Anar al contingut

Castell del Valentino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Castello del Valentino settembre 2023.jpg
Castell del Valentino
Archiu:Orto botanico torino.jpg
Orto Botanico dell'Università vaig donar Torino, en hivern.

El Castell del Valentino (en italià, Castello del Valentino) és una de les Residències de la casa real de Saboya declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997. Té el còdic 823-012 i es troba en Viale Mattioli, 39 de Torí (Piemont, Itàlia). Es troba en el parc de Valentino sobre les riberes del riu Po, i és la sèu de la Facultat d'Arquitectura del Politècnic de Torí.

Història

[editar | editar còdic]

L'antic castell va ser comprat pel duc Manuel Filiberto de Saboya per consell d'Andrea Palladio. El nom Valentino, mencionat per volta primera en 1275, sembla derivar d'un sant cridat Valentino les relíquies del qual es veneraven en una iglésia dedicada a Sant Vito que per llavors existia en les rodalies. Alguns estudiosos afirmen que en un temps solien celebrar-se en el parc fluvial turinés, el 14 de febrer (actualment festa dels enamorats) una festa galant en el que cada dama cridava Valentino al seu propi cavaller.

L'estructura actual es deu a María Cristina de França, esposa de Víctor Amadeo I, que va viure ací des de 1630. Té forma de ferradura, en quatre torres redones en cada àngul, i un ampli pati interior en paviment de marbre. Els sostres de les falses plantes superiors estan clarament en estil (francés) transalpí. La frontera lluïx un gran blasón de la Casa de Saboya. Les obres varen durar casi 30 anys, des de 1633 fins a l'any 1660 en proyecte de Carlo i Amedeo vaig donar Castellamonte: la duquesa María Cristina va habitar allí fins a 1630 admirant als frescas d'Isidoro Bianchi de Campione d'Itàlia i els seus estuc dels seus fills Pompeo i Francesco. I a ells es deu l'escènic arc d'entrada sobre la frontera en el blasón saboyano.

Es varen fer chicotetes modificacions a principis de el XIX, quan gran part del mobiliari de el XVII va ser saquejat per les tropes franceses. Més vesprada el palau va quedar en un estat generalisat d'abandó fins que en 1860 va ser elegit com a sèu de la facultat d'ingenieria de Torí. Ha segut restaurat recentment. Hui és l'edifici central de la facultat d'Arquitectura del Politecnico vaig donar Torino.

El 12 de maig de 2007 ha reobert l'esplèndida sala del Zodiaco, en la seua fresca central que representa mitológicamente al riu Po en les faccions de Poseidón.

Punts d'interés

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons