Anar al contingut

Agullana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Agullana

Agullana és un municipi i localitat espanyola del norest de la província de Girona, en Catalunya. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

[editar | editar còdic]

Integrat en la comarca d'Alt Empordà, se situa a 63 quilómetros de la capital provincial. El terme municipal està travessat per l'autopista del Mediterràneu (AP-7) i per la carretera N-II entre els pK 771 i 772, ademés de per les carreteres provincials GI-501, que conecta en La Bajol, i GI-504, que es dirigix cap a Darníus.

Agullana es troba en la zona més occidental de la serra de la Albera i en les primeres elevació dels Pirineus. Travessat en direcció noroest/surest per la vall del Guilla i llimitat per l'est pel curs del Llobregat de l'Empordà. La vila de Agullana està situada en la confluència del Guilla en el torrent del Gou. La zona nort és la més montanyosa i està poblada de alcornocales, encinares i algun bosc de castanyers en les zones més altes. La part més cap al sur i l'est és aquella en la que es troba la zona de cultius. Terra de pas, Agullana té en el seu terme dos collados importants: el Coll de Portell, en l'extrem nort-occidental (693 m), i el Piug de Sangles a l'oest (789 m). Entre estos dos punts s'alça el Puig de Prunés (832 m), el més alt del terme, que fa de frontera en França.[1] L'altitut oscila entre els 832 m i els 90 m a la vora del Llobregat de l'Empordà. El poble s'alça a 166 m sobre el nivell del mar. Plantilla:Ubicació geogràfica

Història

[editar | editar còdic]
Plaça Major i Casa Estela.

El territori del municipi de Agullana ya era habitat en la prehistòria. És reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dólmenes, dos menhirés si la necròpolis de Ca Bech de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els sigles IX i VII La primera referència documental de Agullana es troba en 1019, en el nom de Aguliana, en un document en el que el bisbe Pere Rotger cedix la Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana en la Canònica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del vizcondado de Rocabertí. A mediats XVIII es va escomençar a desenrollar l'indústria del corcho. En el moment de màxim esplendor, a principis de el XX, la vila contava en quaranta fàbriques dedicades a esta indústria. Hui només queda una. Mostra del desenroll de Agullana en l'época és toda una serie de edificis modernistes, com el chalet Parellada, la casa Estela, ca Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el café La concòrdia.


Referències

[editar | editar còdic]