Sacre Monte vaig donar Varallo
_20.jpg)
El Sacre Monte o Nuova Gerusalemme o Sacre Monte vaig donar Varallo és un santuari italiano ubicat en Varallo Sesia, província de Vercelli, en el Piemont. És un dels nou Sacri Monti de Piemont i de Lombardía inclosos en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco des de 2003. L'entitat «Riserva naturale speciale del Sacre Monte vaig donar Varallo» té el seu domicili en Località Sacre Monte, Piazza della Basilica, Edifici Casa Valgrana, 13019 Varallo Sesia (VC).
Este monte sacre, pel seu periodo de construcció, és el més antic dels sacri monti italians i estrangers. La seua fundació es remonta a 1491 i es deu al germà Bernardino Caimi de l'Orde dels Menors Observantes de sant Francisco. El Monte Sacre està edificat en un entrante rocós, situat en l'ala del Mont Tres Creus, a l'esquerra del riu Sesia, en la desembocadura del Val Mastallone. Este terrat natural està situada a 600 metros d'altura i domina el centre històric de Varallo (450 m). Des de 1980 tot el conjunt del Monte Sacre va ser instituït com a Reserva natural especial, degut a que conté valors naturals i ambientals, aixina com artístics, obres arquitectòniques, pintures, escultures i obres artesanals de gran valor. El Mont Sacre de Varallo comprén una basílica i 45 capellas que sorgixen aïllades i estan integrades en un gran conjunt monumental (Nazaret, Belén, Palau de Pilatos, Calvari, Casa Parella), poblat per més de 800 estàtuas de fusta i terracota policromada d'altura natural, representen el drama de la vida, passió, mort i resurrecció de Crist, en ambients coberts de frescas.
L'àrea del Monte Sacre es presenta al visitant dividida en dos zones ben delimitades. Una en pendent, densa de plantes i vert, està organisada com un jardí, les capellas, situades en els punts estratègics dels recorreguts, narren, en la primera zona, des de “Adán i Eva” o el “Pecat Original” i seguixen descrivint els fets de la vida de Crist, des de l'Anunciación fins a l'entrada de Crist en Jerusalem. La segona zona, situada en el cim i precedida per la “Porta Áurea”, formada per palaus enriquits en pòrtics, entorn a les dos places dels Tribunals (plaça civil) i del Temple (plaça religiosa), en l'idea de propondre la ciutat de Jerusalem, en una estructura urbana; en elles les capelles descriuen els fets de Crist que varen tindre lloc dins i prop de les muralles de Jerusalem, des de el “Últim Sopar”, els “Sepulcros”, la “Resurrecció de Crist” a la “Asunción de la Verge”, a la que està dedicada la Basílica. Este caràcter de ciutat distinguix al Monte Sacre de Varallo de qualsevol un atre Monte Sacre.
Història
[editar | editar còdic]L'estructura actual del Monte Sacre és el resultat de les múltiples intervencions realisades des de l'última década del 1400 fins a mediats de 1800.
El promotor del Monte Sacre va ser el pare Bernardino Caimi, eminent home polític i religiós, rector dels Sagrats Llocs palestins i llavors embaixador en la cort d'Espanya. En l'ajuda de famílies riques del lloc, el pare Caimi va voler construir ací, com indica una làpida, els “Sagrats Llocs per a que veja Jerusalem qui no pot anar en pelegrinage”. Despuix de la seua mort (1499), els pares Candido Ranzo i Francesco dona Marignano varen continuar la seua obra en l'ajuda de Gaudenzio Ferrari vaig donar Valduggia, pintor, escultor, arquitecte i autor dels més atractius drames sacres (“Arribada dels Reis Macs”, “Crucifixió”) i que va ser el protagoniste fins a 1529. Varen proseguir la seua obra Lanino, Giulio Cessara Luini i Fermo Stella dona Caravaggio.
-
Frontera de la basílica -
Plaça del Temple -
Capella XXXVI: Crist camine del Calvari (Tabacchetti i Giovanni d'Enrico), 1599-1600 -
Detall de la Verónica (Tabacchetti i Giovanni d'Enrico), 1599-1600 -
Últim Sopar (detall, mestre desconegut), ca. 1500-05 -
Capella XXXIII: Ecce Homo -
Capella XXVII: Jesús davant Pilatos -
Crist camine del Calvari (Gaudenzio Ferrari)
L'intervenció de Alessi
[editar | editar còdic]Des de mediats de 1500 es va començar una obra de total renovació. En ple periodo de la Contrarreforma varen voler representar tots els fets de la vida, passió i mort de Crist. L'àrea del Mont es va organisar en dos zones, la d'avall entre el vert, i la del cim, destinada a representar la “Ciutat de Jerusalem”. De 1570 a 1590 es varen construir (i en gran part varen realisar les fresca i varen colocar estàtues) les capelles de la zona del jardí; de 1593 a 1640 es va realisar l'estructura urbanística, arquitectònica i figurativa de la zona superior. D'este forma es va ser configurant un Monte Sacre, en el que els punts cardinals de les primeres representacions (“Nazaret”, “Belén”, “Crucifixió” i “Sepulcros”) es varen englobar en la nova estructura, que considerava, com a mig important per a la difusió de la fe, l'espectacularitat dramàtica dels fets sacres.
En esta renovació va ser determinant l'obra dels arquitectes Galeazzo Alessi (1565-1569), el perusino Domenico Alfano (1590-1603) i els de Valsesia Giovanni d'Enrico i Bartolomeo Ravelli (1602-1640). Escultors com Tabacchetti i Giovanni d'Enrico, pintors com Il Morazzone, Tanzio dona Varallo, Rocca, Gherardini i Gianoli varen treballar seguint les representacions escèniques fixades per Gaudenzio Ferrari. Pero va anar en el binomi Morazzone – Giovanni d'Enrico i més encara en el dels germans d'Enrico, Giovanni i Tanzio, com es va conseguir portar a terme “el gran teatre de la montanya”, en el Mont Sacre de Varallo.
El «Llibre dei misteri»
[editar | editar còdic]Galeazzo Alessi (Perusa, 1512-1572) va plasmar el seu proyecte per escrit en el magnífic «Llibre dei misteri».[1] En ell plantejava en bells gravats un grandiós conjunt urbanístic que reordenaría el Sacre Monte de Varallo. L'iniciativa va ser del noble milanés Santiago d'Adda i la seua esposa Francisca Scarognini. Es tracta d'un santuari format per 44 capelles, que no varen aplegar a terminar-se fins a el XVIII, disseminades a lo llarc del camí en pujada del mont -es tarden aproximadament tres hores en recórrer-les- i dedicades a episodis de la vida i passió de Jesucristo des de Nazaret al Gólgota, que culminen en la basílica de l'Asunción (1614-1713, en frontera de el XIX), i que Alessi havia proyectat com reconstrucció del Temple de Salomón. Les seues estructures arquitectòniques, fortament escenogràfiques, hostagen grups d'estàtues de tamany natural en trages verdaders i fondos en pintures de gran efecte teatral. Les reconstrucció de la gruta de Belén i del Gólgota són especialment miméticas en els originals de Jerusalem.[2]
Els ducs Carlos Manuel I de Saboya (1562-1630) i la seua esposa Catalina Micaela (1567-1597), filla de Felipe II, varen visitar el santuari en 1587 des de Torí. Al duc es deu la capella de la matança dels inocents (1586-88), pintada pels Fiamminghini inspirant-se en el proyecte de Alessi. És provable que una figura situada a la dreta represente a l'infanta espanyola.
El proyecte, molt reduït, va ser modificat en 1614 per Ravelli i D'Enrico, ya que Alessi a penes va poder acabar la Porta Major, entrada al recint, la capella d'Adán i Eva (1562-67) i la de la Fugida a Egipte (1576-80). Les de la Curació del paralítico (1572-1619) i la Resurrecció del fill de la viuda (1580) també es varen fer basant-se en el seu Llibre dei Misteri. Atres artistes que varen colaborar varen ser l'arquitecte B. Alfieri, i pintors i escultors com Gaudenzio Ferrari, Tanzio dona Varallo, E. Prestinari, il Tabacchetti i il Morazzone. El gran pintor Pellegrino Tibaldi (1527-1598), autor de les fresca del Claustre i de la Biblioteca de L'Escorial, també va realisar un grandiós proyecte del que només es va poder realisar el grandiós Palau de Pilato i l'Escala Santa. Tibaldi va ser «Arquitecte del seu Majestad» de Felipe II i va treballar com a arquitecte en la catedral de Milà. Devem recordar, per a entendre la relació dels Leoni, Alessi i Tibaldi en Felipe II, que est va ser duc de Milà abans inclús que rei d'Espanya, i que esta era una de les seues possessions més precioses, ya que servia de protecció contra França a les seues possessions napolitanas.
Encara que no varen aplegar a construir-se, Alessi va dissenyar moltes chicotetes capelles destinades a albergar les representacions més notables relacionades en la vida de Crist, de modo que una Jerusalem simbòlica pero tridimensional hauria de ser construïda sobre el Mont Sant.
-
Portada del Llibre dei misteri -
Frontera del Temple de Salomón -
Planta del Temple -
Plaça i accés
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sacre Monte vaig donar Varallo.- Sacre Monte vaig donar Varallo (en espanyol)
- el_piemonte_i_della_lombardia Els Sacri Monti de Piemont i de Lombardia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Galeazzo Alessi, Llibre dei misteri. Progetto vaig donar plianificazione urbanistica, architettonica i figurativa dil Sacre Monte vaig donar Varallo in Valsesia, ed. facs. A. Forni, Milà, 1974.
- ↑ Mario Vianelli: La nuova Gerusalemme. Il Sacre Monte de Varallo in Valsesia, Ed. Emmevu, Bologna, 1995.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sacro Monte di Varallo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.