Anar al contingut

Centaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Centaurus o el Centauro és una extensa constelació austral que es troba al nort de Crux i en l'extrem nort de la Via Làctea. Rodeja la Creu del Sur formant una de les més riques associacions celestials.

Característiques destacables

[editar | editar còdic]
Constelació de Centaurus

En esta constelació es troba Pròxima Centauri,[1] l'estrela més propenca al sistema solar, situada a només 4,243 anys llum de distància. És una nana roja de tipo espectral M5.5Vés[2] que la seua lluminositat equival al 0,16 % de la lluminositat solar. Encara que la seua lluminositat és molt baixa, és una estrela fulgurant que sofrix espectaculars auments de lluentor per l'activitat magnètica.[3] De magnitut aparent +11,05, no és visible a simple vista. Es coneix l'existència d'a lo manco dos planetes entorn a Pròxima Centauri; el més intern té a lo manco 0,26 voltes la massa terrestre i completa una òrbita cada 5,12 dies. El més extern, en una massa mínima llaugerament major que la massa terrestre, té un periodo orbital d'11,2 dies.[4] Un tercer planeta molt més alluntat podria completar el sistema.[5]

α Centauri (esquerra) i β Centauri (dreta), en Pròxima Centauri en el círcul roig

α Centauri, tercera estrela més lluenta del cel nocturn, és una binaria a la que Pròxima Centauri sembla estar gravitacionalment lligada. Les dos estreles que formen α Centauri són una estrela anàloga solar de tipo G2V[6] —cridada Rigil Kentaurus—[1] i una nana taronja —Toliman—,[1] que el seu periodo orbital al voltant del centre de masses comuna és de 79,9 anys. Pròxima Centauri es troba a 13 000 unitats astronòmiques (ua) de la binaria.[7]

β Centauri, oficialment cridada Hadar,[1] és una atra estrela en la constelació de primera magnitut. És un sistema estelar triple format per tres estreles blanc-azuladas. La component principal és una binaria espectroscópica en un periodo de 357 dies[8] catalogada com jaganta de tipo B1III; al voltant d'ella, la tercera component del sistema completa una òrbita cada 182 anys.[9]

Li seguixen en lluentor Menkent (θ Centauri),[1] jaganta taronja de tipo K0IIIb en una temperatura efectiva de 4980 K i un radi 10,6 voltes més gran que el del Sol,[10] i γ Centauri, binaria en dos estreles casi idèntiques de tipo espectral A0 i A1 classificades com subgigantes.[11] Per l'elevada excentricitat orbital, la separació entre estes dos estreles varia entre 8 i 67 UA durant el transcurs del seu periodo orbital de 83,57 anys.[9]


δ Centauri és una calenta estrela Be de tipo espectral B2Vne en una lluminositat 5129 voltes major que la del Sol i una edat aproximada de 15 millons d'anys. ε Centauri també és una estrela blava de tipo B1 i 24 000 K de temperatura superficial; és una variable Beta Cephei en una variació de lluentor d'a penes 0,02 magnituts.[12] De fet, moltes de les estreles lluentes de Centaurus són de tipo espectral B, ya que pertanyen a l'associació estelar de Scorpius-Centaurus, l'associació estelar OB més propenca al Sol. Entre elles, ζ Centauri —cridada Leepwal—[1] i κ Centauri són sistemes binarios a on la component principal és una subgigante de tipo B2IV o B2.5IV. Algunes d'elles, com η Centauri, μ Centauri i ν Centauri (Heng),[1] estan rodejades per un disc circunestelar relacionat en la ràpida velocitat de rotació de l'estrela (en el cas de η Centauri, igual o major que 326 km/s). Aixina mateix, estreles com ξ² Centauri i ρ Centauri formen part del cridat cinturó de Gould,[13] anell parcial d'estreles que inclou multitut d'estreles massives i calentes de recent formació. ξ² Centauri és un sistema triple la component principal del qual té tipo espectral B1.5V i una massa de 8,1 masses solars; ρ Centauri és de tipo B3V i 6,6 voltes més massiva que el Sol.

ι Centauri (Kulou)[1] i τ Centauri són estreles blanques de la seqüència principal de tipo A2V i A1V[14] respectivament; la primera, en una massa doble que la del Sol, es troba rodejada per un disc d'enrunes[15] similar al de Vega (α Lyrae). ψ Centauri és una binaria eclipsante composta per una variable pulsante de tipo B9 i una estrela de tipo A2 en un periodo orbital de 38,82 dies en una òrbita significativament excèntrica (ε = 0,55). D'igual manera, 1 Centauri és una binaria espectroscópica en un periodo de 9,94 dies, tenint la component principal tipo espectral F2V i 6898 K de temperatura.

Curva de llum de R Centauri en banda V a partir de senyes de l'AAVSO

Centaurus conté vàries variables interessants. R Centauri és una variable Mira peculiar: la seua lluentor varia entre magnitut +5,20 i +11,50 en un periodo de 501,8 dies[16] pero el seu curva de llum presenta un doble màxim i, ademés, el seu periodo i amplitut han anat decreixent contínuament a lo llarc dels últims 50 anys.[17] També és una estrela immensa, la seua ràdio és 615 voltes més gran que el del Sol. Igualment, O Centauri és una atra variable Mira, 217 voltes més gran que el Sol, de lluentor variable entre magnitut +7,2 i +14,0 a lo llarc d'un cicle de 220,03 dies.[18] En canvi, V Centauri és una cefeida de 4,3 masses solars que té un periodo de 5,494 dies;[19] una atra cefeida en la constelació és XX Centauri, en una massa 6 voltes major que la del Sol i un periodo de 10,953 dies.[20] UY Centauri és una variable semirregular[21] i prototip de les estreles SC, estreles molt fredes en característiques intermiges entre les estreles S i les estreles de carbono; té una massa 20 voltes major que la del Sol. Una atra variable semirregular és 2 Centauri (V806 Centauri), jaganta roja de tipo espectral M5III en un diàmetro 78 voltes més gran que el del Sol.[22]

SS Centauri és una binaria «semidesprendida» —les dos components no estan en contacte— aixina com una binaria eclipsante en un periodo de 2,4787 dies. Una atra variable eclipsante és SZ Centauri: en un periodo orbital de 4,1080 dies, els seus integrants són estreles blanques de tipo A7V. RR Centauri és una binaria de contacte que les seues dos components compartixen la seua capa exterior de gas; les dos estreles estan separades entre sí solament 3,94 radis solars o 0,018 UA. Una atra binaria interessant és SV Centauri, en a on les dos estreles, de tipo B1V i B6.5II-III, també estan en contacte, sent el seu periodo orbital de 39,82 hores, encara que este periodo decreix en el temps possiblement per la transferència de massa des de l'estrela menys massiva a la més massiva.[23]


a Centauri (V761 Centauri) és una estrela Bp químicament peculiar que presenta una gran variació en l'abundància d'heli, en dos hemisferis clarament diferenciats, un de ric en heli i un atre pobre en este element.[24] En este sentit, l'Estrela de Przybylski (V816 Centauri) és una estrela peculiar extrema, en llínees espectrals fortes d'elements lantànits; és una estrela pulsante[25] prototip de les estreles Ap d'oscilacions ràpides (roAp). Una atra estrela Ap, V827 Centauri, posseïx un dels majors camps magnètics detectats, 17 300 voltes major que el del Sol.[26] V821 Centauri —informalment coneguda com a Estrela de Popper— és una estrela extrema de heli pràcticament carent d'hidrogen que sembla haver-se originat per fusió d'una nana blanca d'heli i una atra de carbono-oxigen.[27] Un atre objecte notable és l'Estrela de Krzeminski (V779 Centauri), sistema binario eclipsante compost per una estrela de neutrons (Centaurus X-3) i una calenta jaganta blava. L'estrela de neutrons és un púlsar de rajos X en un periodo de 4,84 segons.[28] De característiques molt distintes és la hipergigante groga V810 Centauri, variable pulsante 200 000 voltes més lluminosa que el Sol el periodo del qual d'oscilació principal és de 156 dies.[29]

Disc circunestelar al voltant de HR 4796 A (image del VLT del ESO)

Ademés de Pròxima Centauri, en esta constelació hi ha atres estreles en sistemes planetaris. HD 113538, una nana taronja de tipo espectral K9V[30] considerablement més freda i tènue que el Sol, té dos planetes semblants al parell Saturn-Júpiter, en este cas a 1,2 i 2,4 unitats astronòmiques respectivament. Més pareguda al Sol és HD 114729 —de tipo G0V encara que en una metalicitat de [Fe/H] = -0,28— a que el seu entorn es mou un planeta en una massa igual o major al 95 % de la massa de Júpiter en una òrbita excèntrica.[31] Igualment, Dofida —nom que designa a HD 117618—[1] és una atra nana groga en un planeta extrasolar a 0,17 UA de l'estrela.[32] Una atra estrela semblant al Sol, HR 4523,[33] alberga un possible planeta la massa del qual és a lo manco 9 voltes major que la de la Terra i que completa una òrbita cada 122 dies; esta estrela forma un sistema binario ampli en una nana roja la separació actual de la qual és de 221 ua.[34]

Per una atra part, entorn a la jove estrela HR 4796, de sol 8 millons d'anys d'edat,[35] s'ha trobat un disc protoplanetario que sembla contindre grànuls de matèria orgànica complexa de tipo tolina. HD 113766 és també un sistema binario l'estrela principal del qual, de tipo F3/5V, està rodejada per un disc calent de pols en una temperatura aproximada de 440 K; les partícules del disc contenen, entre atres materials, olivino ric en Mg, piroxenos cristalins, silicats amorfos i sulfur rics en Fe.[36]

WD 1310-472 és una solitària i freda nana blanca en esta constelació, puix la seua temperatura és de només 4158 K.[37] Com les nanes blanques no generen energia per fusió nuclear, la seua temperatura superficial va descendint en el temps, sent l'edat estimada de WD 1310-472 —com remanente estelar— de 8870 millons d'anys.[38]

Cúmul globular Omega Centauri. Crèdits: ESO.

En Centaurus es localisa un dels objectes peculiars del univers, la nebulosa Bumerang, una protonebulosa planetària que la seua temperatura és de solament 1 K (−272 °C) —un grau per damunt del zero absolut—, la temperatura més freda que s'ha registrat fòra d'un laboratori. És l'únic objecte conegut en una temperatura inferior a la radiació de fondo de microones.[39]

Ademés, la constelació conté dos nebuloses planetàries, NGC 3918 i NGC 5307, l'estrela central de les quals té, en abdós casos, tipo espectral O. L'estrela central de NGC 5307 té una temperatura de 86 000 K i és 5700 voltes més lluminosa que el Sol.[40]

Entre els cúmuls estelars existents en la constelació descolla Omega Centauri (NGC 5139). Este cúmul globular ya va ser registrat per Ptolomeo, sent redescubierto per Edmond Halley en 1677, qui ho va identificar com a objecte no-estelar. S'estima que conté uns dèu millons d'estreles i una massa total equivalent a quatre millons de masses solars.[41] És, ademés, el cúmul globular més gran i lluent de la Via Làctea, aixina com el cúmul globular més lluminós de la nostra galàxia, sent la seua lluminositat més d'un milló de voltes major que la del Sol. Centaurus conta també en dos cúmuls oberts: NGC 3766 o cúmul de la Perla és un cúmul relativament jove —té una edat estimada de 14,4 millons d'anys— i es troba a uns 5700 anys llum de la Terra;[42] per la seua banda, NGC 5460 és un cúmul poc dens distant 2200 anys llum en una edat estimada de 200 millons d'anys.

En esta constelació es poden observar numeroses galàxies, entre les que destaca Centaurus A (NGC 5128), la quinta galàxia més lluenta del cel i una de les radiogalaxias més propenques a la Terra. No existix consens sobre lo llunt que està: diverses fonts la situen a una distància compresa entre 11 i 15 millons d'anys llum. En el seu núcleu hi ha un forat negre supermasivo que expulsa chorrada massives de matèria que emeten ones de radi per radiació sincrotrón. Es pensa que en el passat Centaurus As va fusionar en, a lo manco, una galàxia espiral.[43]

Image en infrarrojo de RCW 86, restant de la supernova SN 185

NGC 4945 és una galàxia de característiques similars a la Via Làctea que es pot observar prop de ζ Centauri distant 12,1 millons d'anys llum. Forma part del cúmul de Centauro, un dels cúmuls de galàxies més propenc al nostre. Una atra galàxia espiral d'este cúmul, que des del nostre punt de vista apareix de front, és NGC 4622. És un rar eixemple de galàxia espiral en braços apuntant en direccions opostes, provablement com a resultat de la seua interacció en una atra galàxia en el passat.[44]


En el llímit entre esta constelació i Circinus, prop de α Centauri, es va poder observar a finals de l'any 185 una supernova hui denominada SN 185. Registrada per astrònoms chinencs el 7 de decembre d'aquell any,[45] es pensa que és la primera supernova de la que es té un registre històric. SNR G292.0+01.8 és un restant d'una supernova que va tindre lloc fa uns 3000 anys aproximadament. Conté al púlsar PSR J1124-5916 —u dels púlsares més jóvens i energètics coneguts—, aixina com a la nebulosa formada per la seua vent estelar.[46]

Estreles principals

[editar | editar còdic]
Image de Pròxima Centauri, l'estrela més propenca al sistema solar, obtinguda pel telescopi espacial Hubble
Tamanys relatius de l'estreles del sistema α Centauri en comparació al Sol (a l'esquerra)
Curva de llum de η Centauri a partir de senyes de TESS
  • η Centauri, estrela blanc-azulada Be en un disc circunestelar entorn. És també una variable Gamma Cassiopeiae.
  • θ Centauri (Menkent), en magnitut 2,06 és la tercera estrela més lluenta de la constelació. A diferència d'atres estreles de la constelació que són blanc-azuladas, Menkent és una jaganta taronja ubicada a 61 anys llum de la Terra.
Curva de llum de la cefeida V Centauri a partir de senyes d'Hipparcos
Impressió artística del disc protoplanetario que rodeja a HD 113766 A.

Referències en text

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 12 de març de 2021.
  2. ↑ NAME Proxima Centauri -- Eruptive variable Star (SIMBAD)
  3. ↑ (2004).The Astrophysical Journal.612(2)
    1140-1146.doi:10.1086/422803.Consultat el 13 de juny de 2008.
  4. ↑ Nature.536(7617)
    437-440.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature19106.
  5. ↑ Science Advances.6(3)doi:10.1126/sciadv.aax7467.
  6. ↑ (2006).Astronomy and Astrophysics.460(3)
    695-708.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361:20065602.
  7. ↑ “Proxima's orbit around Plantilla:Nobr” . Astronomy and Astrophysics 598. doi:10.1051/0004-6361/201629930. Bibcode: 2017A&A...598L...7K.
  8. ↑ (2005).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.356(4)
    1362-1370.Consultat el 12 de març de 2025.
  9. ↑ 9,0 9,1 (2018).The Astrophysical Journal Supplement Series.235(6)
    11 pp..Consultat el 12 de març de 2025.
  10. ↑ (2019).The Astrophysical Journal.875(2)
    13 pp..Consultat el 18 de maig de 2024.
  11. ↑ Gamma Centauri (SIMBAD)
  12. ↑ Epsilon Centauri (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  13. ↑ (2007).Astronomy Letters.33(9)
  14. ↑ Tau Centauri -- Star (SIMBAD)
  15. ↑ (2022).Astronomy and Astrophysics.659(A135)
    42 pp..Consultat el 7 d'agost de 2025.
  16. ↑ R Centauri (General Catalogue of Variable Stars)
  17. ↑ (2001).Publications of the Astronomical Society of the Pacific.113
  18. ↑ O Centauri (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  19. ↑ V Centauri (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  20. ↑ XX Centauri (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  21. ↑ UY Centauri. General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2017)
  22. ↑ (2023).The Astrophysical Journal Supplement Series.266(1)
    90 pp..Consultat el 6 d'agost de 2025.
  23. ↑ Drechsel, H.. “On the evolution state of the interacting binary SV Cen”. Astronomische Gesellschaft Abstract Séries 10. Bibcode: 1994AGAb...10...95D.
  24. ↑ (2010).Astronomy and Astrophysics.550
  25. ↑ (1978).Information Bulletin on Variable Stars.1436(1)
  26. ↑ (2019).Astrophysical Bulletin.74(1)
    66-79.Consultat el 3 de maig de 2021.
  27. ↑ (2011).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.414(4)
    3599-3616.Consultat el 20 de febrer de 2026.
  28. ↑ (2011).The Astrophysical Journal.737(2)
  29. ↑ “The pulsating yellow supergiant V810 Centauri” (1998). Astronomy and Astrophysics 337: 779-789.
  30. ↑ LHS 344 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  31. ↑ (2003).582(1)
  32. ↑ The Astrophysical Journal.623(2)
    1171-1179.doi:10.1086/428661.
  33. ↑ HD 102365 -- High Proper Motion Star (SIMBAD)
  34. ↑ «A Survey of Stellar Families: Multiplicity of Solar-type Stars».The Astrophysical Journal Supplement.190(1)
    1–42.doi:10.1088/0067-0049/190/1/1.
  35. ↑ «STIS Imaging of the HR 4796A Circumstellar Debris Ring».The Astronomical Journal.137(1)
    53–61.doi:10.1088/0004-6256/137/1/53.
  36. ↑ “Circumstellar Dust Created by Terrestrial Planet Formation in HD 113766” . The Astrophysical Journal 673 (2): 1106–1122. doi:10.1086/523626. Bibcode: 2008ApJ...673.1106L.
  37. ↑ (2012).199(2)
  38. ↑ (2016).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.462(3)
    2295-2318.Consultat el 19 d'abril de 2021.
  39. ↑ The Bumerang Nebula - the coolest plau in the Universe? (Hubble Space Telescope)
  40. ↑ (2020).Astronomy and Astrophysics.640(A10)
    17 pp..Consultat el 12 de març de 2024.
  41. ↑ Millions of Stars in Omega Centauri (APOD, NASA)
  42. ↑ «WEBDA page for open cluster NGC 3766». WEBDA Astronomical Database. Consultat el 12 de març de 2021.
  43. ↑ NGC 5128 (SEDS.org)
  44. ↑ «Spiral galaxy NGC 4622 spins "backwards"». Hubblesite. Consultat el 12 de març de 2021.
  45. ↑ (2006).Chinese Journal of Astronomy and Astrophysics.6(5)
  46. ↑ (2019).The Astrophysical Journal.872(1)
    20 pp..Consultat el 4 de setembre de 2021.

Referències generals

[editar | editar còdic]
  • ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί).
    • 40: Centauro (Χείρων, Κενταυρός; Chiron, Centaurus): Quirón.
  • HIGINO: Astronomia poètica (Astronomica).

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centaurus&oldid=931592»