Anar al contingut

Estrela de Krzeminski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:V779 Centauri by DECam Plane survey.png
Estrela de Krzeminski

La Estrela de Krzeminski (V779 Centauri / V779 Cen)[1] és un sistema binario massiu enquadrat en la constelació de Centauro. Està compost per una jaganta o supergigante blava i una estrela de neutrons. Té magnitut aparent +13,25 i les últimes estimacions situen a este sistema a 5700 ± 1500 pársecs del sistema solar.

Estrela de neutrons

[editar | editar còdic]

L'estrela de neutrons —denominada Centaurus X-3 (Cen X-3)— és un pulsar de rajos X en un periodo de 4,84 segons. Va ser el primer pulsar de rajos X descobert, aixina com la tercera font de rajos X descoberta en la constelació de Centauro. El seu lluminositat en dita regió del espectre és elevada, aproximadament igual a 5,0 × 1037 erg/s. L'emissió de rajos X prové de la matèria que des de la jaganta cau cap a l'estrela de neutrons. Dita emissió és promoguda per l'acreció de matèria des de l'atmòsfera distendida de la calenta jaganta cap al punt de Lagrange interior, L1. El gas que es desborda provablement forma un disc d'acreció i en última instància cau en forma d'espiral cap a l'estrela de neutrons, lliberant d'esta forma energia potencial gravitacional. El camp magnètic de l'estrela de neutrons canalisa el gas, que afluye cap a punts calents localisats en la seua superfície a on té lloc l'emissió de rajos X.

El periodo del pols de Centaurus X-3 mostra una disminució prominent a llarc determini. Esta disminució, observada per volta primera en Centaurus X-3 i Hércules X-1, també ha segut detectada posteriorment en uns atres pulsares de rajos X. El modo més factible d'explicar l'orige d'este efecte és per la torsió eixercida en l'estrela de neutrons pel material d'acreció.

L'estrela de neutrons té una massa d'1,21 ± 0,21 masses solars. És eclipsada per la seua companyera cada 2,09 dies, sent la duració de l'eclipse igual a una quarta part del periodo orbital. Sobre variable, el sistema rep la denominació de V779 Centauri.

Història de la seua observació

[editar | editar còdic]

La primera observació de Centaurus X-3 va tindre lloc en 1967 durant l'estudi de fonts còsmiques de rajos X utilisant eixides sonda.[2] En 1971 es varen portar a terme observacions adicionals en el satèlit Uhuru, en forma de vintisset observacions de 100 segons de duració. Es va trobar que les observacions pulsaven en un periodo mig de 4,84 segons, variant dit periodo 0,02 segons. Més vesprada, es va posar de manifest que les variacions del periodo seguien una curva sinusoidal de 2,09 de duració.

Estes variacions varen ser atribuïdes al efecte Doppler causat pel moviment orbital de la font, demostrant la naturalea binaria de Centaurus X-3.[3]

No obstant, la companyera òptica no es va descobrir fins a tres anys despuix, en part perque el sistema està situat en el pla galàctic en direcció del Braç Espiral de Carina, per lo que va caldre distinguir entre dotzenes d'objectes tènues. Centaurus X-3 va ser finalment identificat en una tènue estrela variable[4] que va rebre el nom del seu descobridor, l'astrònom polac Wojtek Krzemiński.[1]

Jagant blau

[editar | editar còdic]

La component principal del sistema és una jaganta lluminosa blava de tipo espectral O6.5II. Posseïx una massa de 20,5 masses solars i un radi equivalent a 12 voltes el del Sol.

Hi ha pocs dubtes sobre que esta estrela siga la companyera òptica del pulsar, ya que aparentment està d'acort en el periodo i la fase de Centaurus X-3, sent l'amplitut de la seua curva de llum semblant a la d'atres sistemes binarios massius. Les variacions de llum elipsoidales de doble ona observades són produïdes per una jaganta, deformada per marees que casi omplin la seua lòbul de Roche.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 V* V779 Cen -- High Mass X-ray Binary (SIMBAD)
  2. (1967).«Spectral and Location Measurements of Several Cosmic X-Ray Sources Including a Variable Source in Centaurus».Physical Review Letters.19(11)
    681–683.doi:10.1103/PhysRevLett.19.681.
  3. «Evidence for the Binary Nature of Centaurus X-3 from UHURU X-Ray Observations».The Astrophysical Journal.172
    L79–L89.doi:10.1086/180896.
  4. (1974).«The identification and UBV photometry of the visible component of the Centaurus X-3 binary system».The Astrophysical Journal.192
    L135–L138.doi:10.1086/181609.