Tetraedrita
La tetraedrita és un mineral del grup dels sulfur. És un antimoniosulfuro de ferro i coure, de color molt obscur.
És l'extrem en antimoni d'una série de solució sòlida que el seu un atre extrem ho ocupa la tennantita en al arsènic -vore fòrmules en la taula adjunta. És casi impossible vore en la naturalea abdós extrems de la série en estat pur, lo normal és vore una série de varietats intermiges. Dels dos, la tetraedrita és més comuna.
També hi ha varietats per substitució d'atres elements en l'estructura molecular, freqüentment ferro i cinc, i menys freqüent argent, mercuri i plom. La varietat freibergita és molt codiciada puix, encara que és molt rara, pot contindre fins a un 18% d'argent. La varietat annivita té bismut.
El nom es deriva de la seua forma cristalina, en tetraedres ben visibles. Es va descriure per primera volta en 1845 en Sajonia, Alemània.
Història
[editar | editar còdic]
La tetrahedrita va ser descrita per Wilhelm Karl Ritter von Haidinger en 1845. El nom es deriva del grec "tetraedron", 'piràmide', referint-se a la forma tetraèdrica dels cristals, és dir, s'explica per l'adjectiu grec tetra, 'quatre', i el sustantiu grec edra, 'cara'.
El topotipo està representat per les mines de Freiberg.
Va ser descrit pel nom llatí de "argentum rude album" o "blanc grosser d'argent" per l'ingenier de mines Georg Bauer, àlies Georgius Agricola, en 1546, ya que este mineral a sovint massiu d'aspecte granular pot contindre chicotetes cantitats d'argent o ser confòs en la freibergita que conté de manera significativa. Va ser designat en especial a causa del seu color grisàceu com el "Fahlerts", és dir, de fahlerz, de mineral (Erz) ceniciento o de cendra (Fahl) pel químic i mineralogista suec Johan Gottschalk Wallerius en 1747, ademés de vàries apelacions químiques resultat dels anàlisis químics de l'época. Des de 1758 el seu colega Axel Cronstedt generalisa este nom tècnic del grup de minerals en el món científic germànic.
En l'anglosaxó, Fahlerz o Fahlerts es va transformar en "fahlores".
Ambient de formació
[editar | editar còdic]
La tetraedrita apareix en vetes hidrotermales, a temperaturas baixes a moderades. També es pot trobar en alguns depòsits de metamorfisme de contacte. Normalment associat a minerals de coure, argent, plom i zinc.
Aporten informació als geólogos sobre les condicions en que es varen formar els jaciments, puix a mida que la temperatura va decreixent estos minerals es van enriquint en mercuri i argent.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetraedrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.