ya havien segut investigades anteriorment; entre elles estan la trofobiosis[1] (del grec Trophos, aliment i biosis, maneig vital), ciència que va definir Francis Chaboussou,[2] en l'any de 1969 i que manifesta que sempre que una planta es trobe en equilibri nutricional, és dir sempre que no existixca en ella cap excés ni defecte de nutrients, eixa planta tindrà unes excelents ferramentes per a defendre's de l'atac de plagues i malalties.[3]

Per un atre costat està l'alelopatía (del grec Alleton, que significa mutu i Pathos, perjuí); este terme, ideat per Hans Molisch[4] en 1937, tracta sobre la ciència que estudia els principis actius de les plantes, i cóm eixos principis generen un efecte positiu o negatiu en un atre ser viu i casi sempre un insecte.[5]

Finalment es troba el model de sol i malezas,[6] conegut tècnicament com a biotecnologia tropical, que va ser ideada per l'ingenier Nasser Ioussef, en 1980, en base en un model de 1935 cridat Agricultura Natural de No intervenció[7] del mestre Zen Masanobu Fukuoka; el Model de sol i malezas maneja dèu principis, entre els quals els més destacats són: deixar llum i sol a les plantes i evitar el sombreo del cultiu objectiu; en térmens simples, sol i malezas explica que l'agricultura en el tròpic, pot ser exitosamente aplicada per mig de la conjugació d'eixos dos principis o manaments, com els flama Nasser; l'explicació d'este model ocorre perque el 90% de l'alimentació de les plantes són elements que la planta pren de l'aire (carbono, oxigen i nitrogen).

En resum, l'agricultura sensitiva considera una série de manejos d'equilibris, en a on el primer deu ser dur a la planta a un correcte maneig en la seua alimentació interna (la que conseguix de l'aire més la que manegem artificialment en dur al sol els microelementos necessaris, que no es troben fàcilment en el sol), aplicant conscientment la trofobiosis; posteriorment, deuen manejar-se Sol i Malezas, per a manejar l'equilibri entre el cultiu objectiu i les seues veïnes, les malezas; finalment i en cas que lo demés no funcione i hi haja alguna alteració o atac, deu manejar-se la Alelopatía, per a buscar el correcte equilibri entre el cultiu objectiu i els insectes.

Aspectes filosòfics del model

[editar | editar còdic]

Ademés de lo tècnic, l'Agricultura Sensitiva permet l'aplicació de diferents corrents filosòfiques, a la producció agrícola; els autors i les obres en les que se soporta el model són, en llínees generals la Antroposofía, en el llibre "Agricultura Biodinámica",[8] de Rudolf Steiner, escrit en 1924; la Teoria dels quatre Elements, en "Del Timeo"[9] de Platón, del 350 a. C.; la Teoria dels Humor, en "Medicina Unani",[10] de Claudius Galenus, en 180; la Classificació botànica, en "Botànica Amagada"[11] de Paracelso, en 1538; la Teoria de les Signaturas en "Basilica Chymica"[12] de Oswaldus Crollius, en 1608; i, en l'época actual, Els quatre Acorts en "Els Quatre Acorts" de Miguel Ruiz i Les 7 lleis de la Naturalea de Luis Ardila. (Vore també: Agricultura ecològica)

Estes corrents es fusionen, en entendre la fisiologia de les plantes, puix quan estes es troben en equilibri, treballen en l'aire, la terra, l'aigua i el fòc representat pel sol, per a portar a terme els seus propòsits: nàixer, créixer, reproduir-se i morir.[13] Açò ocorre en total naturalitat en els boscs i demés zones no intervingudes per l'humà.

I ací es presenta una frase important: "Devem ser conscients d'una cosa; quan, per eixemple nosatres reguem una planta, agreguem aigua artificialment, sense prestar atenció a la cantitat que ella requerix exactament; és dir, nosatres en l'acció del quint element (l'éter) generem un desequilibri".

En amprar la consciència per a indagar la cantitat exacta d'aigua que la planta requerix, en lloc de forçar a la planta a consumir un número determinat de litros per dia, l'Agricultura Sensitiva genera una millor condició, puix busca acostar-se a l'equilibri; per a conseguir açò, es requerix que el productor "lligga" en la planta, l'informació que ella nos proporciona, per mig de l'ocupació de l'atenció, entesa com la potenciació dels sèt sentits de la persona que opera el model.

És important referenciar que la naturalea està composta per energia i informació; per un atre costat, Paracelso explica que la naturalea es forma per Força i Resistència i que és l'acció de la segona sobre la primera, la que permet a la naturalea generar totes les accions i els subjectes.

Arbre cremat en la seua base, pero encara vixc despuix de 3 mesos.

Per als practicants d'esta tipo d'agricultura, la resistència correspon a l'informació i per supost, servix a la naturalea per a controlar processos, com Paracelso ho descriu. Igualment la força correspondrà a l'energia, que impulsa i manté a la naturalea i a tots els sers que pertanyen als seus quatre Regnes.

Estos conceptes ajuden a identificar un fet particular: es requerixen dos qualitats de la consciència per a entendre i colaborar en estos processos; estes dos qualitats són l'atenció i l'intenció, que operen a l'energia i a l'informació, respectivament.

D'esta manera i finalment l'afirmació que expon completament a l'Agricultura Sensitiva, es convertix en un principi clar:


Per a profundisar més en este tema i revisar més imàgens sobre l'aplicació d'este model poden visitar els enllaços externs que apareixen al final d'esta pàgina.

Llabor social

[editar | editar còdic]

En l'actualitat este esquema de producció ha segut assumit per varis professionals, els qui es troben treballant des de l'ingenieria, l'administració, l'agronomia i la veterinària, posant el seu coneiximent al servici de la comunitat productiva de Colòmbia, en émfasis en el Departament de Cundinamarca.


A mitan del més de juny de 2007 el IFOAM va generar la petició de ser membre de soport tècnic a l'ideòlec del model, lo que obri les portes per a que atres tècnics se sumixen a este llistat i es continuen els processos de contribució i desenroll que s'han generat per a Colòmbia i els demés països tropicals.

Durant la major part de l'any 2008, l'aplicació de l'agricultura sensitiva va disminuir el seu ritme en el camp i es varen iniciar treballs de aprofundiment específics sobre els Sistemes de Gestió de la Calitat, buscant vore esta tecnologia com un conjunt de processos que podrien ser provats i avalats pels ents certificadors baix esquemes administratius; encara, en la redacció d'esta nota s'està buscant la Certificació ISO 9001:2004, per a un sistema de producció orgànic.

Des d'inicis de l'any 2009 es va iniciar una gran promoció sobre esta metodologia, dictant una série de capacitacions en llínea, aixina com conferències i assessoria, atenent al públic de països com Mèxic, Costa Rica, Panamà, Equador, Espanya i Colòmbia. Un dels cursos més promocionats i solicitats pels practicants d'esta filosofia, és el denominat La Lluna en l'Agricultura, que explica clarament conceptes com la dinàmica dels decorreguts es veu afectada per una determinada fase llunar i la forma com es poden programar les diferents llabors agropecuarias, contant en estes fases i en els signes zodiacales llunars.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Francis, C., et al. Agroecology: The Ecology of Food Systems. Diari d'Agricultura Sostenible 22.3 (2003).
  2. Francis, Chaboussou. Recherches sur els facteurs de pullulation dones acariens phytophages de la vigne à la suite dones traitements pesticides du feuillage (1969).
  3. Colonial Office., Entomological Research Committee,Imperial Bureau of Entomology, et al. 'Bulletin of entomological research. Volume 38. Great Britain. (1948).
  4. Ants Aamisepp,Hugo Osvald. Influence of higher plants upon each other--allelopathy: some new results (1962).
  5. William Prescott Lowry. Biometeorology: proceedings of the twenty-eighth annual Biology... (1968).
  6. Food and Agriculture Organization of the United Nations. Agricultural research in developing countries, Volum 3 (1978).
  7. Masanobu Fukuoka. The natural way of farming: the theory and practice of green philosophy (1985).
  8. Rudolf Steiner. Curs sobre agricultura biològic-dinàmica. (1988).
  9. Platon. "Del Timeo". (1939).
  10. Galeno. Three treatises on the nature of science. (1985).
  11. Paracelso. "Botànica amagada: les plantes màgiques". (1985).
  12. Oswaldus Crollius. "Basilica chymica". (1996).
  13. Primavesi, A. M. Agroecologia i Manege do Sol. Revista Agricultura: experiências em agroecologia, vol. 5, nº 3 - Maneig sadio dos solo. [1] Consultat el 3 de juny de 2010.