Proustita

Proustita

La proustita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la proustita”. Va ser descoberta en 1832 en una mina de Brand-Erbisdorf en els monts Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània), sent nomenada aixina en honor del químic francés Louis Proust. Un sinònim poc usat és el de "argent roig arsénica".

Característiques químiques

És un sulfur d'argent i arsènic. El grup de la proustita en el que s'enquadra, a voltes cridats "rubíes d'argent", són tots sulfur en aniones adicionals de arseniuro o antimoniuro i cationes d'argent. És el dimorfo trigonal del mineral xantoconita, d'igual fòrmula química pero que cristaliza en monoclínic.

Forma una série de solució sòlida en el mineral pirargirita (Ag₃SbS₃), en la que la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea una miqueta d'antimoni.

Formació i jaciments

Es forma en vetes hidrotermales en les últimes etapes de cristalisació d'estes, com a últim mineral que cristaliza en la seqüència de deposición primària, en la zona d'oxidació i enriquida en atres minerals de l'argent i sulfur. També es pot formar en la zona supergénica.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: argent natiu, arsènic natiu, xantoconita, estefanita, acantita, tetraedrita o clorargirita.