Anar al contingut

Alegoria del vici i la virtut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lorenzo Lotto - Allégorie de la Vertu et du Vice 1.JPG
Alegoria del vici i la virtut

La Alegoria del Vici i de la Virtut (en italià Allegoria della Vertù i del Vizio) és una pintura a l'oli sobre taula de Lorenzo Lotto, firmada i datada en 1505, conservada en la Galeria Nacional d'Art de Washington, en la colecció Kress.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Lorenzo Lotto 042.jpg
Retrat del bisbe Bernardo de' Rossi per Lorenzo Lotto (Nàpols, Museu de Capodimonte).

Esta pintura servia de coberta al retrat del bisbe de Treviso, Bernardo de’ Rossi, primer protector de Lotto (el seu blasón figura en el centre de l'alegoria); una inscripció en l'esquena (hui perduda) indicava el destí:[nota 1]

Inscripció traducció
BERNARD. RVBEVS Bernardo Rossi
BERCETI COM. PONT de Berceta, bisbe
TARVIS. NAT. de Treviso, naixcut
ANN. XXXVI. MIENTE. X.D.V. 36 anys, 10 mesos, 5 dies
LAVRENT.LOTVS P. CAL. pintat per Lorenzo Lotto,
IVL. M.D.V. 1.º juliol , 1505

Retrat i coberta varen seguir al bisbe en la seua estància en Parma en 1524. La colecció Farnesio la va heretar despuix. La taula sola va ser objecte d'una venda a un anticuario en 1803, i li la troba en un comprador de Bérgamo en 1880. Venuda després en Londres en 1934, alguns anys més tarde Alessandro Contini Bonacossi la du de nou a Itàlia i la cedix en 1935 a Samuel Kress que la du a Estats Units i la cedix després al museu actual.

Iconografia

[editar | editar còdic]

L'alegoria pintada, que té com a objectiu utilisar lo concret per a expressar una idea abstracta, és durant l'Antiguetat, l'Edat Mija i la Renaixença, el mig de rendir homenage al seu destinatari, qui havia triat la difícil via de la Virtut, que du a les felicitats eternes; si be s'opon per contrast al Vici, significa igualment la força viril (del llatí virtus) del Home, la disciplina masculina, un «CAL. | id="117" | pintado por Lorenzo Lotto, |- id="119" | id="120" | IVL. de la voluntat, experiència per repetició dels actes, i que habilita a el home a obrar be».

Cobrint el retrat del dignatario, la taula pintada tenia com a objecte el recordatori constant d'este valor moral a seguir, i de desterrar al seu contrari.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Monographie : Lorenzo Lotto, catàlec exposició del gran-Palau, París, 1999, p. 28-29
  • Lucia Impelluso, La naturalea i els seus símbols, Edicions Hazan, París, 2004.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>