Agustín Espí Carbonell
Agustín Espí Carbonell (Alcoy (Alacant), 1881 –Madrit, 1940) va ser un pintor, decorador i muraliste de la generació de l'art espanyol d'entre sigles.[1]
Biografia
[editar | editar còdic]Discípul de Fernando Cabrera Va cantar, va estudiar Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Despuix d'una exitosa carrera en Llevant, és requerit per la família Otamendi Machimbarrena en Madrit, a on s'instala en 1914. Va participar activament durant la transformació i modernisació de Madrit portada a terme en les primeres décades del sigle vint. La seua activitat professional es va especialisar en la decoració mural, destacant en els jocs de perspectives i trampantojos o tècnica trompe-l'oeil.
Va crear la seua pròpia empresa familiar en els seus fills Enrique i Adolfo. En 1934 mentres treballava en Saragossa va sofrir un ictus en paràlisis de la zona dreta, tenint que restringir el seu treball i començar a pintar en la mà esquerra. Va morir en 1940 d'una embòlia mentres treballava en la seua última obra que va deixar inacabada i va ser finalisada pel seu fill Enrique.
Obra
[editar | editar còdic]Mural
[editar | editar còdic]Molta de la seua obra s'ha perdut o permaneix inèdita. Destaquen:
- Frontera del Santuari La nostra Senyora de Gràcia de Caudete (1907)Pintura a la fresca d'inspiració neogótica.[2]
- Vila Isabel, decoració sala principal en Caudete (Albacete)[4]
- Casa-palau de Ricardo Augustín (Madrit) en la Plaça de Ramals (1922)
- Portes del Palau de Justícia ubicat en l'antic Convent de les Salesas Reals (Madrit)(1925)[5]
- Palau de Llíria, habitació duquesa d'Alba (1926) No es conserven, l'actual palau està reconstruït. El primitiu va ser bombardejat durant la guerra civil.
- Edifici Telefónica de Gran Via en Madrit. Va participar en la rica decoració mural interior[6] d'acort en l'esperit monumental i artístic de l'edifici. Gran part s'hi haja amagat en les instalacions recents de l'establiment comercial.
- Gran Cinema Europa, Bravo Murillo, 160 de Madrit (1929)[7]
- Cine Gran Metropolità, Reina Victoria, 12 de Madrit (1930). Derribat.
- Cine Rialto, Gran Via, 54 (1930) Cines Rialto de Madrit[8]
- Cine Tívoli, Duc de Sesto de Madrit(1930) Actualment derribat, solament conserva la frontera.
- Teatre Cerezo de Carmona(1932)
- Café Negresco en el carrer Alcalà de Madrit (1934) Actualment demolit.[9]
- Retaule de la Iglésia de La nostra Senyora dels Àngels, Bravo Murillo, 93 de Madrit. Obra finalisada per Enrique Espí (1940)
Llenç
[editar | editar còdic]L'obra sobre llenç es troba pràcticament desapareguda ya que el seu estudi va ser assolat durant la guerra civil. Es conserven en coleccions particulars, entre unes atres, “¡Sola!” i “Venedor de gaseoses” de corrent realista i social.[10]
Atres treballs
[editar | editar còdic]També va colaborar en la filmografia espanyola dels anys 1924 -1930 dissenyant els decorats en vàries películes destacant La Revoltosa (1924) dirigida per Florián Rei.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Alejandro Cañestro Donoso, 2009 “El museu de Pusol i el reflex de la burguesia ilicitana: objectius i coleccions d'una societat conservadora” Congrés Internacional Image Apariència. Universitat de Múrcia. ISBN 978-84-691-8432-5
- Espí Valdés, Adrián; Garín Llombart, Felipe V.; Varela Botelli, Santiago; 2000: “Pintors d'Alcoy : d'Antonio Gisbert a Rigoberto Soldre” Institut Portuari D'Estudis I Cooperació De la Comunitat Valenciana. ISBN 8492395710
- Adrián Espí Valdés, José Piqueras Moreno, Centre d'Art d'Alcoy. Catàlec Exposicions 2010 “Elogi de la pintura, Alcoy 1865 - 1925” Caixa d'Aforros del Mediterràneu. ISBN 8475992102, 9788475992105
- José Francés Martí, Jaime M. Giner Martínez, Joaquín Mollá Francés, José Luis Simón García, 2012: “Una arquitectura singular en el Caudete de principis del s. XX” Apunts entorn a l'Arquitectura.Série EGA.ua.ie. Universitat d'Alacant.
- M.C. Iñiguez Fonts, 2014 “Estudi Gràfic i patològic de la torre de Calahorra” Universitat Politècnica de Valéncia.[10]
- David Miguel Sánchez Fernández "Cines de Madrit" La Llibreria, 2012. ISBN 9788498731675
- Diari la Llibertat 18-10-1930 i 5-11-1930 (Resenyes sobre cines i atres obres en Madrit)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 26 d'agost.
- ↑ El meu Ajuntament de Caudete. Turisme Web:[1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ajuntament d'Elig, Museu La Calahorra. Web:[3] [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ (2011).La tribuna d'Albacete [5].
- ↑ (29 de giner de 1925).El Sigle futur.
- 3
- ↑ (18 d'octubre de 1930).La Llibertat (Madrit).
- 9-10[7].
- ↑ David Miguel Sánchez Fernández (2012). Cines de Madrit (en espanyol), Madrit: La Llibreria. ISBN 9788498731675.
- ↑ (22 d'octubre de 1930).Món gràfic.
- 17-18 [8].
- ↑ (23 d'octubre de 1934).Diari ABC, Madrit[9].
- ↑ Espí Valdés, Adrián; Garín Llombart, Felipe V.; Varela Botelli, Santiago (Catàlec Exposicions 2010). Pintors d'Alcoy : d'Antonio Gisbert a Rigoberto Soldre (en espanyol), Alcoy, Espanya: Caixa d'Aforros del Mediterràneu, pp. 173-174. ISBN 8492395710.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- IVC+R Pintures murals de la Sala Neoárabe de la Calahorra
- Sala Nazarí La Calahorra Elig
- Cines de Madrit
- Portes del Saló de ple en Les Salesas
- Café Negresco nou estil decoratiu
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agustín Espí Carbonell.- Este artícul conté una traducció derivada de «Agustín Espí Carbonell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.