Magnitut d'un eclipse
La magnitut o fase d'un eclipse és la fracció del diàmetro angular d'un cos celest eclipsat que és coberta pel cos eclipsante.[1] Açò s'aplica a tots els eclipses celests. Esta mida és estrictament una relació de diàmetros i no deu confondre's en la fracció coberta de l'àrea aparent (disc) del cos eclipsat. Tampoc deu confondre's en l'escala de magnitut astronòmica de lluentor aparent.
La magnitut d'un eclipse solar és la fracció del diàmetro del Sol cobert per la Lluna. En un eclipse solar parcial o anular sempre està entre 0 i 1, mentres que la magnitut d'un eclipse solar total sempre és major o igual a 1.
La magnitut d'un eclipse llunar és la fracció del diàmetro de la Lluna coberta per l'ombra de la Terra. Degut a que es proyecta dos ombres distintes, existixen dos magnituts associades en els eclipses llunars: la magnitut penumbral i la magnitut llindar.[2]
Magnitut d'un eclipse solar
[editar | editar còdic]
Els tamanys aparents de la Lluna i el Sol són abdós d'aproximadament 0,5°, o 30', pero abdós varien perque varia la distancia entre la Terra i la Lluna. (La distància entre la Terra i el Sol també varia, pero l'efecte és lleu en comparació)
En un eclipse solar anular, la magnitut de l'eclipse és la relació entre els diàmetros angulars aparents de la Lluna i la del Sol durant l'eclipse màxim, lo que tira una relació inferior a 1,0. Com la magnitut de l'eclipse és menor que un, el disc de la Lluna no pot cobrir completament al Sol. Quan els centres dels dos discs estan lo suficientment alineats, un anell de llum solar permaneix visible al voltant de la Lluna. Açò es diu eclipse anular, del llatí annulus, que significa "anell".[3]
Per a que ocórrega un eclipse solar total, la relació entre els diàmetros aparents de la Lluna i el Sol deu ser d'1,0 o més (en el cas d'una Lluna nova molt pròxima al perigeo), i els tres cossos celests (Sol, Terra i Lluna) deuen estar alineats de manera suficientment central. Quan eixe és el cas, el disc de la Lluna cobrix completament el disc del Sol en el cel. El camí de la totalitat (és dir, de l'ombra viagera de la Lluna impedint que tota la llum solar directa aplegue a la superfície de la Terra) és una franja relativament estreta, com a màxim d'uns pocs centenars de quilómetros d'ample.
En un eclipse solar parcial, la magnitut de l'eclipse és la fracció del diàmetro del Sol ocultada per la Lluna en el moment de l'eclipse màxim. Vist des d'una ubicació, la magnitut momentànea de l'eclipse varia, sent exactament 0,0 al començ de l'eclipse, aumentant a un valor màxim i després disminuint a 0,0 al final de l'eclipse. Quan un diu "la magnitut de l'eclipse" sense més especificació, generalment es referix al valor màxim de la magnitut de l'eclipse.
La magnitut de l'eclipse varia no solament entre eclipses, sino també segons l'ubicació de visualisació. Un eclipse pot ser anular en un lloc i total en un atre. Estos eclipses de tipo mixt es diuen híbrits.[3]
Magnitut d'un eclipse llunar
[editar | editar còdic]
Si és Total: ___MATH_1___; Parcial: ___MATH_2___; i Penumbral: ___MATH_3___.___MATH_0___
La magnitut o fase d'un eclipse llunar és la fracció del diàmetro amagat per la ombra de la Terra respecte al diàmetro total de la Lluna. Esta definició s'estén fins a un eclipse total. L'efecte d'un eclipse llunar és prou similar, en algunes diferències:
En primer lloc, el cos eclipsat és la Lluna i el 'cos' eclipsante és la ombra de la Terra.
En segon lloc, ya que el tamany de l'ombra és molt major que el diàmetro llunar, per lo que un eclipse llunar, <o>mai pot ser anular</o>, sino que sempre és parcial o total. Després la magnitut d'un eclipse total sempre és major o igual que 1, i això dona idea de lo ficada que està la Lluna en el con de l'ombra de la Terra.
En tercer lloc, l'ombra de la Terra té dos components: la umbra obscura i la penombra. Un eclipse llunar tindrà dos magnituts geomètriques: la magnitut llindar i la magnitut penumbral. Si els tres cossos no estan lo suficientment alineats, la Lluna no aplega a la umbra de la Terra; no obstant, encara pot passar a través de la penombra de la Terra, i tal eclipse es diu eclipse penumbral. En eixos casos, la magnitut llindar sempre és menor de 0.[2]
El càlcul dels dígits d'un eclipse és, llavors, la fracció sombreada igual a la magnitut actual -menor o igual a 1- multiplicada per 12 dígits (Lluna 100% eclipsada).[4] Els dígits, forma de medir la magnitut de l'eclipse en temps de Claudio Ptolomeo (S. II d. C.) sent les doceavas parts del diàmetro llunar sombreado.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Glossary of Solar Eclipse Terms». NASA. Consultat el 2009-07-27.
- ↑ 2,0 2,1 Geographic, National (2019-11-28). Lluna (en és), RBA Llibres, p. 149. ISBN 978-84-8298-779-8.
- ↑ 3,0 3,1 Erickson. «Happy Living Magazine - Solar eclipse viewing schedule and information». Happy Living Magazine. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2019. Consultat el 2009-07-27.
- ↑ Tacubaya (1890). Bolletí (en és), Secretaria de Foment., p. 491.
- ↑ «Almagesto: Llibre VI - Capítul 07 - Wikisource» (en és). és.wikisource.org. Consultat el 2023-01-11.
- ↑ Cleomedes (2004-01-19). Cleomedes' Lectures on Astronomy: A Translation of The Heavens (en en), University of Califòrnia Press, p. 131. ISBN 978-0-520-23325-6. «Nota 7»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnitud de un eclipse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.