Palau Carignano

Palau Carignano

El palau Carignano (en italià: Palazzo Carignano) és un palau situat en el carrer de l'Acadèmia de les ciències (Via Accademia delle Scienze) en Torí (Piemont), en el nort d'Itàlia. És una de les «Residències de la casa real de Saboya» declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. El palau va ser dissenyat per l'arquitecte italià Guarino Guarini.

Història

Detall de la frontera ondulada.

La frontera posterior, de el XIX, del palau Carignano que dona a la plaça de Carlos Alberto.

En la segona mitat de el XVII Manuel Filiberto, príncip de Carignano, va encarregar a Guarino Guarini (1624-1683) que dissenyara un palau per a la seua família. La construcció es va començar en l'any 1679. L'edifici està realisat en un estil barroc atípic. Destaca d'esta obra la frontera ondulada, en rajola i formes estrelades, que sembla mudéjar i que revela les influències de Guarino Guarini, entre elles la tradició hispanoárabe. L'estructura és singular: una torre elíptica de frontera ondulante i dos ales laterals s'enllacen per a formar un pati quadrat cenyit completament pel cos de fàbrica. En la frontera principal es distinguix l'elipse gràcies a la seua ondulació.

Les decoració sobre les finestres de la planta noble recorden la campanya de la família Cariñano en els francesos contra els iroqueses en 1667.

María-Teresa de Saboya-Carignano, més tarde princesa de Lamballe i desgraciada confident de la reina María Antonieta, va nàixer ací en l'any 1749.

La vesprada del 13 de març de 1821 Carlos Alberto de Saboya-Carignano, naixcut ací, a la llum de les veles, proclama l'anomenada «Constitució d'Espanya», una Carta otorgada semblant a la Constitució Espanyola de 1812. En l'ascens al tro en 1831 i el consegüent trasllat al Palau Real, el palau Carignano va ser cedit al patrimoni de l'Estat per a albergar primer el Consell d'Estat i després la direcció de Correus. Des de 1848 fins a 1861 el palau es va usar com a cámara del Parlament Subalpino. En 1861, en el nou parlament italià, la cambra era massa chicoteta per a albergar la cámara. En el curs de les llabors d'ampliació eixecutades per Giuseppe Bollati sobre un proyecte de Gaetano Ferri entre 1864 i 1871 es va construir la frontera posterior, sobre l'actual plaça de Carlos Alberto, en estil eclèctic en pedra blanca i estuc rosa, porticado en la planta inferior i una balaustrada sobre el sostre realçat en el centre. Una gran fresca decorativa sobre la frontera principal en l'inscripció QVI NACQVE VITTORIO EMANVELE II va ser afegit en l'any 1884 per Carlo Ceppi, respectant l'estil barroc. Es recorda en dita inscripció que allí va nàixer el primer rei d'Itàlia, Víctor Manuel en 1820.

Museu Nacional del Risorgimento

Actualment, el palau Carignano alberga el Museu Nacional del Risorgimento (en italià, Museu Nazionale del Risorgimento italià). Es tracta d'un dels més importants museus històrics italianos. Està dedicat, com indica el seu nom, al periodo històric del Risorgimento, l'unificació política d'Itàlia, que va ocórrer en la década dels 60 de el XIX.

La decisió de fundar el museu es pren en 1878, no molts anys despuix de l'unitat d'Itàlia, pero solament es va obrir al públic en 1908. Inicialment va estar estajat en la Mole Antonelliana, transferint-se a este Palau Carignano en l'any 1938.

Els objectes exposts són molt variats: armes, uniformes, documents, manuscrits i obres figuratives. L'exposició ocupa prop de 3000 m² distribuïts en 26 sales i cobrix un periodo més ampli que el risorgimento en sí: la narració s'inicia de fet en el XVIII i aplega fins a finals de la Segona Guerra Mundial.

El Museu conta en la seua planta superior en una àmplia biblioteca que conté un gran número de fonts primàries i secundàries sobre el Risorgimento i la seua época.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau Carignano.
• Palazzo Carignano, de la pàgina web del Museu nacional del Risorgimento italià.