Centaurus A
NGC 5128 (coneguda també com Centauro A) és una galàxia lenticular que es troba a uns 14 millons d'anys llum de la Terra, en la constelació del Centauro. És una de les radiogalaxias més propenques al nostre planeta, per lo que el seu núcleu galàctic actiu ha segut àmpliament estudiat per astrònoms professionals. És la quinta galàxia més lluenta del cel, convertint-se aixina en un objectiu ideal per a l'astronomia amateur, encara que la galàxia solament és visible des del hemisferi sur i a baixes latitut des del hemisferi boreal.
Un jet que extrau energia de la zona que es creu que és un forat negre supermasivo en el centre de la galàxia és el responsable de les emissions de rajos X i radi. En les observacions de radi fetes durant un determini de dèu anys, els astrònoms han determinat que la part interior del jet es mou a una velocitat propenca a la mitat de la velocitat de la llum. Els rajos X són produïts per les lluntanes colisions del jet en els gasos circumdants, generant en això partícules molt energètiques.
Com s'observa en atres galàxies en brot estelar, una colisió és responsable de l'intensa formació d'estreles. Usant el telescopi espacial Spitzer els científics han confirmat que Centaurus A està protagonisant una colisió galàctica, "devorant" a una atra galàxia espiral.
Història observacional
[editar | editar còdic]NGC 5128 va ser descobert el 29 d'abril de 1826 per James Dunlop durant un estudi en l'Observatori Parramatta.[1]
En 1847 John Herschel va descriure la galàxia com "dos semiovalos de nebulosa de forma elíptica que semblen estar tallats en dos i separats per una ampla banda obscura paralela a l'eix major de la nebulosa, en mig de la qual apareix una tènue ralla de llum paralela als costats del tall".
En 1949 John Gatenby Bolton, Bruce Slee i Gordon Stanley varen localisar NGC 5128 com una de les primeres fonts de radi extragalácticas. Cinc anys més vesprada, Walter Baade i Rudolph Minkowski varen sugerir que la peculiar estructura és el resultat d'un event de fusió d'una galàxia elíptica jaganta i una chicoteta galàxia espiral.[2] La primera detecció d'emissions de rajos X, utilisant una eixida de sondeig, es va realisar en 1970. En 1975–76, es varen observar emissions de rajos gamma de Centaurus A per mig de la tècnica Cherenkov atmosfèrica.[3]
l'Observatori Einstein va detectar una chorrada de rajos X que emanava del núcleu en 1979. Dèu anys més vesprada, es varen trobar estreles blaves jóvens a lo llarc de la banda de pols central en el Telescopi Espacial Hubble.
l'Observatori de rajos X Chandra va identificar en 1999 més de 200 noves fonts puntuals. Un atre telescopi espacial, el Telescopi espacial Spitzer, va trobar una estructura de pols en forma de paralelogramo en imàgens del infrarrojo propenc de Centaurus A en 2006.
En 2009, el H.E.S.S-Observatorium va detectar proves d'emissions gamma de molt alta energia (més de 100 GeV) des de Namíbia.
A l'any següent, Centaurus A va ser identificat com una font de rajos còsmics de les més altes energies, despuix d'anys d'observacions del Observatori Pierre Auger. En 2016, en una revisió de les senyes de Chandra i XMM-Newton, es varen trobar centelleigs/centellejos inusuals d'alta energia en NGC 5128 i la galàxia NGC 4636. Jimmy Irwin de l'Universitat d'Alabama va plantejar el hipòtesis de que el descobriment era potencialment un forat negre en un procés encara desconegut o un forat negre de massa intermija.
Morfologia
[editar | editar còdic]Centaurus A pot ser descrita com una galàxia de morfologia peculiar. Com es veu des de la Terra, la galàxia s'assembla a una galàxia lenticular o elíptica en una franja de pols superposta. La peculiaritat d'esta galàxia va ser identificada en 1847 per John Herschel, i la galàxia es va incloure en el Atles de galàxies peculiars (publicat en 1966) com un dels millors eixemples d'una galàxia "pertorbada" en absorció de pols. L'estranya morfologia de la galàxia està generalment reconeguda com el resultat d'una fusió entre dos chicotetes galàxies.
Esta galàxia està composta principalment d'estreles roges evolucionades. El disc polvoriento, no obstant, és el lloc de formacions estelars més recents; Al voltant de 100 regions de formació d'estreles han segut identificades en el disc.
Referències
[editar | editar còdic]- STScI. Hubble Provides Multiple Views of How to Feed a Black Hole. Press release: Space Telescope Science Institute. March 14, 1998.
- Chandra X-Ray Observatory Photo Album Centaurus A Jet
- ↑ “A catalogue of nebulæ and clusters of stars in the southern hemisphere, observed at Paramatta in New South Wales, …” . Philosophical Transactions of the Royal Society of London 118: 113–151. doi:. Centaurus A is listed on p. 138 as entry number 482. A sketch of Centaurus A appears as Fig. 20 on the plate between pages 114 and 115.
- ↑ “On the Identification of Radi Sources.” . Astrophysical Journal 119: 215. doi:. Bibcode: 1954ApJ...119..215B.
- ↑ “Evidence for the detection of gamma rays from Centaurus A at gamma-ray energies above 300 GeV” (1 de abril 1975). Astrophysical Journal Letters 197: L9–L12NASA ADS. doi:. Bibcode: 1975ApJ...197L...9G.
Vore també
[editar | editar còdic]- Messier 87 - una galàxia jaganta elíptica que també té una gran font de ràdio.
- NGC 1316 - una galàxia lenticular similar que posseïx també una gran font de ràdio.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centaurus A» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.