Alberto Jarabo Payá
Alberto Jarabo Payá (Alcoy, 12 de juliol de 1928 - Valéncia, 12 de maig de 2016) fon un polític i advocat espanyol.
Biografia
[editar | editar còdic]Naixcut en Alcoy en 1928,[1] fill de Blanca Payá García i de Honorio Jarabo Jarabo, Capità d'Infanteria, destinat en el Regiment d'Infanteria "Viscaya" d'Alcoy, i mort com a conseqüència de la Guerra Civil. Despuix de la Guerra, la família es va traslladar a Valéncia, estudiant Alberto en el Colege del Pilar (Marianistas). Posteriorment va realisar estudis de Dret per la Universitat de Valéncia.
Inspector de treball, va ser Subdirector General d'Emigració del Ministeri de Treball entre 1964 i 1967, i entre 1967 i 1971 va eixercir com a Delegat Provincial de Treball en Valéncia.[1] Des del seu càrrec va favorir la creació de la Universitat Laboral de Cheste i de la Ciutat sanitària «La Fe».[1] També va ser Delegat Nacional de Prensa i Ràdio del Moviment,[2] càrrec que va eixercir entre 1973 i 1974. En 1971 va ser elegit procurador de les Corts franquistes en representació del Terç Familiar (per sufragi electoral pels caps de família de la circumscripció), formant part de les comissions de Comerç i de Treball.[3]
Amic de Manuel Fraga,[2] despuix de la mort de Franco acabaria afiliant-se a Aliança Popular.[4][2] En les eleccions de 1977 va ser elegit diputat per la circumscripció de Valéncia.[5][6] Durant la discussió parlamentària de la nova Constitució espanyola va presentar una esmena que proponia la supressió de la paraula «nacionalitats».[8] Esta esmena seria de fet l'orige de l'artícul 145 de la Carta magna.[9] A pesar d'això, va votar contra l'aprovació de la Constitució.[10]
En esta etapa també va formar part del Plenari de Parlamentaris del País Valencià, aixina com de l'ent preautonómico que va precedir a la Generalitat Valenciana, com a Conseller de Turisme. Posteriorment va anunciar la seua retirada de la vida política, per a tornar a treballar com a Inspector de Treball fins a la seua jubilació.
Va posseir diverses condecoracions, com l'Encomana en Placa al Mèrit Civil, i la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional, aixina com la de Cavaller Gran Creu de l'Orde de Cisneros al Mèrit Polític.
Estava casat en Donya María del Carmen Calatayut Vallterra, i varen tindre quatre fills.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martínez Roda, 1998, p. 231.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Penella, 2005, p. 254.
- ↑ Martínez Roda, 1998, pp. 231-232.
- ↑ Garrido Mayol y Et a el, 1998, p. 134.
- ↑ Castell, 2003, p. 161.
- ↑ Garrido Mayol y Et a el, 1998, p. 136.
- ↑ Muñoz Arnau, 2013, p. 113n.
- ↑ Alberto Jarabo va defendre la supressió del terme nacionalitats de la Carta magna baixe la següent argumentació: «Entenem que el terme "nacionalitat" resulta, de fet, equívoc en la seua interpretació, ya que, segons versió del Diccionari de la Real Acadèmia, nacionalitat és "condició i caràcter peculiar dels pobles i individus d'una nació", i nació, segons el mateix Diccionari, és el "conjunt dels habitants d'un país regit pel mateix govern", de lo que claremente es deduïx que l'integració de tal concepte pot obrir la possibilitat del reconeiximent a diverses nacions dins del territori espanyol, #lo que resultaria atentatorio contra l'unitat d'Espanya, que en el mateix artícul es considera fonament de la Constitució».[7]
- ↑ de la Quadra y Gallego-Díaz, 1981, p. 106.
- ↑ Orella Unzué, 2003, p. 129.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFManuel2005">Manuel (2005). Els orígens i l'evolució del Partit Popular, Caixa Duero.
- (2003) La ploma i l'enclusa: El socialisme en l'història valenciana, Universitat de Valéncia. ISBN 84-370-5675-6.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde la Quadra1981">de la Quadra, Bonifacio (1981). Del consens al desencant, Madrit: Editorial Saltés.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarrido MayolEt a el1998">Garrido Mayol; Et a el, {{{nom2}}} (1998). La transició política en la Comunitat Valenciana, Fundació Professor Manuel Broseta.
- Martínez Roda (1998). Valéncia i les #València: la seua història contemporànea (1800-1975), Fundació Univ. Sant Pablo.
- (2013) Algunes qüestions sobre el desenroll de la Constitució Espanyola de 1978, Universitat de la Rioja/Dykinson. ISBN 978-84-9031-906-2.
- (2003) Els atres vascs. Història d'un desencontre, Grafite Edicions.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alberto Jarabo Payá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.