Anar al contingut

Aiphanes duquei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aiphanes duquei (11124368193).jpg
Aiphanes duquei (Aiphanes duquei)

Aiphanes duquei Burret és una espècie de plantes de la família de les palmeres (Arecaceae).

Descripció

[editar | editar còdic]

Aiphanes duquei és una menuda palmera que alcança un tamany de fins a 5 metros d'altura, en brots d'uns 5 centímetros de diàmetro que es cobrixen en negres espines de fins a 15 cm de llarc. Els brots creixen sols, no en grups clonales. Els individus que tenen entre 8 i 9 fulls que consistix en una baïna del full, un pecíol i un raquis. Les baïnes dels fulls, que s'envolen al voltant del talle, medixen 72 cm de llarc. Els pecíols són de color groc a marró, de 4 a 25 cm de llarc, i estan cobertes d'espines de fins a 10 cm de llarc. Raquis de 91 a 110 cm i espines disperses de fins a 3 cm de llarc. Fulls abdós identificades 23 a 35 parells de foliolos.[1]

Les flors masculines, que són de color púrpura, medixen 4-5,2 milímetros de llarc. Les flors femenines són més grans de 13 a 20 mm de llarc. Els fruts són de color roig, de 9 a 12 mm de llarc.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmica de Colòmbia en Munchique i els Farallones de Cali National Parks. El seu hàbitat natural són les regions tropicals o subtropicalés humides de terres baixes i els boscs subtropicales i tropicals humits de montanya. Està tractada en perill d'extinció per la pèrdua d'hàbitat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aiphanes duquei va ser descrit per Max Burret i publicat en Notizblatt dones Botanischen Gartens und Museums zu Berlin-Dahlem 13: 492. 1937.[2]

Etimologia

Aiphanes: nom genèric que està format pels vocablos grecs aei, "sempre", i phanes, "vistós".

duquei: epítet otorgat en honor del recolector J.M. Duc[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Aiphanes (Palmae)».Flora Neotropica.70
  2. «Aiphanes duquei». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'agost de 2013.
  3. (1937).«Plantae Duqueanae».Notizblatt dones Botanischen Gartens und Museums zu Berlin-Dahlem.13(119)
    489–500.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]