Alessandria
.JPG)
Alessandria (en piamontés, Lissandria) és una ciutat situada en la regió de Piemont en Itàlia, capital de la província homònima. Té una població estimada, a fins de febrer de 2022, de 91 050 habitants.[1]
Està ubicada a la vora del riu Tanaro.
Història
[editar | editar còdic]
Alessandria va ser fundada en 1168 sobre un núcleu urbà preexistente, per a servir com a plaça forta de la Lliga lombarda en la defensa de la llibertat de les comunas medievals del nort d'Itàlia contra les forces de Federico Barbarroja.
Fundada en el XII en el nom de Civitas Nova; l'actual deriva del nom del pontífex Alejandro III. Va ser municipi lliure des de 1198 i va formar part del ducado de Milà des de 1348.
L'implantació es trobava dins dels territoris del marqués de Montferrato, a l'adop aliat incondicional de l'emperador. El nom de la ciutat és un homenage al papa Alejandro III, enemic de l'emperador.
En els anys 1174-1175 el fort va ser sériament sitiat per l'eixèrcit imperial. Una llegenda, narrada en el llibre d'Umberto Eco "Baudolino",[2] conta que la ciutat va ser salvada per un sagaz llaurador, Gagliaudo, qui va alimentar a la seua vaca en l'últim gra que quedava i després la va dur fòra de les muralles fins a trobar a l'eixèrcit enemic. Les forces imperials ho varen capturar i la vaca va ser sacrificada per a cuinar-la. Quan els imperials varen trobar l'estòmec de la vaca ple de gra, varen preguntar a Gagliaudo el motiu d'alimentar a l'animal en tan codiciat aliment. El llaurador va respondre que s'hi havia vist forçat a fer-ho, ya que hi havia tant cereal acumulat, que no hi havia més lloc a on guardar-ho en la ciutat. L'Emperador, tement que el sege es prolongara massa, ho va donar per terminat.
Si ben tal és la llegenda, lo més provable és que l'eixèrcit imperial haja abandonat el sege per una epidèmia de malaria. En el cantó esquerre de la catedral d'Alessandria s'alça una estàtua a Gagliaudo. Alessandria va obtindre l'estatut de comuna lliure en 1198, pero en seguida varen sobrevindre varis conflictes en les comunas més antigues de la regió, especialment en Asti.
En 1348 va caure en mans dels Visconti. En 1391, l'eixèrcit de Gian Galeazzo Visconti, comandado per Jacopo dal Vore'm, va derrotar durament l'eixèrcit francés dirigit per Jean III de Armagnac en Alessandria.[3] En 1450 va passar després a domini dels Sforza. En 1535 va caure en mans espanyoles, va resistir dos seges francesos en 1644 i 1657[4] i va continuar baix l'influència de Milà fins al 21 d'octubre de 1706,[5] quan va ser cedida a la Casa de Saboya i a partir d'allí va formar part de Piemont.
En la victòria de Napoleón en la batalla de Marengo (1800), Alessandria va passar a dependre de França com a capital del departament napoleònic de Marengo. Durant este periodo es va construir un important fort al nort de la ciutat que encara és utilisat com a quarter militar i almagasén de suministraments (2006). Les ruïnes d'un segon fort en el sector sur (Quarter Christo) han segut dividides en dos per una via ferroviària.
Des de 1814 Alessandria va ser novament territori dels Saboya, com a part del Regne de Cerdenya.
Durant els anys del Risorgimento, la ciutat va ser un actiu centre dels lliberals.
Atres senyes
[editar | editar còdic]- En el suburbi de Spinetta Marengo, es recrea el 14 de juny de cada any la batalla de Marengo.
- Alessandria va ser la primera capital de província italiana governada per un socialiste, el relojero Paolo Sacco, elegit el 25 de juliol de 1899.
- Allesandria va ser un blanc tàctic militar durant la Segona Guerra Mundial, i objecte d'intensos bombardejos aliats, els més sérios dels quals es varen produir el 30 d'abril de 1944, que va deixar com a saldo 238 morts i centenes de ferits, i el 5 d'abril de 1945, en 160 morts, entre ells 60 chiquets de l'orfenat de Via Gagliaudo. A partir d'eixa data la ciutat va ser lliberada pels partisanos.
El 6 de novembre de 1994, el riu Tanaro va inundar bona part de la ciutat, causant sérios danys, especialment en el barri de Orti.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Economia
[editar | editar còdic]Indústria de capells, del paper, electrotécnica, metalmecánica, textil, química.
Events
[editar | editar còdic]- Fraskettando SkaBluesJazz Festival. Les bandes que actuen inclouen a The Blues Brothers Band, Eddie Floyd, Al Vaig donar Meola, Taj Mahal, Mario Biondi, Soft Machine, Mick Abrahams, Clive Búnquer i uns atres. Data: primera fi de semana de juliol.
- Competència internacional de guitarra clàssica Michele Pittaluga, Premi Città vaig donar Alessandria.
- Marató internacional "Madonnina dei Centauri".
Atraccions turístiques
[editar | editar còdic]- Palau del Municipi o Palau Rojo
- Catedral d'Alessandria
- Iglésia de Santa Maria vaig donar Castello
- Palau Guasco
- Ciutadella d'Alessandria
- Els llocs per a visitar inclouen la comuna de Morbello en activitats que inclouen ciclisme de montanya, cellers, equitació, i hostage rural.
- Museu de la batalla de Marengo
Personages alessandrinos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Deports
[editar | editar còdic]US Alessandria Calcio 1912 és el club de fútbol que alberga la ciutat i participarà en la Série C, corresponent al tercer nivell de competició del sistema de lligues del fútbol italià. Fa de localía en el Stadio Giuseppe Moccagatta en aforament de 6000 espectadors.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- Roberto Livraghi, Alessandria (Milano, Electa, 1997).
- Carlo Gilardenghi, Canton vaig donar rus i dintorni (Recco, Li Mani-Isral, 2004)
- ↑ «Date ISTAT».
- ↑ Sant Baudolino és el sant patró de la ciutat.
- ↑ ««I LA GENTE DI FRANCIA MALACCORTA, TRATTA CON ARTE OVE LA RETE È TESA». LA BATTAGLIA DI ALESSANDRIA DEL 1391: IL TRIONFO DI IACOPO DAL VERME». Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2023. Consultat el 3 de febrer de 2023.
- ↑ «donar-francia-li-17-luglio-1657-en-li-operationi-fatte-dalli-eserciti-cattolico-et-austríac-questo-commandato-dal-duca-vaig donar-mantoua-i-quello-dall-conte-vaig donar-fuensaldagna-per-la-liberatione-vaig donar-detta-citta-seguita-il-19-agost-del/402033 Alessandria, assediata Dall'armi vaig donar França li 17 Luglio 1657 en li operationi fatte dalli Eserciti Cattolico et Austríac, questo commandato dal Duca vaig donar Mantoua, i quello dall'Conte vaig donar Fuensaldagna per la liberatione vaig donar detta Citta seguita il 19 Agost del medemo anno - - Mappe | openMLOL». open MLOL. Consultat el 2022-03-27.
- ↑ «Real Acadèmia de l'Història | Història Hispànica» (en és). història-hispanica.rah.és. Consultat el 2026-04-10.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alessandria.- Lloc oficial del consell de la ciutat
- Guia de la ciutat
- donar-alessandria/ Guia turística
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alessandria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.