Piscis (constelació)
Piscis o Peixos (Pisces en llatí) és una constelació del zodiaco ubicada entre Aquari a l'oest i Aries cap a l'est.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
En magnitut 3,62, la seua estrela més lluenta és η Piscium, denominada oficialment Alpherg.[1] És una jaganta de tipo espectral G7IIIa en una massa 3,6 voltes major que la del Sol[2] i un radi 38 voltes més gran que el ràdio solar.[3]
Li seguixen en lluentor γ Piscium —una jaganta groc-taronja de tipo espectral G9III[4] pobre en metals ([Fe/H] = -0,49) i 11 voltes més gran que el Sol—,[5] ω Piscium —classificada com a estrela de la seqüència principal de tipo F4V—[6] i ι Piscium, una nana groga de tipo F7V en una temperatura de 6288 K que es troba a 45 anys llum de la Terra.[7]
Alrescha (α Piscium)[1] és una estrela binaria el nom de la qual prové del àrap i significa «corda». Una de les components és una estrela químicament peculiar en un gran camp magnètic i una abundància inusual d'estronci, mentres l'atra és una subgigante Am.[8]
Una atra estrela en nom propi és Fumalsamakah (β Piscium),[1] una estrela Be —l'espectre de la qual mostra llínees d'emissió d'hidrogen— de tipo B6Veu.[9] Pel contrari, Torcular (ο Piscium) és una jaganta groga de tipo G8III,[10] pareguda a Alpherg pero significativament menys lluminosa; en una temperatura de 5039 K, la seua ràdio és 15,5 voltes major que el del Sol.[11]
Unes atres jagantes taronges en la constelació són θ Piscium, de tipo K1III i 4677 de temperatura efectiva, δ Piscium, de tipo K4IIIb i una temperatura de 3963 K, i μ Piscium, de tipo K4III i el tamany del qual és 25 voltes més gran que el del Sol.[12]
Entre les variables de Piscis estan Z Piscium i TX Piscium (19 Piscium), estreles de carbono —aixina cridades perque la seua atmòsfera conté més carbono que oxigen— de tipo espectral CV2 i C5II respectivament. Són estreles molt fredes, en una temperatura superficial alguna cosa superior als 3000 K.
En la constelació es localisen vàries binarias eclipsantes. I Piscium consta d'una estrela blanca de tipo A3 i una subgigante taronja de tipo K0IV; el periodo orbital del sistema és de 3,7658 dies. UV Piscium està composta per una nana groga de tipo G5V i una nana taronja de tipo K3V; en l'eclipse principal la seua lluentor disminuïx 1,14 magnituts mentres que en el secundari el descens de lluentor és de 0,63 magnituts. També és una binaria eclipsante BE Piscium, integrada per una jaganta de tipo K1III i una estrela de tipo F6, que es mouen en una òrbita circular que completen cada 35,671 dies; una tercera estrela de tipo G0 completa este sistema.
Al voltant de 54 Piscium i 109 Piscium s'han detectat planetes extrasolars. 54 Piscium és una nana taronja de tipo K0V, forma un sistema binario en una nana marró de metà de tipo T7.5V;[13] el planeta completa una òrbita excèntrica entorn a l'estrela taronja cada 62,3 dies.[14]
HD 217107 és una subgigante groga d'elevada metalicitat ([Fe/H] = +0,37) que té dos planetes que orbitan a 0,074 i 5,9 ua de l'estrela.[15]
HD 4203 és una nana groga rica en metals ([Fe/H] = +0,40) en dos planetes, un d'ells en una massa mínima equivalent a 2,07 voltes la de Júpiter.
Ebla (HD 218566) és una nana taronja de tipo K3V[16] en un planeta extrasolar que el seu periodo orbital és de 226 dies.[17]
Aixina mateix, Bélénos —nom oficial de HD 8574—[1] és una atra estrela al voltant de la qual s'ha descobert un planeta.
l'estrela de Van Maanen, la tercera nana blanca més propenca a la Terra, es troba en esta constelació. A 14,1 anys llum de distància, és la nana blanca solitària —sense una atra estrela acompanyant— més propenca a nosatres. La seua temperatura relativament baixa —6770 K— sugerix que es tracta d'un objecte antic, en una edat estimada entorn a 3 000 millons d'anys. El seu tipo espectral és DZ8, lo que implica que la seua atmòsfera és de heli en una presència significativa d'elements més pesats en el seu espectre.
L'únic objecte del catàlec Messier en Piscis és M74, una galàxia espiral situada a 32 millons d'anys llum de distància. Té dos braços espirals prominents que giren en sentit antihorario a mida que aumenta la distància des del centre galàctic.[18] [19] Atres galàxies, també espirals, en esta constelació són NGC 60 i NGC 488. Esta última es troba a una distància aproximada de 90 millons d'anys llum[20] i posseïx un gran bulbo central aixina com múltiples braços espirals.
.jpg){kind=link}
Aixina mateix, l'objecte NGC 520 són dos galàxies espirals, molt pròximes entre sí, interactuant i possiblement en colisió. Es creu que els dos discs galàctics varen començar a interactuar fa uns 300 millons d'anys, per lo que el sistema encara es troba en una etapa primerenca de la fusió. NGC 7714 i NGC 7715 són atres dos galàxies en interacció, en un procés que va començar fa ara entre 100 i 200 millons d'anys. Com a resultat d'això s'ha format un anell i dos llargues coes d'estreles que emergixen des de NGC 7714, creant un pont entre abdós galàxies.[21]
NGC 383 és una galàxia lenticular que es troba a 217 millons d'anys llum de distància, sent la galàxia més lluenta d'un grup de galàxies que du el seu nom. Alberga un núcleu galàctic actiu lluent en freqüències de radi que mostra espectaculars «jets» de ràdio. La radiofuente associada rep el nom de 3C 31.[22]
Molt més pròxima a nosatres, la Nana de Piscis (LGS 3) és una galàxia nana distant 2,51 millons d'anys llum de la Terra. Pot ser una galàxia en transició entre una galàxia nana irregular i una nana esferoidal o simplement una versió rara d'una d'estes dos classes de galàxies. Es pensa que és satèlit de la galàxia de Andrómeda.[23]
Estreles
[editar | editar còdic]Estreles principals
[editar | editar còdic]- Alrisha o Alrescha (α Psc / α Piscium), estrela el nom de la qual significa «corda». A 139 anys llum del Sol, és una estrela doble. L'estrela principal té una magnitut de +4,33 i pertany al tipo espectral A0; la seua companyera és de +5,23 i pertany al tipo espectral A3.
- Beta Piscium (β Psc / β Piscium). També té el nom de Fumalsamakah, àrap para «hocico del peix» (o «Formalhaut» de la traducció grega). β Psc és una estrela Be de tipo B6Veu i magnitut +4,49. Està aproximadament a 492 anys llum del Sol.
- Gamma Piscium (γ Psc / γ Piscium) és la segona estrela més lluenta de la constelació en magnitut +3,70. És una jaganta groc-taronja de tipo espectral G9III que es troba a 131 anys llum.
- Delta Piscium (δ Psc / δ Piscium), ocasionalment cridada «Linteum», és una jaganta taronja de magnitut 4,44.
- Eta Piscium (η Psc / η Piscium) és l'estrela més lluenta en la constelació de Pisces. Eta Piscium està ubicada a una distància aproximada de 294 anys llum de la Terra i lluïx a una magnitut de +3,62. Esta estrela és de tipo espectral G7III. L'estrela, oficialment denominada Alpherg, té també l'obscur nom de Kullat Nunu, donat pel regne de Babilonia.
- Theta Piscium (θ Psc / θ Piscium), jaganta taronja de magnitut 4,27.
- Iota Piscium (ι Psc / ι Piscium), de magnitut 4,13, és una nana groga de tipo espectral F7V alguna cosa més calent que el Sol. El seu lluminositat és 3,3 voltes major que la solar i la seua ràdio és un 50 % major. Se sospita que puga ser una estrela variable, en una fluctuació en la seua lluentor de 0,03 magnituts.
- Kappa Piscium (κ Psc / κ Piscium), de magnitut 4,94, és una estrela químicament peculiar de tipo espectral A0p en un camp magnètic variable que pot aplegar a ser 1000 voltes més intens que el de la Terra. És una variable Alfa2 Canum Venaticorum en una fluctuació en la seua lluentor de 0,05 magnituts.
- Lambda Piscium (λ Psc / λ Piscium), de magnitut 4,50, és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A7V.
- Mu Piscium (μ Psc / μ Piscium), jaganta taronja de magnitut 4,84.
- Ómicron Piscium (ο Psc / ο Piscium) localisada a uns 142 anys llum de la Terra. Té magnitut aparent de +4,26 i tipo espectral G8. L'estrela també té el nom de Torcularis Septentrionalis.
- Pi Piscium (π Psc / π Piscium) i 32 Piscium (32 Psc), estreles blanc-grogues.
- Rho Piscium (ρ Psc/ ρ Piscium), estrela blanca de magnitut 5,36.
- Psi2 Piscium (ψ2 Psc / ψ2 Piscium), estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 5,57.
- Omega Piscium (ω Psc / ω Piscium), classificada com una subgigante de tipo espectral F4IV, no se sap en certea si és una única estrela o una estrela binaria espectroscópica que les seues dos components estan molt pròximes entre sí. Es troba a 106 anys llum de distància.
- 19 Piscium (TX Piscium, 19 Psc), estrela de carbono de tipo espectral C5II a 760 anys llum de la Terra. És una variable irregular la lluentor de la qual varia entre magnitut 4,79 i 5,2.
- 33 Piscium (33 Psc), jaganta taronja variable també coneguda com BC Piscium.
- 35 Piscium (UU Piscium, 35 Psc), binaria propenca i variable elipsoidal rotante.
- 53 Piscium (53 Psc), estrela B pulsante llenta de magnitut 5,86.
- 61 Piscium (61 Psc), estrela groga de magnitut 6,60.
- 64 Piscium (64 Psc), binaria espectroscópica de magnitut 5,07 composta per dos nanes grogues.
- 107 Piscium (107 Psc) i Gliese 33 (HR 222), dos nanes taronges a uns 24 anys llum del sistema solar.
- 112 Piscium (112 Psc), subgigante de magnitut 5,90.
- I Piscium, binaria eclipsante de magnitut 9,60.
- Z Piscium, estrela de carbono i variable semirregular.
- UV Piscium, binaria eclipsante de magnitut 8,91 composta per una nana groga i una nana taronja.
- BE Piscium, sistema estelar triple el parell interior del qual constituïx una binaria eclipsante; cromosféricament activa, és ademés una variable RS Canum Venaticorum.
- DT Piscium, variable semirregular i estrela de la branca asintòtica jaganta.
- Estrela de Van Maanen (GJ 35), nana blanca a 14 anys llum de distància. És la nana blanca solitària -sense una atra estrela acompanyant- més propenca al sistema solar, pero en tindre magnitut 12,4 no és visible a simple vista.
- BR Piscium (GJ 908) i GJ 1286, nanes roges a 19,4 i 23,2 anys llum respectivament.
Estreles en sistemes planetaris
[editar | editar còdic]- 54 Piscium (54 Psc) és una estrela de magnitut 6 menys massiva i lluminosa que nostre Sol. Esta estrela està relativament prop, a una distància de sol 36 anys llum. És visible a simple vista baix molt bones condicions climàtiques. En el 2003 va ser trobat un planeta entorn a ella. Pot ser una estrela de lluentor variable.
- 109 Piscium (109 Psc) és una subgigante groga ubicada a uns 106 anys llum. Té una massa similar al nostre Sol, i posseïx un elevat contingut de ferro. En l'any 2000 va ser detectat un planeta extrasolar orbitando esta estrela.
- HD 4203, nana groga en dos planetes.
- HD 8574 (Bélénos), estrela de tipo F en un planeta.
- HD 217107 és una estrela subgigante groga. La seua massa és molt similar a la del Sol encara que és considerablement més antiga que est. Han segut descoberts dos planetes orbitando esta estrela: un està extremadament prop de l'estrela i completa una òrbita cada 7 dies, mentres que l'atre està molt més distant, prenent-li 8 anys en completar una òrbita.
- HD 218566 (Ebla), nana taronja en un planeta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «IAU Catalog of Star Names».
- ↑ (2019).«Connecting substellar and stellar formation. The role of the host star's metallicity».Astronomy and Astrophysics.624
- A94.doi:10.1051/0004-6361/201833827.
- ↑ “Angular Diameters and Fonamental Parameters of Forty-four Stars from the Navy Precision Optical Interferometer” . The Astronomical Journal 162 (5): 198. doi:. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2021AJ....162..198B.
- ↑ gam Psc -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ “Fonamental parameters of 87 stars from the Navy Precision Optical Interferometer” . The Astronomical Journal 155 (1): 16. doi:. Bibcode: 2018AJ....155...30B.
- ↑ Ome Psc -- Spectroscopic Binary (SIMBAD)
- ↑ «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars».The Astrophysical Journal.746(1)doi:10.1088/0004-637X/746/1/101.
- ↑ “The Clapix A-Type Stars: Refined MK Classification, Confrontation with Stroemgren Photometry, and the Effects of Rotation” (1989). The Astrophysical Journal Supplement Séries 70. doi:. Bibcode: 1989ApJS...70..623G.
- ↑ bet Psc (SIMBAD)
- ↑ omi Psc -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ “Stellar chromospheric activity of 1674 FGK stars from the AMBRE-HARPS sample. I. A catalogue of homogeneous chromospheric activity” (2021). Astronomy and Astrophysics 646: A77. doi:. Bibcode: 2021A&A...646A..77G.
- ↑ (2022).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.510(1)
- 82-94.Consultat el 20 de maig de 2024.
- ↑ “Discovery of Two T Dwarf Companions with the Spitzer Space Telescope” . The Astrophysical Journal 654 (1): 570–579. doi:. Bibcode: 2007ApJ...654..570L.
- ↑ “Truly eccentric – I. Revisiting eight single-eccentric planetary systems” (2019). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 484 (4): 5859–5867. doi:. Bibcode: 2019MNRAS.484.5859W.
- ↑ “The NEID Earth Twin Survey. II. Dynamical Masses in Seven High-acceleration Star Systems” . The Astronomical Journal 170 (1). doi:. Bibcode: 2025AJ....170...52G.
- ↑ (2008).«Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants».Astronomy and Astrophysics.480(1)
- 91–101.doi:10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ «The Lick-Carnegie Survey: Four New Exoplanet Candidates».The Astrophysical Journal.727(2)doi:10.1088/0004-637X/727/2/117.
- ↑ “Characteristics of Spiral Arms in Clapix-type Galaxies” . The Astrophysical Journal 800 (1): 5387–5394. doi:. PMID 53. Bibcode: 2015ApJ...800...53H.
- ↑ M74: The Perfect Spiral (APOD)
- ↑ NGC 488 Galaxy (Galaxies and Clusters of Galaxies, Isaac Newton Group of Telescopes)
- ↑ «The tell-tale signs of a galactic merger [heic1503]». ESA. Consultat el 30 d'abril de 2021.
- ↑ (2019).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.490(1)
- 313-330.Consultat el 30 d'abril de 2021.
- ↑ Miller, Bryan W.. “The Star Formation History of LGS 3”. The Astrophysical Journal 562 (2): 713–726. doi:. Bibcode: 2001ApJ...562..713M.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piscis (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.