L'alborç (del llatí arbŭtĕu, mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul àrap al.), en castellà madroño, és el fruit de l'alborcer.

Alborç
Alborçer, Desert de Les Palmes, Benicàssim

Descripció

editar

És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una cirera i de color roig per fòra quan està madur i groc per dins, en llavors chicotetes.

Distribució i hàbitat

editar

Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'Àfrica,​ i per tota la península ibèrica,​ l'oest de França i oest d'Irlanda,​ aixina com en el Sur de Rússia.

El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut.​ Creix en les zones de rusticitat.

Creix be en sols arenencs i be drenats.

Us alimentici

editar

Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells melades i confits i conserves d'alborç.

Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí.

Us farmacològic

editar

Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de sucres. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal.

Atres usos

editar

La fusta és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, llenya i carbó. En els Estats Units es fabriquen arcs en ella.

Vore també

editar

Referéncies

editar

Bibliografia

editar
  • Font Quer P, 1995. Plantas medicinales, el Dioscórides renovado. Editorial Labor

Enllaços externs

editar

Commons