Anar al contingut

Aguilarita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aguilarita

La aguilarita és un mineral de la classe dels sulfur. Químicament és un sulfur de seleni i argent; el coure és una impurea comuna en este mineral.

Se li va posar este nom en honor del senyor P. Aguilar, superintendente de la mina Sant Carlos en Guanajuato (Mèxic), a on va ser descobert en 1891 i descrit per primera volta.[1]

Apareix formant esquelets arborescentes de cristals pseudododecaedros, normalment allargat en la direcció d'una vora pseudocúbico o pesudooctaédrico, fins a de 3 cm; també pot presentar-se en hàbit massiu i en intercrecimientos en minerals d'acantita o naumannita.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Ambiente de formació

[editar | editar còdic]

És un mineral de formació relativament rara, format en ambient de baixa temperatura, en aquells ambients de formació hidrotermal rics en els elements argent i seleni, que al mateix temps siguen pobres en sulfur. És un mineral rar.

Minerals associats

[editar | editar còdic]

Són típics els següents: cuarzo, calcita, proustita, argent, acantita, naumannita, pearceita, estefanita.

Distribució

[editar | editar còdic]

Els únics eixemplars significatius, en cristals d'aspecte cavernoso, s'han trobat en les mines de Guanajuato (Mèxic) especialment en la mina La Sirena.[2] Apareix en cantitats menudes, mesclat en atres minerals d'argent, en mines d'Argentina, China, República Checa, Indonèsia, Japó, Nova Zelanda, Rússia, EE. UU. i Uzbekistan.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. American Journal of Science, 41, 401-402..
  2. «Aguilarite. Mindat».