Alfa Centauri
Alfa Centauri és el sistema estelar més propenc al Sol. Es troba a uns 4.36 anys llum (41.2 billons de quilómetros) de distància.
Està constituït per tres estreles:
- Alfa Centauri A (nom oficial segons l'Unió Astronòmica Internacional: Rigil Kentaurus)
- Alfa Centauri B (nom oficial segons l'UAI: Toliman) i
- Alfa Centauri C (nom oficial segons l'UAI: Pròxima Centauri).[1][2]
És un sistema format per tres estreles unides gravitacionalment. Un sistema ternario d'estreles que orbitan un centre de masses, Rigil Kentaurus i Toliman, més una tercera estrela nana roja, Pròxima Centauri, que orbita al voltant de les dos estreles.[3][4]
En el firmament nocturn, a simple vista solament pot distinguir-se el sistema Rigil‑Toliman com un únic punt lluminós. De fet este punt va ser considerat fins a el XVII com una única estrela, la més lluenta de la constelació del Centauro. L'existència de la doble estrela (estrela binaria) en eixe punt lluminós va ser proposta per primera volta en 1689 pel jesuïta francés Jean Richaud (1633-1693), que la va detectar accidentalment mentres realisava observacions d'un cometa.[3][5]
Rigil Kentaurus és una estrela groga molt similar al Sol (tipo espectral G) i Toliman és una estrela taronja de tipo K. Abdós giren entre sí en un periodo d'uns 80 anys (un periodo orbital de 79.91 anys). En esta òrbita els components d'este sistema binario s'aproximen entre sí a un mínim d'11.2 au (unitats astronòmiques), lo que equival a 1675 millons de quilómetros o aproximadament la distància mija entre el Sol i Saturn, sent la distància màxima entre les dos estreles 35.6 au (5300 millons de quilómetros, aproximadament la distància entre el Sol i Plutó). Com tenen masses paregudes, es mouen al voltant d'un punt de l'espai (el centre de masses) casi equidistant d'abdós estreles.[3][1]
La tercera estrela és Pròxima Centauri i orbita al voltant de les dos anteriors (per això també és coneguda com a Alfa Centauri C) a una distància molt major, en una gran òrbita en una excentricitat tal que es discutix si realment està lligada al sistema; no obstant, les tres estreles tenen igual paralaje i moviment propi. En l'any 2016 es presenten determinacions més precises de la velocitat de Pròxima Centauri, que recolzen l'unió gravitacional entre les tres estreles.[4][6]
En el cas de que Pròxima Centauri estiga realment lligada a les atres dos, la seua òrbita duraria varis centenars de mils d'anys, i actualment estaria en el punt la distància del qual al sistema solar és mínima. La separació mija entre Pròxima Centauri i el sistema Rigil-Toliman és aproximadament de 0.06 pársecs, 0.2 anys llum o 13 000 au, equivalent a 400 voltes el tamany de l'òrbita de Neptú. Es tracta d'una estrela chicoteta i roja que solament es pot vore a través de telescopis potents.
El sistema d'estreles també conté per lo manco dos planetes del tamany terrestre: Alfa Centauri Bb, en prop de 113 % de la massa terrestre,[7] que orbita Toliman, en un periodo de 3.24 dies[7][8] i Alfa Centauri Cb (més conegut com Pròxima Centauri b), que orbita a Pròxima Centauri. Este últim orbitando a una distància de 6 millons de quilómetros de l'estrela,[7] equivalent al 4 % de la distància de la Terra al Sol, i en una temperatura d'equilibri estimada en 234 K (–39 °C).[9] Per a la busca d'atres planetes en el sistema, està en proyecte el telescopi espacial ACESat.
Alfa Centauri A o Rigil Kentaurus
[editar | editar còdic]| Constelació | Centaurus |
| Ascensió recta α | 14 h 39 min 36.50 s ICRS coord. (ep=J2000) [1] |
| Declinació δ | −60°50′02.3″ ICRS coord. (ep=J2000) [2] |
| Distància | 4.40 anys llum |
| Magnitut visual | +0.01 [3] |
| Paralaje | 743 mes [4] |
| Magnitut absoluta | 4.2 |
| Lluminositat | 1.519 |
| Temperatura | 5790 K |
| Massa | 2.167 × 1030 kg |
| Ràdio | 1.2 sols |
| Tipo espectral | G2V |
| Velocitat radial | - |
| Atres noms | Rigil Kentaurus, Toliman, GJ 559 A, HR 5459, HD 128620, GCTP 3309.00, LHS 50, SAO 252838, HIP 71683 |
Alfa Centauri A (α1 Cen/Rigil Kentaurus) és una estrela alguna cosa més lluminosa, gran i vella que el Sol, de tipo espectral molt similar a est. Li la classifica com a nana groga. A partir dels paràmetros orbitales determinades mútues, Rigil Kentaurus és un 10 % més massiva que el Sol, en un radi d'aproximadament 23 % més gran. La velocitat de rotació proyectada (v · sen i) d'esta estrela és de 2.7 ± 0.7 km/s, lo que resulta en un determini estimat de rotació de 22 dies, que li dona un periodo una miqueta més ràpit de rotació que els 25 dies del sol.
El 10 de febrer de 2021, un grup d'astrònoms varen anunciar un possible candidat a planeta en la zona habitable d'esta estrela, denominat C1. Ho varen trobar aplicant una nova tècnica i 100 hores d'observació en el VLT (very large telescope: ‘telescopi molt gran’).[10]
Alfa Centauri B o Toliman
[editar | editar còdic].jpg) | |
| Constelació | Centaurus |
| Ascensió recta α | 14 h 39 min 35.06 s ICRS coord. (ep=J2000) [5] |
| Declinació δ | −60°50′15.1″ ICRS coord. (ep=J2000) [6] |
| Distància | 4.4 anys llum |
| Magnitut visual | +1.33 [7] |
| Magnitut absoluta | 5.70 |
| Lluminositat | 0.5 sols |
| Temperatura | 5260 K |
| Massa | 1.789 × 1030 kg |
| Ràdio | 0.9 sols |
| Tipo espectral | K1V |
| Velocitat radial | - |
| Atres noms | GJ 559 B, HR 5460, HD 128621, LHS 51, HIP 71681 |
Alfa Centauri B (α1 Cen/Toliman) és una nana taronja de seqüència principal que està lligada a Rigil Kentaurus. La seua edat és prou semblada a la de la seua companyera, lo que fa pensar que abdós estreles varen nàixer ya unides.
Sistema planetari
[editar | editar còdic]|}
El 16 d'octubre de 2012, l'Observatori Europeu Austral (ESO) va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar en òrbita al voltant d'Alfa Centauri B, que va rebre el nom d'Alfa Centauri Bb. Va ser detectat utilisant l'espectrógraf Échelle d'alta precisió HARPS, en l'Observatori de La Cadira de Chile. En una massa estimada similar a la de la Terra, orbita la seua estrela a una distància aproximada de sis millons de quilómetros (una distància més chicoteta que la distància de Mercurio al Sol en el nostre sistema solar, molt llunt de la zona habitable, fent que les possibilitats de vida tal i com coneixem siguen pràcticament nules) i realisa una translació al voltant de la seua estrela cada 3.2 dies.[11]
Este descobriment va ser important, no solament per la baixa massa del planeta (la majoria d'exoplanetes són jagants gaseosos en masses similars a la de Júpiter o majors), sino perque eixe exoplaneta va resultar en eixe moment el més propenc al sistema solar dels més de 750 descoberts (i confirmats); lloc difícilment superable, ya que el sistema triple d'Alfa Centauri és el més propenc al nostre Sol. Ademés, ya que els sistemes en planetes d'este tipo solen tindre més d'un d'ells.[12]
En 2015, un anàlisis sobre les mateixes senyes va concloure que l'inferència de l'existència del planeta és solament un artefacte espurio de l'anàlisis de senyes.[13]
Candidat a planeta
[editar | editar còdic]Medicions recents varen indicar la possible presència d'un exoplaneta en òrbita de Toliman, encara que encara no s'ha confirmat. El planeta es trobaria a uns 4.4 anys llum de distància de la Terra i no estaria en la zona habitable. Es va anunciar per primera volta en 2013, i va anar el segon exoplaneta propost en el sistema, despuix d'Alpha Centauri Bb. Tindria un periodo orbital d'uns 12 dies terrestres, molt menor que el de Mercurio.[14]
El 25 de març de 2015, en un artícul científic firmat per Demory i uns atres, es varen publicar els resultats del trànsit per davant de Toliman usant el telescopi espacial Hubble durant un total de 40 hores.[15]
Es va evidenciar un cas de trànsit, que possiblement correspon a un cos planetari. Lo més provable és que este planeta orbite Toliman en un periodo orbital de 20.4 dies o menys, en solament un 5 % de provabilitat de que tinga una òrbita de major periodo. El promig de la mijana de les òrbites possibles és de 12.4 dies en un paràmetro d'impacte d'al voltant de 0-0.3 i és provable que la seua òrbita tinga una excentricitat de 0.24 o menys. Estaria massa prop de la seua estrela mare com per a albergar vida.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “A family portrait of the Alpha Centauri system” (15 de març 2003). European Southern Observatory Press Release: 5.
- ↑ «International Astronomical Union | IAU». www.iau.org. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2025. Consultat el 2021-02-22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Beech, Martin (2015). Alpha Centauri, Springer International Publishing. doi:10.1007/978-3-319-09372-7. ISBN 978-3-319-09371-0.
- ↑ 4,0 4,1 Astronomy and Astrophysics.598
- L7.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/201629930.Consultat el 2021-02-17.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.45(1)
- 18–22.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnras/45.1.18.Consultat el 2021-02-05.
- ↑ «Científics determinen l'òrbita de Pròxima Centauri despuix de 100 anys: contundent evidència indica que Pròxima Centauri orbita el sistema binario Alfa Centauri» (en és). www.eso.org. Consultat el 2021-02-17.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Discovery! Earth-size alien planet at Alpha Centauri is closest ever seen». Space.Com web site. TechMediaNetwork. Consultat el 17 d'octubre de 2012.
- ↑ Nature.Consultat el 17 d'octubre de 2012.
- ↑ Nature.536(7617)
- 437–440.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature19106.
- ↑ Nature Communications.12(1)
- 922.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-021-21176-6.Consultat el 2021-02-10.
- ↑ Nature.491(7423)
- 207–211.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature11572.Consultat el 2021-01-10.
- ↑ «Localisat un planeta en el sistema estelar més propenc a la Terra», artícul publicat el 17 d'octubre de 2012 en el diari El País (Madrit).
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters.456(1)
- L6–L10.ISSN 1745-3925.doi:10.1093/mnrasl/slv164.Consultat el 2021-01-10.
- ↑ Aron, Jacob. «Twin Earths may lurk in our nearest star system» (en anglés). New Scientist. Reed Business Information, Ltd.. Consultat el 5 de setembre de 2015.
- ↑ Plantilla:Cite arXiv
- ↑ «Twin Earths may lurk in our nearest star system.»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Beech, Martin (2015). Alpha Centauri, Springer International Publishing. doi:10.1007/978-3-319-09372-7. ISBN 978-3-319-09371-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfa Centauri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.