Anar al contingut

Alfabet canarés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alfabet canarés

El alfasilabario canarés (AITS: Kannaḍa lipi) és un alfasilabario bráhmico[1] que s'usa principalment per a l'escritura del idioma canarés, una de les llengües drávidas del sur de l'Índia tenint especial importància en l'estat de Karnataka.

Molts atres idiomes en menor importància com el tulu, konkaní, kodava, sankethi i el beary també usen silabarios basats en el canarés.

El sistema d'escritura canarés és un silabario fonètic de 49 lletres que s'escriu d'esquerra a dreta. En ell les lletres consonants impliquen una vocal inherent i es combinen per a formar dígrafs quan no hi ha una vocal entre elles, formant cada lletra una sílaba.[2]

Les lletres es classifiquen en tres categories: vocalés, consonants i semiconsonantes.

Hi ha 13 lletres vocals (14 si es considera una vocal obsoleta: ೠ). En la següent taula es mostren, en la columna "lletra" la manera d'escriure's com una lletra separada i en la columna "diacrític" la forma d'escriure's quan esta seguix a una consonante (com signe diacrític a la consonante).

Lletra Diacrític Notació ISO
No té - ā
ಿ i
ī
o
ū
ṛ/r̥
(obsoleta) ṝ/r̥̄
i
ē
ai
o
ō
au

Existixen també dos Iōgavāha (lletres especials que ya representen de per sí un sò sense diacrítics):

  1. L'anusvara: ಅಂ (aṁ)
  2. La visarga: ಅಃ (aḥ)

Unes atres Iōgavāha presents en el silabario canarés pero provinents del sánscrito coneguts com Ardhavisarga són:

  1. La Jihvamuliya:
  2. L'Upadhmaniya:

Consonante

[editar | editar còdic]

Es definixen dos categories de lletres consonants: consonante estructurades i consonants desestructuradas.

Consonante estructurades

[editar | editar còdic]

Estan classificades segons el lloc que la llengua toque en la boca

sorda sorda aspirada sonora sonora aspirada nassal
Velar (ka) (kha) (ga) (gha) (ṅa)
Palatal (ca) (cha) (ja) (jha) (ña)
Retrofleja (ṭa) (ṭha) (ḍa) (ḍha) (ṇa)
Dental (ta) (tha) (dona) (dha) (na)
Labial (pa) (pha) (ba) (bha) (ma)

Consonants desestructuradas

[editar | editar còdic]

Són les consonante que no es classifiquen en els grups anteriors: (ya), (ra), (ṟa) (obsoleta), (la), (va), (śa), (ṣa), (sa), (ha), (ḷa), (ḻ) (obsoleta).

Unions de consonante

[editar | editar còdic]

L'idioma canarés és ric en unions de consonante. La següent taula mostra la forma en que s'unixen les consonante, sent ರ (ra) un cas especial puix sempre s'escriu segon, encara que es pronuncie primera en la seqüència de lletres de l'unió

Pronunciació de lletres

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Campbell (1997). Handbook of scripts and alphabets (en Anglés), Nova York: Routledge, p. 84-85. ISBN 978-0-415-13715-7.
  2. Kittel (1993). A Grammar of the Kannada Language (en anglés), p. 5.


Referències

[editar | editar còdic]