Anar al contingut

R Centauri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
R Centauri
R Centauri
Constelació Centaurus
Ascensió recta α 14h 16min 35,6s
Declinació δ -59º 54’ 43’’
Distància 2100 anys llum (aprox)
Magnitut visual +7,15 (variable)
Magnitut absoluta -1,9
Lluminositat 6340 sols
Temperatura 3110 K
Ràdio 274 sols
Tipo espectral M5IIevar
Velocitat radial -19,8 km/s

R Centauri (R Cen / HD 124601 / HR 5326)[1] és una estrela variable en la constelació de Centaurus, situada al sur de la mateixa prop d'Hadar o Agena (β Centauri). De magnitut aparent mija de +7,18, es pot observar en binoculares. Es troba a una distància aproximada de 2100 anys llum del sistema solar.

R Centauri és una estrela binaria, la component principal de la qual és una jaganta roja lluminosa de tipo espectral M5IIev en un radi 274 voltes major que el ràdio solar. Està classificada com una variable Mira en una variació en la seua magnitut de +5,30 a +11,80 en un periodo de 546,2 dies.[2] No obstant, el seu curva de llum mostra certes peculiaritats: alterna entre un mínim més profunt i un atre menys profunt (una característica que R Centauri compartix en atres poques estreles) mostrant l'aspecte d'un doble màxim, i el seu periodo i amplitut han anat decreixent contínuament a lo llarc dels últims 50 anys.

Les variables Mira com a R Centauri es troben en una etapa de la seua evolució estelar en la que té lloc la fusió d'hidrogen en una capa al voltant d'una capa d'heli inerte resultat de la fusió prèvia. No obstant, de forma irregular, la capa de heli torna a encendre's quan alcança una massa crítica produïda per la fusió del hidrogen en la capa immediatament superior.[3] L'encés del heli es dona de forma prou abrupta i es denomina «flash del heli». Açò produïx que la capa de hidrogen s'expandixca i gele interrompent la fusió d'este element, que era lo que espentava cap a fòra les capes exteriors. Això genera una lleu caiguda en la lluminositat i una disminució del tamany de l'estrela, que es reflectix en el seu periodo de pulsació. Quant menor és el tamany de l'estrela, més curt és el seu periodo.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]