Estrela de Van Maanen
| Archiu:Van Maanen's star.gif | |
| Image en negatiu de l'Estrela de Van Maanen (punt més gran dalt a la dreta) | |
| Constelació | Piscis |
| Ascensió recta α | 00h 49min 09,90s |
| Declinació δ | +05º 23’ 19,0’’ |
| Distància | 14,1 ± 0,1 anys llum |
| Magnitut visual | +12,4 |
| Magnitut absoluta | +14,2 |
| Lluminositat | 0,00018 sols |
| Temperatura | 6770 K |
| Massa | 0,83 sols |
| Ràdio | 0,013 sols |
| Tipo espectral | DZ7 |
| Velocitat radial | 263 km/s |
| Atres noms | HIP 3829 / Wolf 28 LHS 7 / G 1-27 |
La estrela de Van Maanen (VMa 2 / GJ 35 / WD 0046+051)[1] és una nana blanca en la constelació de Piscis, situada a l'oest de δ Piscium i a l'est de ω Piscium. De magnitut aparent +12,4,[1] és massa tènue per a ser visible a simple vista, pero pot ser observada en un telescopi de 150-200 mm d'obertura o en telescopis més chicotets equipats en una cambra CCD. Va ser descoberta en l'any 1917 per l'astrònom Adriaan van Maanen qui, comparant fotografies preses entre els anys 1914 i 1917, va notar el seu elevat moviment propi anual (2,98").[2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]L'estrela de Van Maanen és un remanente estelar de tipo espectral DZ7 o DF-G/VII.[2] Com nana blanca de tipo DZ, és relativament freda i mostra llínees metàliques pero no llínees de hidrogen ni d'heli en el seu espectre. A 14 anys llum del sistema solar, és la nana blanca solitària —sense una atra estrela acompanyant— més propenca. La seua temperatura relativament baixa —6770 K— sugerix que es tracta d'un objecte molt antic, en una edat estimada entorn a 10 000 millons d'anys; no obstant, estudis recents consideren una edat notablement inferior, entre 3700 i 5000 millons d'anys.
La possible progenitora de l'actual nana blanca tenia un estimat de 2,6 masses solars i va permanéixer en la seqüència principal durant aproximadament 900 millons d'anys, prenent en conte açò era provablement una estrela blanca de la seqüència principal. Açò li dona a l'estrela una edat combinada d'al voltant de 4,100 millons d'anys. Quan l'estrela va abandonar la seqüència principal, es va expandir a una jaganta roja, que en algun punt de la branca asintòtica jaganta va alcançar un radi màxim de 650 voltes el radi actual del Sol, o aproximadament 3 unitats astronòmiques, i en eixa mateixa fase l'estrela va perdre part considerable de la seua massa. Qualsevol planeta que estiguera en òrbita dins d'este radi hauria interactuat directament en el sobre estés de l'estrela.[3] Quan la jaganta roja va agotar el seu combustible nuclear, va expulsar les seues capes exteriors en una nebulosa planetària que va durar uns mils d'anys, i quedant com remanente l'actual nana blanca.
L'estrela de Van Maanen té actualment una massa d'aproximadament 0,83 masses solars, si ben el seu diàmetro a penes supon l'1,3 % del diàmetro solar. Les nanes blanques són objectes increiblement densos, en una densitat 50 000 voltes superior a la del platí: el diàmetro calculat per a l'estrela de Van Maanen és llaugerament inferior al de la Terra, en lo que la seua densitat és unes 10 voltes major que la de Siri B, la nana blanca més pròxima. Una caixa de fòsfors plena d'este material pesaria més de 10 000 quilograms. El seu lluminositat és inferior a 2 diezmilésimas de la lluminositat solar.[4]
Les estreles més pròximes a l'estrela de Van Maanen són dos nanes roges: GJ 1002, a 4,3 anys llum, i TZ Arietis, a 4,6 anys llum.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Estrela de Van Maanen (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Estrela de Van Maanen (Solstation)». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2012. Consultat el 16 de novembre de 2005.
- ↑ aj138_6_1681
- ↑ Estrela de Van Maanen. The Internet Stellar Database
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella de Van Maanen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.