WD 1310-472

WD 1310-472 és una nana blanca enquadrada en la constelació de Centauro. Extremadament tènue, el seu magnitut aparent és +17,08, i va ser descoberta en 1986 per un grup de l'Universitat de Chile encapçalat per María Teresa Ruiz. Encara que inicialment es va pensar que estava a menys de 15 anys llum del sistema solar, hui se sap que es troba a 49 anys llum.

WD 1310-472 té tipo espectral DC11 i la seua atmòsfera està composta d'hidrogen pur, pese a la seua naturalea DC, ya que en la major part d'estes nanes blanques el heli és l'element predominant. La temperatura efectiva d'este remanente estelar és de només 4158 ± 72 K, 4220 K segons un atre estudi. Com les nanes blanques no generen energia per fusió nuclear, sino que radian a l'exterior l'excés de calor a un ritme constant, en el temps la seua temperatura superficial va descendint; WD 1310-472 té una edat estimada —com remanente estelar— de 9310 millons d'anys. De fet, entre totes les nanes blanques a menys de 20 pársecs del sistema solar, és la que té una menor temperatura i una major antiguetat.

Aixina mateix, la lluminositat d'estos objectes decreix en el temps, sent la lluminositat de WD 1310-472 igual al 0,0038% de la lluminositat solar. l'estrela de Van Maanen —la nana blanca solitària més pròxima al Sol— és cinc voltes més lluminosa que ella, mentres que en comparar-l'en Siri B, esta última és casi 800 voltes més lluminosa. WD 1310-472 posseïx una massa de 0,63 masses solars, llaugerament inferior a la de la citada Estrela de Van Maanen.