Ajuga iva
Ajuga iva (L.) Schrb., és una espècie fanerógama pertanyent a la família Lamiaceae, cridada popularment búgula almizclada que té les mateixes característiques i propietats que Ajuga reptans.
Descripció
[editar | editar còdic]És una menuda planta herbácea perenne que alcança els 10-40 cm d'altura. Talles quadrangulars i velludos en refillols rastreros que cada primavera formen una nova planta. Les fulls, ovales, pecioladas i en roseta les de la base i opostes a parells i sésilés el restant. Les florés en brots solitaris agrupades en densos verticilos.
- Distribució
Es troba en Macaronesia i regió del Mediterràneu.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ajuga iva va ser descrita per (L.) Schrb. i publicat en Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.[1]
- Sinonímia
- Ajuga pseudoiva DC.
- Moscharia asperifolia Forsskal
- Teucrium iva L.[2] basónimo
- Chamaepitys iva (L.) Fourr. (1869).
- Bulga iva (L.) Kuntze (1891).
- Chamaepitys moschata Garsault (1764), opus utique oppr.
- Teucrium moschatum Mill. (1768).
- Ajuga moschata (Mill.) Schreb. (1774).
- Moscharia asperidifolia Forssk. (1775).
- Moscharia arabica Vitman (1791).
- Moscharia forsskalii J.F.Gmel. (1791).
- Ajuga pseudoiva Labill. & Castagne ex DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle (1815).
- Chamaepitys pseudoiva (Labill. & Castagne ex DC.) Fourr. (1869).
- Abiga cistifolia St.-Lag. (1880).
- Ajuga humilis Porta (1891), nom. illeg.
- Bugula moschata (Mill.) Bubani (1897). [3]
- Noms comuns
Castellà: abiga, antilide femella, antilide segona, herba clin, herba crin, herba de vaca, iva, iva comuna, iva menor, iva moscada, pinillo, pinillo alcanforado, pinillo almizclado, pinillo amizclado, pinillo en olor d'almesc, pinillo oloroso, quina, quina d'Espanya, yerba clin.[2]
Usos
[editar | editar còdic]- És astringente i contra la diarrea per la seua tanino.
- És un tònic amarc que millora la digestió.
- Crua, mastegada o en infusió , baixa els nivells de glucemia en sanc molt ràpit, coadyuvante en diabetis.
- En via externa, cicatriua les feridas.[4]
Principis actius: Abundants taninos. Heterósidos iridoideos: aucubósido (derivat del harpágido). #Àcit fenolcarboxílicos: cafeico, clorogénico. Ajugarina.[4]
Indicacions: Popularment es considera astringente (antidiarréico, cicatrizante) i estimulant de la gana. Indicat para diarreas. Inapetencia. En us tòpic: feridas i ulceracions dérmicas, bucals o corneales, blefaritis, conjuntivitis, parodontitis, faringitis, dermatitis, eritemas, prurito, vulvovaginitis.[4]
Contraindicado en gastritis, úlcera gastroduodenal: els taninos poden irritar la mucosa gàstrica. Este efecte secundari es pot paliar associant-ho a drogues en mucílacs, com el malvavisco.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ajuga iva». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de novembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 «Ajuga iva». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopèdia de les Plantes Medicinals. Tikal edicions ISBN 84-305-8496-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ajuga iva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.