Anar al contingut

Cromosfera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La cromosfera (en roig) durant l'eclipse solar de l'11 d'agost de 1999
Archiu:Chromosphere.jpg
Cromosfera, durant l'eclipse solar del 2 de juliol de 2019.

La cromosfera o cromósfera[1] (lliteralment, "esfera de color") és una capa prima de l'atmòsfera del sol (o de qualsevol atra estrela) per damunt de la fotosfera i per baix de la corona, formada per gasos a baixa pressió. En el cas del Sol, diferents models teòrics la situen entre 2200 i 10000 km de gruixa.[2]

Composició química

[editar | editar còdic]

La cromosfera solar està constituïda principalment d'hidrogen i heli, observacions espectrals demostren que existixen metals en estats neutres i parcialment ionizados, com és el cas de la llínea K del calcio i bandes moleculars com la de el CN.[3]

Observacions

[editar | editar còdic]

Existixen observacions de la cromosfera des de la freqüència ultravioleta fins a la de ràdio. En l'espectre visible es pot observar una forta coloració rojosa, degut principalment a l'emissió de hidrogen. Este abrillantamiento és observat fàcilment des de la Terra en un eclipse solar total o en equip especial que simule un eclipse (coronógrafos). En ones de radi, milimétricas i submilimétricas, la cromosfera és fàcilment observable en radiotelescopis dissenyats especialment per a l'observació solar.

En atres freqüències, com el ultravioleta i els rajos X, són necessaris satèlits, com el SOHO, Estéreo o el Hinode.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]