Alcazaba i Muralles del Cerro de Sant Cristóbal
La alcazaba, castell i muralles del Cerro de Sant Cristóbal de la ciutat espanyola d'Almeria és un dels conjunts monumentals i arqueològics andalusos més importants de la península ibèrica. Els seus casi mil anys de història nos han permés conéixer l'evolució experimentada en l'arquitectura civil i militar durant la dominació àrap en Al-Ándalus, per la seua construcció en diferents fases i époques, com el castell i torres d'época baixmigeval cristiana (sigles XV-XVI), aixina com l'orige i evolució de la ciutat (en un perímetro en total de tota la fortificació, segons l'Oficina de Turisme d'Almeria, de 1430 metros, contabilisant el castell baixmigeval, la alcazaba conservada en l'actualitat i el restant de muralles exteriors).[1][2]
Situades en un cerro aïllat, la Alcazaba és una sòlida i extensa fortalea en muralles de més de tres metros d'esgambi i cinc d'altura, formant un recint tancat sobre sí mateixa, pero conectat en els llenços de la muralla que configuren i donen sentit al seu propi desenroll, dins d'una unitat més complexa, com és la fortificació de la ciutat, en el que el barranc de l'Hoya i el cerro de Sant Cristóbal manté una conexió directa en la Alcazaba, tant física com a visual, creant un conjunt d'extraordinària magnitut. La Alcazaba-castell queda al sur conectada en la ciutat, i al nort el Cerro de Sant Cristóbal, que termina per definir un espai únic, d'indubtable interés cultural.
En l'any 2010 la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre - Real Casa de la Moneda d'Espanya, com a part del «Programa Capitals de Província i Ciutats Autònomes» va falcar en la moneda de 5 euros corresponent a Almeria una image d'este monument.
És una de les ciutadelles millor conservades en l'actualitat, sent la segona alcazaba àrap més extensa de la península ibèrica en lo concerniente a el seu recint de construcció d'época musulmana i la segona de quantes es conserven en l'actualitat.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]L'entorn que descriu a este be d'interés cultural, denominat «conjunt monumental de l'Alcazaba d'Almeria i Muralles del Cerro de Sant Cristóbal», comprén les parceles, immobles, elements i espais públics i privats compresos dins de la llínea de delimitació que figura en el pla de delimitació de l'entorn afectat. Dit entorn delimitat, en llínees generals, no es troba molt alterat ya que es tracta del Barranc de l'Hoya, que és un ampli espai sense cap tipo d'edificació, que reforça l'image de l'Alcazaba i Muralles. El resultat, segons l'Oficina de Turisme d'Almeria, és un entorn poligonal de tendència quadrangular, en una superfície de 37,652 hectàrees (hui no conservat complet), l'eix del qual, en direcció este-oest, queda constituït per l'Hoya, i que la convertixen, segons estes dimensions, en la segona alcazaba de major extensió de les construccions àraps en época musulmana de la península despuix de Badajoz (8 hectàrees en el seu actual recint i més de 50 hectàrees en el seu antic sege). L'àrea del recint de l'alcazaba conservada en l'actualitat (sense les muralles exteriors) és de 2,5 hectàrees incloent el recint de el XV.
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat d'Almeria, actualment ubicada en la comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, va ser fundada en el X pel califa Abderramán III com a atalaya defensiva de la ciutat prominent en eixe moment, Bayanna, actual Pechina, (d'ahí el nom en àrap Al-Mariyya Bayāna المرية بيانة). La ciutat tenia un castell fortalea o alcazaba i una muralla que rodejava tota la medina i els arravals. L'Alcazaba és un dels punts d'interés turístic més emblemàtics d'Almeria, junt a la Catedral. És visible des de qualsevol punt de la ciutat, sobretot la seua imponent Torre del Homenage, i de visita molt agradable.
Va ser en l'any 955 quan el primer califa del-Ándalus, Abd al-Rahman III, va manar construir l'Alcazaba sobre els restants d'una fortalea anterior.[4] S'utilisaria la pedra arenisca procedent d'una pedrera propenca, a la postre coneguda com les Pedreres Califales. El recint conta en tres parts diferenciades: dos d'orige i estil àrap i una posterior, cristiana.
el noble castellà-aragonés Andrés Mateo de Guardiola i Aragó que fora majordom major del infant-duc Enrique d'Aragó i Pimentel, havien segut enviats pels Reis Catòlics durant la guerra de successió castellana per a fer-li front al rebelat Diego López Pacheco, II marqués de Villena, i una volta conquistat la seua castell de Jumilla pel majordom major Guardiola, est va ser nomenat alcaide del mateix[5] i simultàneament va ser designat com a capità general de les Fronteres de Jumilla i del Marquesado de Villena, abdós càrrecs des del 15 de març de 1475.[5]
El capità general Andrés de Guardiola passava llarc temps recorrent a lo llarc de la frontera granadina per a vigilar una imminent invasió musulmana o per a aprofitar qualsevol debilitat fronteriça per a atacar durant la guerra de Granada entre 1482 i 1492,[5] i cap a 1487 va atacar, va véncer i va capturar al capità more Malique Alabez,[5] alcaide nazarí de l'Alcazaba d'Almeria,[5] duent-ho fins a la fortalea jumillana.[5] Finalment el 26 de decembre de 1489 va tindre lloc la capitulació d'Almeria, passant a la sobirania castellana.
L'últim proyecte de fortificació de l'Alcazaba d'Almeria data de 1836, en el context de la primera guerra carlista, per por a que s'estenguera el conflicte a esta zona. Una volta acabat el conflicte, l'edifici cauria en el desús i abandó.[6]
.jpg){kind=link}
Va ser en 1855 quan es va publicar un Real Decret en data de 26 de maig, i a l'ampar de la coneguda com Desamortisació de Madoz, que permetia el derrocament tant de la muralla com de l'alcazaba, ya que la ciutat d'Almeria havia deixat de ser plaça forta, per lo que el conjunt defensiu havia deixat de tindre una importància estratègica i, a partir de llavors torbava a nivell urbanístic. La major part de la muralla va ser destruïda, encara que l'alcazaba va córrer lo que hui es cridaria millor sòrt, i no va trobar un postor que estiguera interessat en invertir en els materials de construcció que es podrien haver extret, encara que no aixina en els terrenys, ya que el propi Ministeri de la Guerra no aprovava la construcció a esta altura. Si ben va haver defensors de la conservació de diferents elements, com la Porta de Purchena, pel seu valor ornamental, a ningú va semblar importar-li el destí de l'Alcazaba.[7][8]
Cap a 1890, el conjunt de l'Alcazaba es trobava en estat de ruïna parcial, segons el per llavors arquitecte municipal Trinitat Cuartara, lo que va provocar que es desprenguera un tros de muralla i de la torre de la pólvora, matant a un home i ferint a una veïna. A finals del mateix any, es varen derribar una série d'aspilleres i les coronació de la zona més propenca de la muralla, a un cost de 1 155,50 pessetes de l'época, als que caldria sumar les 125 que va guanyar l'arquitecte pels seus honoraris.[7] Quatre anys més vesprada va començar a sorgir l'interés per la conservació i investigació de l'emplaçament i en 1908 es va instalar una antena emissora de ràdio fabricat per Telefunken, que perduraria fins a 1939.[8] i que establiria comunicació en el fort de Victòria Gran en Melilla.
Els primers comentaris que sugerien que l'alcazaba devia ser transformada per a un us lúdic es varen donar en l'any 1918, encara que la visió era la de modificar-la per a convertir-l'en un parc públic, en lloc d'un lloc d'interés històric. Dèu anys més vesprada, una volta fundat el Patronat Nacional de Turisme i un grup d'empresaris de la ciutat encapçalats per Rodolfo Lussnigg es va escomençar a apostar per un us turístic.[9]
Obres de restauració
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Cap a la década dels anys 1930, Leopoldo Torres Balbás va assentar les bases de l'estudi històric, encara que el seu proyecte es va vore truncat per l'inici de la guerra civil espanyola. Afortunadament, va terminar el conflicte armat sense resultar a penes danyada per esta. No va ser sino fins a l'any 1940, al poc temps d'acabar la lluita, quan es varen escomençar a realisar treballs de restauració en este lloc. Un any més vesprada, Francisco Prieto-Moreno, qui una volta va ser el conservador de l'Alhambra, es va posar al mando d'estes primeres obres; no va ser sino fins a 1970 quan va abandonar el lloc. Durant este periodo, va liderar les intervencions per a realisar els actuals jardins del Primer Recint i la Casa del Alcaide, ademés d'obres d'una atra classe, tals com a consolidació del terreny, excavacions, restauracions, ajardinamiento i els accessos.
Entre els anys 1951 i 1954, es va realisar la segona campanya d'excavació, centrada en l'àrea palatina del conjunt i va ser la primera intervenció arqueològica realisada sistemàticament, sent utilisada una metodologia específica. El responsable d'estos treballs va ser F. Ochotorena, en colaboracions esporàdiques de Luis María Llubiá, Martín Almagro i A. Arribes. Despuix de vàries intervencions de neteja, treballs de documentació de les ruïnes i la realisació de l'inventari de gran part del material arqueològic, produïts entre 1986 i 1987, sent Lorenzo Cara el responsable, en 1989 es va intervindre en la zona més al nort de la zona privada del palau, l'àrea de servici i els banys públics. Poc més vesprada, entre els anys 1993 i 1995, es varen realisar atres treballs, que varen estar adscrits a la quinta fase del proyecte de restauració, esta volta dirigit per l'arquitecte Ramón de Torres. Estes excavacions varen ser centrades en la muralla septentrional, en el sistema de canalisació de l'aigua i en els accessos al Primer Recint, i varen ser dirigides primer per Dumenge Ortiz, i Carmen Mellado, posteriorment. Durant estos anys, l'image de l'alcazaba i la seua restauració va ser utilisada pel governe franquiste en un fi propagandístic.
La majoria dels objectes i restants arqueològics trobats en el Conjunt es troben depositats en el Museu d'Almeria, si be és cert que algunes de les peces recuperades en la primera intervenció es varen traslladar al Museu de l'Alhambra.
En els últims anys s'està portant a terme un treball per a impedir la deterioració de la pedra arenisca en la que va ser construïda l'Alcazaba a través de la nebulizaació de chicotetes partícules de calç sobre la pedra.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alcazaba d'Almeria». Consultat el 10 de juliol de 2012.
- ↑ Els 1430 metros de perímetro no es corresponen en l'alcazaba àrap conservada en l'actualitat com s'ha aplegat a afirmar, sino a tot el conjunt fortificado (incloent el castell de el XV). Ademés, els més de 35 hectàrees no corresponen en l'alcazaba actual, sino en l'àrea corresponent al perímetro de la muralla ya desapareguda que rodejava la ciutat llavors, i de les que solament queda la denominada Muralla del Cerro de Sant Cristóbal o de Jairán.
- ↑ Es tendix a contabilisar en el seu perímetro la muralla corresponent a la seua prop exterior (Muralles del Cerro de Sant Cristóbal o de Jairán) que corresponen en les antigues muralles defensives i no en l'alcazaba actualment conservada (i per lo tant un àrea diferent, encara que inferior al amurallamiento de Badajoz en la seua màxima extensió àrap: entorn a 6000 m. i 50 hectàrees). Pero el conegut tercer recint, construït des de finals de el XV i principis de el XVI (castell, Torre del Homenage, Torre de la Nòria del Vent, Torre de la Pólvora, etc.), no es poden contabilisar dins de l'alcazaba àrap pròpiament dita, pero sí en lo concerniente a la seua alcazaba-castell en la seua evolució cristiana, que donarien lloc a uns 1430 m. en total (segons institucions almeriense); ampliant aixina un espai molt major a l'anterior, a on s'alçava un alcasser: https://disfrutalmeria.es/cultura/alcazaba-de-almeria/
- Archivat el 9 de octubre de 2019 archivat en Wayback Machine. (Sent la segona de major extensió sobre construccions àraps d'época musulmana i de quantes conservades en l'actualitat per darrere de l'Alcazaba de Badajoz)
- ↑ «L'Alcazaba d'Almeria. La Gran Ciutadella.». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2012. Consultat el 11 de juliol de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Cutillas de Mora, José Miguel; en "Jumilla. Repertori heràldic" (p. 316, ed. Regional de Múrcia, Múrcia, Espanya, any 2003). ISBN 84-7564-248-9
- ↑ Diego Garzón Osuna. «Excavació i rehabilitació de l'Alcazaba d'Almeria des de la posguerra: 1940-1976» (en espanyol) (PDF). Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2019. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 Álvaro Hernández. «El dia que es va derribar una part de l'Alcazaba». Consultat el 7 de maig de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 Felix Arnold. «Der islamische Palast auf der Alcazaba von Almeria. Madrider Beiträge 30» (en espanyol i alemà). Consultat el 7 de maig de 2019.
- ↑ Diego Garzón Osuna. «Excavació i rehabilitació de l'Alcazaba d'Almeria des de la posguerra: 1940-1976». Consultat el 25 de setembre de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Castells d'Espanya (volum I). VV.AA.. Editorial Everest, S.A.. León, 1997. (Pg. 51 i 80).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alcazaba y Murallas del Cerro de San Cristóbal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.