Anar al contingut

Aigua vitalizada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina aigua vitalizada al aigua que, despuix de passar per determinats processos, supostament adquiriria propietats beneficioses per a la salut. Estes propietats són pseudocientificas i estan totalment descartades per la comunitat científica, que considera estes pràctiques vitalizadoras com a superstició i/o estafes.

Sog

Història

[editar | editar còdic]

Este terme va ser batejat per l'investigador austríac Viktor Schauberger (1885-1958). En l'any 1935 va patentar el primer aparat per a la fabricació d'aigua de manantial. L'idea era tornar-li a l'aigua les seues "qualitats inicials". I l'element més important per a conseguir-ho era, segons la seua opinió, la mola implosivo. En una llínea anàloga Theodor Schwenk (1910-1986) va escriure idees similars, en les que semblen inspirades les activitats de l'Institut Herrischreide que seguix realisant anàlisis segons el método “Tropfenbild”.cita requerida

Atres persones varen promoure les idees de Schauberger despuix de la seua mort, com per eixemple Mu Shik Jhon (1964-2004), que va viajar per diversos països presentant les seues idees. Les seues propostes, no varen rebre molta atenció fins que el japonés Masaru Emoto va tornar a donar difusió a eixe tipo d'idees en els seus llibres.

Crítiques i controvèrsia

[editar | editar còdic]

El concepte d'aigua vitalizada ha segut calificat com pseudociencia i charlatanería per experts en la matèria.[1][2]

En 2005, l'empresa neozelandesa Ecoworld NZ va ser condenada[3] per un jujat del districte d'Hamilton a pagar una multa de 60.000 NZD per "enganyar als consumidors sobre els beneficis d'un sistema de tractament d'aigua que no feya res per a canviar l'aigua que supostament tractava". L'empresa va ser condenada ademés a pagar una indemnisació total de 68.000 NZD als compradors de les "unitats d'aigua vitalizada de Grander", que es varen vendre per preus que oscilaven entre els 1.500 NZD i els 12.000 NZD. En total, l'empresa es va vore obligada a pagar 136.000 NZD (uns 72.000 €).

En el procés judicial va quedar demostrat que les unitats de tractament no tenien cap mecanisme per a tractar o filtrar l'aigua. Ademés, els anàlisis varen demostrar que no hi havia diferències apreciables entre l'aigua supostament tractada i la no tractada. La juge va afirmar en el seu auto que la publicitat de Ecoworld NZ «contenia inconsistencias, curanderismo i pseudociencia».

La Directora de la Comissió de Comerç de Nova Zelanda va declarar que «algunes de les afirmacions fetes sobre el "aigua vitalizada" eren extravagants».


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Structured Water Pseudoscience and Quaquery http://www.chem1.com/CQ/clusqk.html
  2. A Brief Investigation of "The Scientific Breakthrough of the Century" http://www.ntskeptics.org/2001/2001january/january2001.htm#cluster
  3. Living Water quackery results in $136,000 payout http://www.comcom.govt.nz/media-releases/detail/2009/companyfinedforenergisedwaterclaims/ [1] archivat en Wayback Machine.