Pabelló de caça de Stupinigi
El Pabelló de caça de Stupinigi (en italià: Palazzina vaig donar caccia vaig donar Stupinigi o Vila Reale vaig donar Stupinigi), és un palauet d'estil rococó situat en Stupinigi, un suburbi de la ciutat de Nichelino a 10 km al suroest de Torí (Piemont), en el Nort d'Itàlia. És una de les «Residències de la casa real de Saboya» declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Va ser construït com a pabelló de caça real a principis de el XVIII.
Història
[editar | editar còdic]El castell original era propietat de la llínea Acaja de la Casa de Saboya, senyors del Piemont fins a 1418, i va ser venut al marqués Rolando Pallavicino en 1493. Va ser adquirit per Manuel Filiberto de Saboya en 1563, quan la capital ducal va ser traslladada des de Chambéry a Torí.
El nou palau va ser dissenyat per l'arquitecte Felipe Juvara per a ser usat com palazzina vaig donar caccia («pabelló de caça») per Víctor Amadeo II, rei de Cerdenya. Les obres varen escomençar en 1729. Als dos anys la construcció estava suficientment alvançada per a que se celebrara la primera caça formal.
Juvara va cridar a tot un equip de decoradores, molts d'ells provinents de Venècia, per a realisar el decorat de l'interior del palauet. Durant els regnats de Carlos Manuel III i Víctor Amadeo III el pabelló i el seu parc varen seguir ampliant-se, al principi per l'ajudant de Juvara, Giovanni Tommaso Prunotto, i després per numerosos arquitectes del nort d'Itàlia, com Ignazio Birago vaig donar Borgaro, Ludovico Bo, Ignazio Bertola i Benedetto Alfieri. L'edifici final té un total de 137 habitacions i 17 galeries, i cobrix 31.050 metros quadrats.[1]
El propòsit original del pabelló de caça està simbolisat en el venado de bronze, obra de Francesco Ladatte, colocat en el cim de la teulada inclinada de la seua cúpula central, i els caps de gossos de caça que decoren els gerros del perfil de la teulada. L'edifici té un pla en forma de creu de Sant Andrés: quatre ales en àngul es proyecten a partir de la sala principal en forma ovalada. En els braços estan situats els apartaments reals i els de els hostes. Les extensions donen com resultat pabellons separats units per llargues galeries en àngul i un llarc pati anterior octogonal tancat per ales, esteses cap a davant en atres dos patis d'entrada.
El núcleu central està constituït per eixe gran saló central en planta oval del que partixen els quatre braços més baixos per a formar la creu de Sant Andrés. Té doble altura i balconada. Va ser la primera idea de Juvara que es va terminar, de manera que ya en 1730 havia acabat i el 10 de febrer de 1731 el rei va encarregar als germans Giuseppe i Domenico Valeriani un gran fresca sobre la volta que representa el Triumfo de Diana, deesa de la caça. Els treballs per a la realisació de tals fresca es varen iniciar el 8 de març d'aquell any, i es varen concloure en 1733. Sembla que Juvara havia impost l'esquema de la quadratura als dos germans per a no arruïnar el seu complex disseny.
Stupinigi va ser l'edifici preferit per a les celebracions i bodes dinàstiques dels membres de la casa de Saboya. En 1773, María Teresa, princesa de Saboya, es va casar alli en Felipe, comte d'Artois, germà de Luis XVI i futur Carlos X de França.
Actualment el palau de Stupinigi alberga el Museu vaig donar Art i Ammobiliamento, un museu dedicat al mobiliari i la decoració. Algunes peces són originàries del pabelló; unes atres varen ser dutes de les residències saboyanas de Moncalieri i Venaria Reale. Stupinigi té la més important colecció de mobiliari piamontés, incloent obres dels més famosos carpinteros reals de Torí: Giuseppe Maria Bonzanigo, Pietro Piffetti i Luigi Prinotti. Algunes de les escultures de figures de caça són obra de Giovanni Battista Bernero. Ademés, se celebren en les seues galeries exposicions temporals, com la Mostra del Barocco. que es va celebrar en 1963.
El parc
[editar | editar còdic]El parc de caça va pertànyer a una branca de la Casa de Saboya i va ser entregat a Manuel Filiberto de Saboya en 1563 quan va traslladar la capital del ducado des de Chambéry a Torí.
Des de 1992 els boscs i la terra agrícola que rodeja Stupinigi ha segut conservada com el Parco naturale vaig donar Stupinigi. Inclosa en els territoris municipals de Nichelino, Candiolo i Orbassano. Té una extensió de 17,32 km² que inclou una part del bosc autòcton de les terres baixes de la regió, a on els visitants poden admirar algunes espècies inusuals de plantes que ya no es poden trobar en cap atre lloc. La vida salvage inclou garduñas, comadrejas, rabosots, rates almizcleros, llebres, cigonyes blanques, fardes i atres animals.
Font
[editar | editar còdic]- Roberto (1998). Castelvecchio vaig donar Stupinigi: storia i trasformazioni, Cavallermaggiore: Centre Stampa. ISBN 88-86637-10-1.
- Carlo, Balma Mion (2007). Lodovico Bò (1721-1800). Misuratore, soprastante, architetto, Trento: UNI Service. ISBN 978-88-6178-060-6.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pabelló de caça de Stupinigi.- Piemont on-line: Stupinigi
- Parc de Stupinigi - pàgina web oficial
- Fotos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pabellón de caza de Stupinigi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Residències reals d'Itàlia
- Palaus reals d'Itàlia
- Palaus d'Itàlia del sigle XVIII
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Itàlia (Residències de la casa real de Saboya)
- Arquitectura rococó
- Arquitectura de 1731
- Museus d'art d'Itàlia
- Museus del Piemont
- Residències de caça
- Nichelino
- Patrimoni de l'Humanitat