GJ 1002
| Constelació | Cetus |
| Ascensió recta α | 00h 06min 43,20s |
| Declinació δ | -07º 32’ 17,1’’ |
| Distància | 15,81 anys llum (4,848 parsec) |
| Magnitut visual | +13,76 |
| Magnitut absoluta | +15,39 |
| Lluminositat | 0,000061 sols |
| Temperatura | 3150 K |
| Massa | 0,11 sols |
| Ràdio | 0,13 sols |
| Tipo espectral | M5.5Vn |
| Velocitat radial | -42 km/s |
GJ 1002 (LHS 2 / G 158-27 / Zkh 3)[1] és una estrela a sol 15,81 anys llum (4,848 parsec segons el registre oficial del Exoplanet Archive) del sistema solar situada en la constelació de Cetus. Els sistemes estelars més pròxims a ella són GJ 1005, a 2,98 anys llum, l'estrela de Van Maanen, nana blanca a 4,4 anys llum, i Gliese 876, estrela en a on s'han descobert varis planetes extrasolars, a 4,94 anys llum.[2]
GJ 1002 és una nana roja de lluentor molt dèbil que, en magnitut aparent +13,76,[3] solament és visible en telescopis. El seu massa és a penes el 11 % de la massa solar, en un radi entorn al 13 % del solar. Pertany al tipo espectral M5.5V,[1] sent una estrela de característiques semblants a la coneguda Pròxima Centauri o a UV Ceti (Luyten 726-8 B), esta última també en la mateixa constelació. A diferència d'estes dos estreles que són estreles fulgurants, GJ 1002 sembla ser una estrela inactiva que el seu fluix magnètic superficial és nul. El seu temperatura efectiva és de 3150 K i la seua lluminositat és solament el 0,0061 % de la que té el Sol.[2] Té una velocitat de rotació igual o inferior a 2,3 km/s.
Sistema Planetari
[editar | editar còdic]En decembre de 2022 es va anunciar el descobriment per part de l'astrofísic espanyol Alejandro Suárez Mascareño i el seu equip per mig del método de velocitat radial de 2 planetes al voltant de l'estrela, estos planetes varen ser cridats GJ 1002 b i GJ 1002 c. Abdós exoplanetes estan en la zona habitable de la seua estrela, zona a on és possible (en una densitat atmosfèrica adequada) la presència d'aigua en estat líquit i posseïxen una massa similar al nostre planeta. El més propenc, GJ 1002 b, completa la seua òrbita en sol 10,35 dies i el segon, GJ 1002 c, en 21,2 dies.
Varen ser descoberts gràcies a la combinació de dos instruments especialisats en Velocitat Radial, EXPRESSO i CARMENES.[4]
Per la rodalia de tan sol 15,81 anys llum (4,84867 parsecs), la seua massa tan similar a la terrestre i que abdós orbiten la zona habitable de l'estrela mare els convertixen sense dubte en futurs objectius d'estudi en busca de biofirmas en les seues atmòsfera que indiquen la presència de processos biològics o geològics per part de telescopis com el Telescopi James Webb o el pròxim Telescopi Extremadament Gran que en estos moments està sent construït en el Cerro Armassons, Chile.
| Planeta |
Massa (M⊕) |
Ràdio (R⊕) |
Periodo (Dias) |
Òrbita semimayor (UA) |
Insolación (I⊕) |
Temperatura d'equilibri (K) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| b | 1,08 ± 0,13 | Desconegut | 10,3465 ± 0,027 | 0,0457 (6,855 millons de km) |
0,67 ± 0,039 | 230,9 |
| c | 1,36 ± 0,17 | Desconegut | 21,202 ± 0,013 | 0,0738 (11,07 millons de km) |
0,257 ± 0,015 | 181,7 |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «GJ 1002» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.