Piemont
Piemont (en italià: Piemonte; en piamontés, occità i arpitano: Piemont) és una de les vint regions que conformen la República Italiana. La seua capital i ciutat més poblada és Torí. Està ubicada en Itàlia nort-occidental, llimitant al nort en Valle de Aosta i Suïssa, a l'est en Lombardía, al surest en Emilia-Romaña, al sur en Ligúria i a l'oest en França. En 25 402 km² és la segona regió més extensa del país, per darrere de Sicília.[1] Forma part de l'Eurorregión Alps-Mediterràneu, i és una de les regions d'Itàlia en major cantitat d'exportacions, en un PIB de 130 000 millons d'euros.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de Piemont procedix del llatí medieval Pedemontium o Pedemontis, açò és "ad pedem montium", lo que significa "als peus de les montanyes" (registrat en documents de finals de el XIII)[3] o piedemonte.
Geografia física
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geografia del Piemont.
El Piemont, situat en la part més occidental d'Itàlia continental, està rodejat de montanyes per tres dels seus costats, els Alps occidentals, des del pas de Tenda fins al Simplón. Els seus picos més alts són el mont Rosa (4638 m s. n. m.), el Cervino (4482 m s. n. m.), el Gran Paradiso (4061 m s. n. m.) i el Monviso (3841 m s. n. m.), a on naix el riu Po. La geografia del Piemont és 43,3 % montanyosa, junt en extenses zones de tossals (30,3 %) i planures (26,4 %). Els Alps van descendint poc a poc cap al sur, encara que no sempre, puix a voltes hi ha una brusca transició des de les montanyes a les planures; i aplega al final a una planura que està formada per depòsits i torrentades del Cuaternario. És la gran planura padana, constituïda pel sistema hidrogràfic del Po i dels seus numerosos afluents, en els que destaquen el Dora Baltea i el Tanaro. Al sur del Po hi ha una zona de replanells del Terciario l'altitut del qual oscila entre els 400 i els 900 metros.
El principal riu del Piemont és el Po, que sorgix de les ales del Monviso en l'oest de la regió i arreplega totes les aigües proporcionades dins del semicírcul de montanyes (Alps i Apenins) que rodegen la regió per tres costats.
El Piemont té un clima continental, en unes plujas que es troben entre els 700 i els 1400 mm a l'any.
El paisage és molt variat: es passa dels encrespats picos dels massiços del Mont Rosa o del parc nacional del Gran Paraís fins als humits arrossars de Vercelli o Novara, des dels suaus tossals de les Langhe i de Monferrato fins a les planures.
El percentage del territori que és un àrea protegida és el 7,6 %. Hi ha 56 parcs naturals diferents, nacionals o regionals.
Història
[editar | editar còdic]
Piemont va estar habitada a principi dels temps històrics per tribus ligures com els taurins i els salasios. Més vesprada varen ser somesos pels romans (h. 220 a. C.), els qui varen fundar vàries colónies allí, incloent Augusta Taurinorum (Torí) i Eporedia (Ivrea). Despuix de llargues excavacions arqueològiques varen eixir a la llum testimonis d'art romà en Susa, Asti, Torí i Acqui i en les antigues ciutats de Libarna i Indústria.
Despuix de la caiguda del Imperi romà d'Occident, la regió es va vore repetidament invadida. Primer varen ser els burgundios, després els godos (V) i despuix els bizantino. Els lombardos varen aplegar en el VI, i varen dividir el territori en ducados. Més vesprada (773) varen ser els francs els que es varen fer en esta regió. Els carolingios varen organisar el territori en comtats que rivalizaban entre sí: Torí, Ivrea, Vercelli, Asti, Novara (Torí i Ivrea eren els feus més poderosos). El marqués de Ivrea va unificar gran part del territori en el IX. En els sigles IX-X va haver més incursions dels magiares i els sarracenos. En eixa época el Piemont, com a part del Regne d'Itàlia dins del Sacre Imperi Romà Germànic, es va vore subdividido en vàries marques, com la de Monferrato. En 1046, Otón I de Saboya va afegir el Piemont al seu principal territori de Saboya, en capital en Chambéry (hui en França). Atres zones varen permanéixer independents, com les poderoses comunas d'Asti i Alessandria i els marquesados de Saluzzo i Monferrato. Precisament en esta época, a finals de el XII, es documenta per volta primera la denominació de la regió com Pedemontium.
En el XIV, el territori va quedar unificat baix el govern de la casa de Saboya, en dirigents com Amadeo VI, cridat "el Comte Vert", que va conseguir contindre els desijos expansionista dels Visconti, senyors de Milà i varen començar l'unificació del territori regional. El comtat de Saboya va ser elevat a Ducado en l'any 1416. En 1559 Manuel Filiberto va conseguir tornar l'independència de França, i va traslladar la sèu del Piemont a Torí en 1563. Els francesos, no obstant, varen ocupar el Piemont en l'any 1631. Per a l'any 1706 els Saboya, en ajuda austríaca, varen recuperar l'independència, lo que els va permetre aumentar els seus territoris i comprar Sicília, que més vesprada varen canviar per Cerdenya. En 1720, el duc de Saboya es va convertir en rei de Cerdenya, fundant lo que en el temps va evolucionar fins a convertir-se en el Regne de Cerdenya-Piemont i incrementant l'importància de Torí com una capital europea.
La República d'Alba es va crear en l'any 1796 com una república client de França en el Piemont, lo que va fer que el rei Carlos Manuel IV tinguera que refugiar-se, dos anys despuix, en Cerdenya, a on va estar fins a l'any 1814. La zona va ser absorbida per França en l'any 1801. En juny de 1802 es va establir en el Piemont una nova república client, la República Subalpina, i en setembre del mateix any va ser novament anexionada. En el congrés de Viena, el Regne de Cerdenya-Piemont va ser restaurat, i més encara, va rebre la República de Gènova per a enfortir-la contra França.
Piemont va ser un trampolí inicial per a l'unificació italiana en 1859-1861, despuix d'unes guerres poc exitoses contra l'Imperi austríac en 1820-1821 i 1848-1849. Este procés és a voltes aludit com Piamontización. No obstant, els esforços es varen vore més alvance contradits pels dels grangers rurals.[4][5] En l'any 1860 el Piemont va participar en les Guerres d'Independència contra Àustria, conseguint constituir un Regne d'Itàlia. El regne de Piemont-Cerdenya va ser el que va liderar la reunificación italiana, i el seu monarca, Víctor Manuel II, es va convertir en el primer rei d'Itàlia en l'any 1861. La capital del nou estat va ser Torí durant el periodo de 1861 a 1865. No obstant, l'adició de territori paradòxicament va reduir l'importància del Piemont en el regne, i la capital es va traslladar a Florencia primer i a Roma despuix. Un reconeiximent que queda del paper històric del Piemont va ser que el príncip hereu d'Itàlia era conegut en el títul de príncip del Piemont.
Geografia humana
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]
La població de Piemont és de 4.450.359 habitants (2010), en una densitat de 175,20 hab./km², que és inferior a la mija nacional, que en l'any 2008 era de 200 hab./km². S'eleva no obstant fins a 335 hab./km² quan es considera només la Ciutat metropolitana de Torí, mentres que Verbano-Cusio-Ossola és la província menys densament poblada (72 hab./km²). La població del Piemont va seguir una tendència descendent durant els anys huitanta. Esta caiguda és el resultat d'un creiximent negatiu de la població (al voltant del 3 al 4% per any), mentres que l'equilibri migratori des de l'any 1986 s'ha convertit de nou en positiu degut a que la nova immigració supera el número estable de l'emigració.[6] La població en el seu conjunt ha permaneixcut estable en els anys noranta, encara que açò és el resultat d'un balanç natural negatiu i una migració neta positiva. En l'any 2008, l'Institut nacional italià d'estadística (ISTAT) va estimar que 310 543 immigrants naixcuts en l'estranger viuen en el Piemont, lo que equival al 7,0% de la població total de la regió. A data de 31 de decembre de 2009 els ciutadans estrangers regularment residents en la regió eren 377 241 en un increment de 26 129 unitats respecte a l'any precedent.[7] Els grups ètnics més numerosos (més de 5000 habitants) són:
| País | Població 2009 (hab.) | Població 2008 (hab.)[8] |
|---|---|---|
| Plantilla:ROM | 130.272 | 121.150 |
| Plantilla:MAR | 62.366 | 58.811 |
| Plantilla:ALB | 44.292 | 42.321 |
| Archiu:Flag of China.png | 12.542 | 11.422 |
| border|link=|20px Perú | 12.199 | 10.443 |
| Plantilla:MOL | 8.415 | 7.112 |
| Plantilla:MKD | 7.715 | 7.169 |
| border|link=|20px Ucrania | 7.705 | 6.795 |
| Plantilla:TUN | 5.600 | 5.435 |
| Plantilla:SEN | 5.410 | 5.071 |
La capital és Torí, important núcleu industrial de 908.700 habitants. L'àrea metropolitana de Torí va créixer ràpidament en els anys cinquanta i en els xixanta per un increment d'immigrants de l'Itàlia meridional, i hui té una població d'aproximadament dos millons. Atres ciutats importants són Novara (104 514), Alessandria (94 548), Asti (76 260), Moncalieri (58 078), Cuneo (55 521) i Collegno (50 162).
Divisions administratives
[editar | editar còdic]El Piemont es dividix en una ciutat metropolitana i sèt províncies: Províncies del Piemont.
| Província | Superfície (km²) | Habitants | Densitat (hab./km²) |
|---|---|---|---|
| Ciutat metropolitana de Torí | 6.821 | 2.288.614 | 335,5 |
| Província d'Alessandria | 3.560 | 438.062 | 123,1 |
| Província d'Asti | 1.504 | 219.629 | 146,0 |
| Província de Biella | 913 | 187.090 | 204,9 |
| Província de Cuneo | 6.903 | 584.467 | 84,7 |
| Província de Novara | 1.339 | 365.156 | 272,7 |
| Província de Verbano-Cusio-Ossola | 2.255 | 162.618 | 72,1 |
| Província de Vercelli | 2.088 | 179.164 | 85,8 |
Política
[editar | editar còdic]En les eleccions generals italianes de 2008, el Piemont va donar el 46,8% dels seus vots a la coalició de centre-dreta liderada per Silvio Berlusconi. El govern regional (Giunta Regionale) està presidit pel president de la Regió (President della Regione), que és elegit per un mandat de cinc anys i està compost pel president i els Ministres, que actualment són 14, incloent un Vicepresident (Vice President).[9] En l'elecció regional de juny de 2014, Sergio Chiamparino (Partit Democràtic) va derrotar a Gilberto Pichetto Fratin (Forza Itàlia); en l'elecció regional de 2019, el guanyador va ser Alberto Ciri (President).
Economia
[editar | editar còdic]
La planura piamontesa és una fèrtil regió agrícola. Els principals productes agrícoles en el Piemont són cereals, incloent l'arròs, que representa més del 10% de la producció nacional, dacsa, creïlles, hortalices, remolacha azucarera, raïms per a fer vi en la zona de tossals, fruta, forraje i productes làcteus.[10] En més de 800.000 caps de ganado en l'any 2000, la producció pecuària significa la mitat de la producció agrícola final del Piemont. És una de les grans regions productores de vi en Itàlia. Més de la mitat de les seues 700 km² de vinyes estan registrades en denominacions d'orige DOC. El ganado es concentra en bóvidos i porcs.
La regió del Piemont és una regió de baixa natalitat en antiga tradició indústrial. La seua mà d'obra està composta prevalentemente per immigrants vénetos i meridionals, i hui inclús Europa de l'Est, i per molt temps l'indústria ha segut el motor econòmic regional. Esta regió és una de les més industrialisades d'Itàlia, en grans centres industrials, especialment Torí, sèu del grup automovilístic Fiat S.p.A. i les activitats relacionades del grup. Biella produïx teixits i sedes. El municipi d'Asti es troba 55 km a l'est de Torí, en la planura del riu Tanaro i és capital de Monferrato, un dels més importants districtes vinícoles del món. Alba és la sèu de les fàbriques de chocolate Ferrero (la regió és la primera d'Itàlia en la producció de chocolate) i algunes indústries mecàniques. Entre les regions italianes, el Piemont és la que més invertix en l'indústria electrònica, lligada a la Olivetti de Ivrea. També és de relleu el sector químic. En el sector terciario, assumixen importància l'activitat bancària i asseguradora, el comerç, l'editorial i el turisme alpí i llacustre.
Hi ha enllaços en la veïna França a través dels túnels de Fréjus, Colle vaig donar Tenda i el pas de Montgenèvre, en Suïssa pels passos del Simplón i el Gran Sant Bernardo. És possible aplegar a Suïssa a través d'una carretera convencional, que creua el Piemont oriental escomençant en Arona fins a Locarno, en la frontera en Itàlia. L'aeroport de la regió, Torí-Caselle, servix per a vols nacionals i internacionals.[10]
La regió té la major ret d'autopistas entre les regions italianes (al voltant de 800 km). Les rutes d'autopista radian des de Torí, conectant-la en les atres províncies de la regió del Piemont, aixina com les atres regions en Itàlia. En 2001, el número de coches per cada 1000 habitants era de 623, per damunt de la mija nacional (575).[10] L'indústria del turisme en el Piemont ampra a 75.534 persones i actualment comprén 17.367 empreses que operen en el sector de la hostaleria i restauració, en 1.473 hotels i atres instalacions turístiques. El sector genera un total de 2.671 millons d'euros, 3,3% dels 80.196 millons que representa el total estimat de despesa en turisme en Itàlia. La regió goja casi del mateix nivell de popularitat entre els italians i els visitants d'atres països. En 2002 va haver un total de 2.651.068 d'arribades; els visitants internacionals del Piemont en 2002 varen supondre el 42% del número total de turistes en 1 124 696 arribades. Les zones líders tradicionals per al turisme en el Piemont són el districte dels Lagos, la "Riviera del Piemont", que supon el 32,84% del total de les estàncies nocturnes, i l'àrea metropolitana de Torí que ascendix al 26,51 %.[11] En 2006 Torí va estajar els XX Jocs Olímpics d'Hivern i en 2007 la XXIII Universiada. El turisme alpí tendix a concentrar-se en unes poques estacions d'esquí molt desenrollades com Alagna Valsesia i Sestriere. Al voltant de 1980, la sendera de llarc recorregut Gran Travessia dels Alps ha segut creat per a atraure més l'atenció dels visitants a les valls més remotes i menys habitats.
De la població del Piemont, més de la mitat viu en la Ciutat metropolitana de Torí, ciutat que sorgix en la confluència dels rius Po i Dora Riparia. La bona disponibilitat d'aigua ha favorit el naiximent en el passat de les primeres indústries: de fet els molins, les ferrerías i els menuts tallers artesanals varen funcionar gràcies a la força motriu de l'aigua.
Des de l'any 2006, la regió del Piemont s'ha beneficiat també del moviment Slow Food i Terra Mare, acontenyiments que han subrallat el ric valor agrícola i viticultural de la vall del Po i el nort d'Itàlia. En el mateix any es va fundar l'Agència del Piemont per a l'Inversió, l'Exportació i el Turisme, per a enfortir el paper internacional de la zona i el seu potencial. Va ser la primera institució italiana que va agrupar totes les activitats portades a terme per organisacions locals preexistentes que administraven l'internacionalisació del territori.
A continuació la taula que registra el PIB i el PIB per càpita[12] del Piemont en els anys del 2000 al 2009:
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Producte Interior Brut (Millons d'euros) |
98.634,4 | 102.179,7 | 105.206,1 | 108.715,1 | 113.270,7 | 114.993,2 | 118.753,5 | 125.022 | 126.856 | 130.000 (estima) |
| PIB als preus de mercat per habitant (Euros) |
23.360,9 | 24.233,9 | 24.916,8 | 25.575,2 | 26.340,8 | 26.520,6 | 27.316,6 | 28.209,6 | 28.619,1 | 29.269,9 (estimat) |
La següent taula reflectix el PIB,[12] produït en el Piemont als preus usuals del mercat en l'any 2006, expressat en millons d'euros, subdividido per les principals activitats econòmiques:
| Activitat econòmica | PIB produït | % sector de el PIB regional | % sector sobre el PIB italià |
| Agricultura, silvicultura, peixca | € 1.608,0 | 1,35% | 1,84% |
| Indústria en sentit estricte | € 25.921,7 | 21,83% | 18,30% |
| Construcció | € 5.405,1 | 4,55% | 5,41% |
| Comerç, reparacions, hostaleria i restauració, transports i comunicacions | € 24.084,8 | 20,28% | 20,54% |
| Intermediació monetària i financera; activitat immobiliària i mamprenedora | € 29.735,6 | 25,04% | 24,17% |
| Atres activitats de servicis | € 19.355,6 | 16,30% | 18,97% |
| IVA, imposts indirectes nets sobre els productes i imposts sobre les importacions | € 12.642,7 | 10,65% | 10,76% |
| PIB piamontés als preus de mercat | € 118.753,57 |
Cultura
[editar | editar còdic]Idiomes
[editar | editar còdic]El piamontés conta en una rica tradició escrita. Esta producció lliterària comprén des dels testimonis medievals del sigle XII fins al florecimiento del teatre en el sigle XIX i la renovació lírica del sigle XX liderada per la Companìa dij Brandé.
A banda del italià, que és la llengua més difosa entre la població, en el territori piamontés es reconeixen per la Regió en la llei regional de 9 d'abril de 1990 cinc llengües històriques del Piemont:
- El piamontés, llengua en més de dos millons de parlants. Era la llengua primària dels emigrants que varen deixar el Piemont, en el periodo 1850-1950, cap a països com França, Argentina, Perú, Uruguay i Chile;
- També es parla occità per una minoria en els "valls occitanes" de Cuneo, Val Chisone, Germanasca i Alta Val Susa;
- l'Idioma franc-provençal es parla també per una atra minoria en les altures alpines de la Ciutat metropolitana de Torí, en Val Susa mija i baixa, en Val Sangone i Val vaig donar Llance;
- El francés que es parla principalment en Alta Val Susa i Val Pellice, i
- El walser, que es parla en el nort, en els llímits en Suïssa i en el Valle de Aosta.
Estos idiomes s'han revalorisat a través de proyectes dels ents públics, associacions i grups folklòrics. L'occità, el francoprovenzal, el francés i el walser estan reconeguts com a llengües minoritàries piamontesas i tutelades per la llei 482/98.
En una bona part de les províncies de Novara i de Verbano-Cusio-Ossola, ademés d'en la zona del Tortonese (Alessandria) es parlen dialectes del lombardo occidental. Açò es deu a la llarga dominació del Ducado de Milà sobre aquelles terres.
Educació
[editar | editar còdic]L'economia del Piemont està basada en una rica història de respal estatal a l'excelència en l'educació superior, incloent algunes de les millors universitats en Itàlia. La vall del Piemont és la sèu de la famosa Universitat de Torí, el Politècnic de Torí i, més recentment, l'Universitat de Piemont oriental (Università degli Studi del Piemonte Orientale "Amedeo Avogadro"). l'Universitat de les Ciències Gastronòmiques (Università vaig donar Scienze Gastronomiche), fundada en Pollenzo en 2003, és la primera universitat del món en el seu gènero i l'idea va sorgir de Carlo Petrini, el creador de Slow Food.
Art
[editar | editar còdic]En el Piemont es troben tres llocs inscrits per l'Unesco en la llistade Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de les Residències Sabaudas, incloses en l'any 1997, del lloc Sacri Monti de Piemont i de Lombardía, inclós en la Llista de Patrimoni Mundial en 2003, i la célebre zona vitivinícola de Langhe-Monferrato-Roero, inclosa en 2014.
-
Basílica de Sant Gaudenzio en Novara
-
Sacre Monte vaig donar Varallo
Capella XXXIII. Giovanni d’Enrico, Ecce Homo, 1608-9
Gastronomia
[editar | editar còdic]
Els millors vins del noroest d'Itàlia s'elaboren en el Piemont: el Barolo, que es fa en el raïm autòcton nebbiolo; el Barbaresco, de Langhe, prop d'Alba; el Moscato d'Asti, un bon aperitiu que s'elabora en la raïm moscatell (aixina com el espumoso Asti Spumante) de les vinyes al voltant d'Asti; i el Barbera d’Alba, que es fa en el raïm autòcton barbera. Atres varietats indígenes de raïm són la nebbiolo, dolcetto, freisa, grignolino i brachetto.
El ministeri de les polítiques agrícoles, alimentàries i forestals, en colaboració en la regió del Piemont, ha reconegut 371 productes piamonteses com "tradicionals". La regió és la segona en número a este respecto, superada solament per la Toscana. Entre les diverses especialitats, el Piemont és conegut en el món sobretot per alguns dels seus plats típics, com:
- La bagna cauda (en piamontés, Bagna càuda)
- Tajarin (tagliatelle sottili)
- Agnolòt
- Plin[13] (Piccoli agnolotti "pizzicati" a mà)
- Bonet
- Brasà
- Fricieuj ëd pom (frittelle vaig donar mela)
- Polenta en salchicha (salsicha)
- Fritto misto alla piemontese
- Ghërsin (Grissini rubatà)
- Vitel toné
- Frangelico
Deport
[editar | editar còdic]Els principals equips de fútbol de Piemont són la Juventus i el Torino, que s'enfronten en el Derbi de Torí. La Juventus lidera l'historial de la Série A de Itàlia en 36 títuls i la Copa Itàlia en 15, al mateix temps que va guanyar dos voltes la Lliga de Campeons de la UEFA. La Juventus és un dels equips més populars del país, encara que el Torino té més seguidors en Torí. El Novara també ha jugat en la Série A en la década de 2010.
Per la seua banda, els dos equips professionals de bàsquet de la regió són el Biella i el Junior Casale.
Personages famosos
[editar | editar còdic]En el Piemont varen nàixer, entre uns atres, Camillo Cavour, Umberto Eco, Juan Bosco,[14] Santiago Alberione, Gianni Agnelli, Ludovico Einaudi i Rosa Chemical
Vore també
[editar | editar còdic]- Jocs Olímpics d'Hivern de 2006
- Regne de Cerdenya
- Batalla de Marengo (14 de juny de 1800)
- Batalla de Novara (1849)
- Gianduja
- Piemont (vi)
- Slow Food
- (5162) Piemonte
- Frabosa Sottana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bilancio demografico mensile aggiornato al 31-03-2010 (DATI ISTAT [1] archivat en Wayback Machine.)
- ↑ Export per regioni - Commercio internazionale i Conti regionali ISTAT 2008
- ↑ http://books.google.it/books?aneu=KjttelynsZEC&lpg=PA11&ots=QN_EIDTnjb&dq=nome%20piemonte&pg=PA11#v=onepage&q=nome%20piemonte&f=false
- ↑ Valeria Fargion, From the Southern to the Northern Question: Territorial and Social Politics in Italy, paper presentat en la RC 19 conferència 'Welfare state restructuring: processes and social outcomes', 2–4 de setembre de 2004, Sciences-Po Paris. Accés 07-01-2007.
- ↑ Anna Bull, Regionalism in Italy, Europa 2(4). Accés 07-01-2007.
- ↑ «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 23 d'abril de 2010.
- ↑ «Dati demografici ISTAT». Consultat el 18 d'octubre de 2010.
- ↑ «Dati demografici ISTAT». Consultat el 18 d'octubre de 2010.
- ↑ «Siti Ufficiale della Regione Piemonte: Giunta regionale». Regione.piemonte.it. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2010. Consultat el 23 d'abril de 2010.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2009. Consultat el 23 d'abril de 2010.
- ↑ [2]
- ↑ 12,0 12,1 Dati Istat - Tavole regionali
- ↑ https://web.archive.org/web/20110923020403/http://www.regione.piemonte.it/agri/ita/news/pubblic/quaderni/num33/dwd/n33_pp19_24.pdf
- ↑ Don Bosco una biografia nova. Teresio Bosco. Editorial CCS. ISBN 978-84-7043-322-1
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Piemont.- Sitie web oficial del govern regional (italià)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedmont» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.