Aistra
Aistra és un despoblado que actualment forma part del concejo d'Araya,[1] que està situat en el municipi d'Aspárrena, i del municipi de Zalduendo d'Àlaba, en la província d'Àlaba, País Vasc (Espanya).[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]A lo llarc dels sigles ha segut conegut en els noms de Aistra,[3] Alma,[4] Astrea,[5][6] Aystara i Haiztara.[7]
Història
[editar | editar còdic]Documentat des de l'any 1025,[1] es creu que el despoblado, a cavall dels actuals térmens municipals de Zalduendo d'Àlaba i Araya, va ser un llogaret fundat durant els anys obscurs que varen seguir a la caiguda del Imperi Romà i l'Alta Edat Mija.
El despoblado va ser objecte d'una excavació arqueològica intensiva entre els anys 2004 i 2009 per l'Universitat del País Vasc i l'University College of London, en els que es varen trobar restants d'un llogaret dels sigles VI i VII d. C., sent considerat pels arqueòlecs el poble medieval més antic del Nort peninsular. Junt a estos restants es varen trobar uns atres que daten del neolític, uns atres d'época romana, aixina com testimonis del pas de la Ruta Jacobea pel lloc sigles despuix.[8]
En els sigles VI i VII es varen construir una série de terrats i vivendes irregulars semiexcavadas en la roca. En el VIII el lloc va ser profundament transformat. Pertany a este moment una àmplia necròpolis i vàries vivendes excavades en la roca.
Va ser abandonat en el XIV.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 López de Guereñu Galarraga, Gerardo (1989). «Mortuorios o despoblados», Toponímia alavesa seguit de Mortuorios o despoblados i Pobles alavesos, Barcelona-Bilbao: ALSOGRAF, per a Euskaltzaindia, p. 533. ISBN 8485479483.
- ↑ Pàgina web a on consten les senyes de referència. Consultat el 2 de juny de 2018.
- ↑ López de Guereñu Galarraga, Gerardo (1989). «Toponímia alavesa», Toponímia alavesa seguit de Mortuorios o despoblados i Pobles alavesos, Barcelona-Bilbao: ALSOGRAF, per a Euskaltzaindia, p. 26. ISBN 8485479483.
- ↑ López de Guereñu Galarraga, Gerardo (1989). «Mortuorios o despoblados», Toponímia alavesa seguit de Mortuorios o despoblados i Pobles alavesos, Barcelona-Bilbao: ALSOGRAF, per a Euskaltzaindia, p. 534. ISBN 8485479483.
- ↑ López de Guereñu Galarraga, Gerardo (1989). «Toponímia alavesa», Toponímia alavesa seguit de Mortuorios o despoblados i Pobles alavesos, Barcelona-Bilbao: ALSOGRAF, per a Euskaltzaindia, p. 86. ISBN 8485479483.
- ↑ López de Guereñu Galarraga, Gerardo (1989). «Mortuorios o despoblados», Toponímia alavesa seguit de Mortuorios o despoblados i Pobles alavesos, Barcelona-Bilbao: ALSOGRAF, per a Euskaltzaindia, p. 539. ISBN 8485479483.
- ↑ López de Guereñu Galarraga, Gerardo (1989). «Mortuorios o despoblados», Toponímia alavesa seguit de Mortuorios o despoblados i Pobles alavesos, Barcelona-Bilbao: ALSOGRAF, per a Euskaltzaindia, p. 552. ISBN 8485479483.
- ↑ Pàgina web d'arqueologia medieval a on consten les senyes de referència. Consultat el 2 de juny de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- REYNOLDS A., QUIRÓS CASTILLO J. A., 2007, Despoblado de Aistra (Zalduondo), Arkeoikuska 06, pp. 94-100
- REYNOLDS A., QUIRÓS CASTILLO J. A., 2008, Despoblado de Aistra (Zalduondo), Arkeoikuska 07, pp. 159-167
- REYNOLDS A., QUIRÓS CASTILLO J. A., 2009, Despoblado de Aistra (Zalduondo), Arkeoikuska 08, pp. 209-211
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aistra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.