Alberto Fabra

Alberto Fabra Part


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Aparellador i polític.
Naiximent:	6 d'abril de 1964
Lloc de naiximent:	Castelló de la Plana, Comunitat Valenciana, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Alberto Fabra Part (Castelló de la Plana, 6 d'abril de 1964) és un aparellador i polític valencià del Partit Popular, que fon president de la Generalitat Valenciana des del 29 de juliol de 2011, quan fon propost despuix de la dimissió de Francisco Camps,^[1] fins al 28 de juny de 2015, i aixina mateix President del Partit Popular de la Comunitat Valenciana des de 2011 fins a 2015. Actualment és Senador per Valéncia.

BiografiaEditar

Titulat per l'Universitat Politècnica de Valéncia, en l'any 1982 es va afiliar a les Noves Generacions d'Aliança Popular, despuix Partit Popular, partit pel qual va ser escollit regidor d'urbanisme i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Castelló de la Plana. Ocupà l'alcaldia de Castelló des de 2005. Ha segut escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

Alberto Fabra fon nomenat Coordinador General del PPCV en novembre de 2009, un càrrec de nova creació en la direcció del partit i que s'emmarcà dins del procés de renovació de les estructures internes a causa de l'escàndal de corrupció política Gürtel.^[2] L'expresident Francisco Camps confià en Fabra com a nou valor del partit.^[3] El 20 de juliol de 2011 la Junta Directiva Regional en una reunió d'urgència decidí elegir Fabra com a candidat a president de la Generalitat Valenciana despuix de la dimissió de Francisco Camps.

Durant el seu periodo de presidència, la Comunitat Valenciana tingué que demanar un rescat econòmic, despuix de tindre un deute superior al 20,5% del seu PIB i arrossegar des de fea més d'un any problemes de liquiditat per a afrontar els seus compromisos.

En novembre de l'any 2013 el seu govern va prendre la decisió de tancar Radiotelevisió Valenciana en l'argument que preferia preservar l'educació i la sanitat. Diverses manifestacions i partits de l'oposició varen demanar la seua dimissió.

CorrupcióEditar

El primer cas per presunta corrupció política en qué es va vore rodejat Alberto Fabra tingué lloc en filtrar-se a la prensa que pretenia contractar, en diners públics, un entrenador personal per a millorar el seu liderage. Despuix de la polèmica suscitada al voltant de la publicació en els mijos de comunicació estatals, Alberto Fabra renuncià ad esta contractació.

També ha segut investigada per corrupció política la seua mà dreta, Esther Pastor Tomás (secretària Autonòmica d'Organisació, Coordinació i Relacions Institucionals de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana), acusada dels presunts delictes de malversació de cabals públics, estafa i falsetat documental.

CitesEditar

Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: Eduardo Zaplana, murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la AVL i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i José Luis Olivas, conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del Banc de Valencia i de Bancaixa (que des de la seua arribada sempre se denominà Bancaja).

Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.

Joan Lerma converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el pancatalanisme. Un atre tant feu en la creacio de Radio Televisio Valenciana. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els Alts Forns de Sagunt.

De Francisco Camps poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'estatut d'autonomia al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada AVL. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.

Alberto Fabra no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.

Extracte de l'editorial (Revista Rogle, nº 97, Octubre 2014)