Alborç
L'alborç (del llatí arbŭtĕu, mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul àrap al.), en castellà madroño, és el fruit de l'alborcer.
DescripcióEditar
És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una cirera i de color roig per fòra quan està madur i groc per dins, en llavors chicotetes.
Distribució i hàbitatEditar
Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'Àfrica, i per tota la península ibèrica, l'oest de França i oest d'Irlanda, aixina com en el Sur de Rússia.
El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut. Creix en les zones de rusticitat.
Creix be en sols arenencs i be drenats.
UsosEditar
Us alimenticiEditar
Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells melades i confits i conserves d'alborç.
Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí.
Us farmacològicEditar
Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de sucres. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal.
Atres usosEditar
La fusta és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, llenya i carbó. En els Estats Units es fabriquen arcs en ella.
Vore tambéEditar
ReferénciesEditar
BibliografiaEditar
- Font Quer P, 1995. Plantas medicinales, el Dioscórides renovado. Editorial Labor
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alborç.
Wikispecies té un artícul sobre Alborç.