Pirargirita
La pirargirita és un mineral d'argent, de la família de les sulfosales, dins dels sulfur. Ademés de sofre i argent conté antimoni. És conegut des de el XVI, en distintes denominacions, encara que no va ser descrit fins a 1831 per Ernst Friedrich Glocker.[1] El seu nom deriva del grec, pyr i argyros, argent de fòc, en alusió al seu color roig i al seu contingut en argent.
Propietats
[editar | editar còdic]La pirargirita és un polimorfo de la piradoketosita i de la pirostilpnita, dins del grup dels neso-sulfoarsenitos. És l'anàlec de la proustita en antimoni en lloc d'arsènic, i forma una série en ella, i habitualment conté menudes cantitats d'arsènic. [2]Apareix com a cristals ben definits o com a masses cristalines. Es caracterisa pel seu color roig, que s'enfosquix per acció de la llum. És translúcido i té una lluentor adamantino. Els seus cristals tenen forma prismàtica, són hemiédricos i molt freqüentment apareixen maclados, habitualment segons {1014}, menys freqüentment segons {1011} {1120} i rarament segons {0120}. Estos cristals són molt apreciats pels coleccionistes de minerals. Té durea 2,5 a 3 en l'Escala de Mohs. Fon baix influència del soplete i és soluble en HNO3, HCI i KOH.
Jaciments
[editar | editar còdic]La pirargirita, es forma a baixes temperatures en els filons d'argent, com a mineral que cristaliza després en la seqüència de la deposición primària. Apareix associat a galena, pirita, acantita i miargirita. Dins dels minerals d'argent, és un dels més freqüents, havent-se trobat en més de mil localitats en el món.[3] Són notables els eixemplars trobats en vàries mines del districte miner de St. Andreasberg, Goslar, Baja Sajonia (Alemània) especialment en la mina Samson, que va ser explotada per a obtindre argent entre 1521 i 1910. En el municipi de Guanajuato, en l'estat del mateix nom (Mèxic) es troba en moltes mines, associada a proustita, havent-se obtingut eixemplars excelents d'abdós minerals.[4]En Bolívia s'han trobat bons cristals en les mines de Colquechaca, en Chayanta, Potosí.[5] En Espanya s'ha trobat principalment en les mines de Hiendelaencina (Guadalajara) i Guadalcanal (Sevilla).[6] En els Estats Units, apareix en varis filons d'argent en Colorat, Nevada, Nou Mèxic i Idaho.
-
-
St Andreasberg, Harz, Baja Sajonia (1.8x1.3 cm) -
Pirargirita-agregat al cuarzo, de Taxco, Guerrero, Mèxic (12 x 8,7 x 7 cm) -
Pseudomorfosis d'argent en pirargirita de Zacatecas, Mèxic (4,1 x 2,4 x 2,4 cm)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Glocker, Ernst Friedrich (1831). Handbuch der Mineralogie, Nuremberg, Alemània: Johann Leonhard Schrag, pp. , 388-392..
- ↑ Anthony, John Williams, Bideaux, Richard A., Bladh, Kenneth W., Nichols, Mont C. (1990). Handbook of Mineralogy Vol. 1 - Elements, Sulfides, Sulfosalts., Mineral Data Publishing, Tucson, Arizona., p. 425.
- ↑ «Pyrargyrite. Mindat».
- ↑ Mineralogical Record.47(5)
- 509-566.
- ↑ Neues Jahrbuch Mineralogie, Geologie o. Paläontologie,.74A
- 466-492.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i mines d'Espanya. Sulfur i sulfosales, Vitòria, Àlaba: Museu de Ciències Naturals d'Àlaba, pp. 554-558. ISBN 978-84-7821-543-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirargirita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.