Aigua Amarga (Chile)

Aigua Amarga és antic districte miner d'argent en la Regió de Atacama, Chile. Es troba a 30 km al sur de Vallenar.

Aigua Amarga va ser descoberta en 1811 i el seu argent va ser fonamental per a finançar la Guerra d'Independència de Chile. Una investigació d'Ignacio Domeyko parlava de 150 mines individuals actives en el districte d'Aigua Amarga en 1822. Calera, Colorada i Aris es mencionen com les mines més productives d'Aigua Amarga.

Despuix d'Aigua Amarga, noves prospeccions varen dur al descobriment d'argent en Arqueros en 1825 i en Chañarcillo en 1832. Esta última va marcar el començ de la febra de l'argent en Chile.

Aigua Amarga era servida per l'estació homònima del Llongitudinal Nort. L'estació presentava un moll de passagers i un de càrrega, lo que donava conte de la seua importància per a l'activitat minera del sector. Cap a 1969 l'estació continuava prestant servicis i seguia apareixent en mapes oficials.

Luis Risopatrón ho descriu en el seu Diccionari Jeográfico de Chile de 1924:

Aigua Amarga (Mineral de) 28° 47’ 70° 45’. Va ser descobert en octubre de 1811, per l'indi José Paco Licuime, per renom Chamblao, miéntras anava a caça de guanacs, en el cerro d'aquell nom, va donar orijen a la esplotacion de vàries mines, que en la seua bona época varen aplegar a mes de 150, les que es varen fer célebres, no solament per la seua riquea i per la singularitat de figures caprichoses d'argent natiu, que es estraian d'elles, sino tambien perque varen contribuir, en els seus drets a esportacion de metal i donatius dels seus amos, a sostindre les despeses de la guerra de l'Independència, en els seus primers temps. Va produir uns 20 millons de pesos, de 45 penics, fins a 1881, i té al present mui escassa esplotacion. 59, p. 144; 67, p. 218 i 323; 91, 38, p. 254; 126, 1907, p. 57; 57; 130 i 155, p. 8.