Anar al contingut

V810 Centauri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:V810CenLightCurve.png
V810 Centauri
V810 Centauri A/B
Constelació Centaurus
Distància 7,600 anys llum
Magnitut visual +15.021
Magnitut absoluta -8.24 / -5.10
Lluminositat 55,000 / 125,000 sols
Temperatura 5,970 / 29,000 K
Ràdio 222 / 14 sols
Tipo espectral F8Ia / B0III
Massa 20 / 25 sols

V810 Centauri és una estrela doble composta per una Hipergigante groga (V810 Cen A) i una jaganta blava (V810 Cen B).[1] És una estrela variable de chicoteta amplitut, es troba en la constelació de Centaurus , a uns 7,600 anys llum de distància.[2]

M.P.Fitzgerald va anunciar en 1973 que el lluentor de l'estrela variava,[3] va rebre el seu designació d'estrela variable en 1979.[4] El modo dominant dura 156 dies corresponent a la pulsació radial del modo fonamental cefeida .[5]S'han detectat atres modos de pulsació entre 89 a 234 dies com el modo p de 107 dies i el modo g de 185 dies.[6]


Es creu que V810 Cen A és membre del cúmul obert Estoc 14 a 8,500 anys llum, sent de tipo espectral F8Ia, posseïx una magnitut visual de 15,021,[7] una magnitut absoluta de -8,4 , una massa de 20 sols , una temperatura de 5970K , una lluminositat de 55 000 sols i un ràdio de 222 voltes la del Sol , si estiguera en lloc del Sol seria una miqueta més gran que l'orbita de la Terra[8] i V810 Cen B de tipo espectral B0III, posseïx una magnitut visual de 15,50 i una magnitut absoluta de -5,1,[9] una massa de 25 sols , una temperatura de 29 000K , una lluminositat de possiblement 125 000 sols i un ràdio de 14 voltes la del Sol.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Astronomy and Astrophysics.337
    779–789.ISSN 0004-6361.doi:10.48550/arXiv.astre-ph/9807088.Consultat el 2026-02-21.
  2. «V810 Centauri» (en és-ar). Sur Astronòmic. Consultat el 2026-02-21.
  3. Astronomy and Astrophysics Supplement.9
    297–311.
  4. (1982).Publications of the Astronomical Society of the Pacific.94
    655.doi:10.1086/131039.
  5. Astronomy and Astrophysics.674
    A1.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/202243940.Consultat el 2026-02-21.
  6. «[1]». Consultat el 2026-02-21 (en en-US).
  7. VizieR Online Data Catalog.1
    B/gcvs.Consultat el 2026-02-21.
  8. Astronomy & Astrophysics.485(1)
    303–314.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361:200809664.Consultat el 2026-02-21.
  9. «Painting a Family Portrait of the Yellow Super- and Hypergiants in the Milky Way I. Constraining the Distances and Luminosities» (en en). arXiv.org. Consultat el 2026-02-21.
  10. Astronomy and Astrophysics.93Consultat el 2026-02-21.