Alegoria de l'inclinament

Alegoria de l'inclinament

La Alegoria de l'inclinament (en italià, Allegoria dell'inclinazione) o Alegoria de la vocació és una pintura a l'oli de 152 cm x 61 cm, realisat en 1615-16 per la pintora italiana Artemisia Gentileschi. Es troba en el sostre de la Galeria de pintures de la Casa Buonarroti, en Florencia.

L'obra

La pintura va ser encarregat en 1615-16 per Miguel Ángel Buonarroti el jove (1568-1646), nebot del célebre artiste fiorentino. Representa a una jove semidesnuda, que sosté en abdós mans una brúixola sobre un llenç de núvols celests, mentres una estrela lluminosa lluïx sobre el seu cap, a on els seus cabells rossos semblen voler rebelar-se contra un pentinat elaborat.

Representa l'alegoria del inclinament, en el sentit de «vocació» o «clim natural a alguna cosa concret», i especialment del talent natural o la predisposició per a un art. Les traces de la jove recorden els de alguns retrats, com el gravat de Jérome David, i suposts autorretratos de la pintora.

A través de l'alegoria, Artemisia Gentileschi, per llavors de 22 anys, hauria celebrat aixina el seu propi inclinament artístic. Cert o no, es propon una identificació estreta de la jove de la tela en la figura de Artemisia, és indubtable que la pintura tenia una càrrega de perturbadora sensualitat; càrrega que hui només es pot imaginar, havent Leonardo vaig donar Buonarroto, nebot net del comitente, per desgràcia ordenat, a Baldassarre Franceschini cridat el Volterrano, l'eixecució, cap a l'any 1684, d'unes vestimentes moralizadoras que cobriren el seu original completa desnudez.