Eclipse solar
Un eclipse solar és el fenomen astronòmic que es produïx quan la Lluna oculta al Sol vist des de la Terra. Açò ocorre quan el Sol, la Lluna i la Terra estan alineats. Dita alliniació coincidix en la Lluna nova i indica que la Lluna està molt prop del pla de la eclíptica. Els eclipses poden ser totals, si la llum solar és totalment ocultada per la Lluna, anular i parcials, si solament una part del Sol és tapat.
Si la Lluna tinguera una òrbita perfectament circular, estiguera més prop de la Terra i en el mateix pla orbital, hi hauria eclipses totals cada lluna nova. No obstant, ya que l'òrbita llunar té 5,24 graus d'inclinament respecte de la terrestre, la seua ombra no cobrix generalment la Terra. Solament si la Lluna està prop del pla de la eclíptica durant una lluna nova, pot ocórrer un eclipse solar. Deuen donar-se condicions especials per a que els dos fets coincidixquen perque la Lluna creua la eclíptica en les seues nodos dos voltes cada més dracónico, mentres que les llunes noves succeïxen cada més sinódico. Per lo tant, els eclipses solars ocorren solament durant periodos llimitats en els que es produïxen de dos a cinc, havent un màxim de dos eclipses totals.
Els eclipses totals són poc freqüents perque la sincronisació de la lluna nova en l'alliniació de la Lluna, el Sol i un observador en la Terra té que ser exacta. Ademés, l'excentricitat de l'òrbita de la Lluna a sovint du a esta lo prou llunt de la Terra com per a que la seua tamany aparent no siga lo suficientment gran com per a bloquejar al Sol per complet. La totalitat solament es dona a lo llarc d'un estret camí sobre la superfície de la Terra traçat per l'ombra llunar.
A pesar de que els eclipses són fenomens naturals, en algunes cultures antigues i modernes s'expliquen per causes sobrenaturals o es consideren mals auguris. Un eclipse total pot ser aterrador per a persones que no són conscients de la seua explicació astronòmica, ya que el Sol sembla desaparéixer durant el dia i el cel s'enfosquix en qüestió de minuts.
Mirar directament al Sol pot provocar danys permanents en els ulls o ceguera, és per açò que per a observar un eclipse solar s'utilisen proteccions oculars especials o tècniques de visió indirecta. És segur vore la fase total d'un eclipse simple vista, sense protecció. No obstant, és una pràctica perillosa, ya que la majoria de les persones no està entrenada per a reconéixer les fases d'un eclipse, que poden durar més de dos hores, mentres que la fase total solament aplega com a màxim als sèt minuts i mig i és en freqüència més curta.
Tipos d'eclipses
[editar | editar còdic]
Existixen tres tipos d'eclipse solar:
- Parcial: La Lluna no cobrix per complet el disc solar, apareixent el mig sol lluent.
- Total: Des d'una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobrix totalment el Sol.[1] Fòra de la banda de totalitat l'eclipse és parcial. Es vorà un eclipse total per als observadors situats en la Terra que es troben dins del con d'ombra llunar, el diàmetro màxim de la qual sobre la superfície del nostre planeta no superarà els 270 km, i que es desplaça en direcció este a uns 3200 km/h. La duració de la fase de totalitat pot ser de varis minuts —entre 2 i 7,5—, alcançant una miqueta més de les dos hores tot el fenomen, si be en els eclipses anular la màxima duració alcança els 13 minuts i aplega a més de quatre hores en els parcials, tenint esta zona de totalitat un esgambi màxim de 272 km i una llongitut màxima de 15 000 km.
- Anular: Ocorre quan la Lluna es troba prop del apogeu i el seu diàmetro angular és menor que el solar, de manera que en la fase màxima permaneix visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda de anularidad; fòra d'ella l'eclipse és parcial.
Per a que es produïxca un eclipse solar, la Lluna ha d'estar en o pròxima a un de les seues nodos, i tindre la mateixa llongitut celest que el Sol.
Cada any succeïxen sense falta dos eclipses de sol, prop dels nodos de l'òrbita llunar, si be poden succeir quatre i inclús cinc eclipses. Succeïxen cinc eclipses solars en un any, quan el primer d'ells té lloc poc temps despuix del primer de giner. Llavors el segon tindrà lloc en el novilunio següent, el tercer i el quarto succeiran ans que transcórrega mig any, i el quint tindrà lloc passats 345 dies despuix del primer, ya que eixe és el número de dies que contenen dotze mesos sinódicos.
Per terme mig succeïx un eclipse total de sol en el mateix punt terrestre una volta cada 200-300 anys. Per a que succeïxca un eclipse de Sol, cal que la Lluna estiga en conjunció inferior (lluna nova) i ademés que el Sol es trobe entre els 18°31′ i 15°21′ d'un dels nodos de l'òrbita llunar.
La major o menor distància de la Lluna a la seua perigeo va a determinar que l'eclipse siga total o anular. Els valors extrems per al perigeo i apogeu llunars en el XXI són els següents:[2]
- Perigeo llunar: entre 356 375 km i 370 350 km
- Apogeu llunar: entre 404 050 km i 406 712 km
Considerant els valors extrems dels anteriors resulta que la distància de la Lluna a la Terra variarà en el nostre sigle en 50 337 km com a màxim, cantitat important que supon uns quatre minuts d'arc per al diàmetro angular llunar, en més o en menys, un 8 % del diàmetro angular mig del nostre satèlit.
Magnitut i oscurecimiento
[editar | editar còdic]
La magnitut d'un eclipse solar és la fracció del diàmetro solar ocultat per la Lluna, mentres que el oscurecimiento es referix a la fracció de la superfície solar que queda amagada. Són cantitats completament distintes. La magnitut pot donar-se en forma decimal o com un percentage: parlarem indistintament d'una magnitut 0,2 o del 20 %, per eixemple.
Si l'eclipse és total, es considera el cocient entre els diàmetros angulars llunar i solar. En el moment de la totalitat este cocient valdrà un o més, en el cas d'una Lluna nova molt pròxima al perigeo.
Per una atra part, no pot donar-se una correspondència única entre magnitut i oscurecimiento perque per la variable distancia Terra-Lluna varia aixina mateix el diàmetro angular d'esta i a eclipses d'igual magnitut no els correspon sempre un mateix oscurecimiento. Açò es representa —de forma molt exagerada— en la figura de dalt: tant en A com en B la magnitut és de 0,5 —oculta la mitat del diàmetro solar—, pero el oscurecimiento —fracció de superfície solar despuix de la Lluna— és major en A que en B.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Eclipse total de sol».
- ↑ http://www.oan.es Anuari de l'Observatori Astronòmic de Madrit
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eclipse solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.