Alfabet fonètic americanista

El alfabet fonètic americanista (AFA) o notació fonètica americanista és un alfabet fonètic o conjunt de convencions desenrollat originalment per americanistas, antropòlecs i llingüistes europeus i nortamericans per a proporcionar una transcripció fidel de les llengües indígenes d'Amèrica que per lo general carien d'una ortografia establida (encara que com a alfabet fonètic és suficientment general com para transcribir qualsevol llengua).

Encara en els treballs i artículs moderns publicats per americanistas se seguix usant àmpliament l'alfabet americanista, a voltes inclús en major profusió que l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI). Alguns símbols amprats pels americanistas s'ampren com a símbols "obsolets" o "no estàndar" de el AFI.

Història

John Wesley Powell va usar en les seues publicacions (especialment en Powell 1880) sobre les famílies de llengües americanes un conjunt primigeni de signes i lletres que va anar l'orige de el AFA, encara que l'elecció dels signes a la seua volta tenen el seu orige en el treball d'atres fonetistas i investigadors (per eixemple, Pickering 1820; Cass 1821a, 1821b; Hale 1846; Lepsius 1855 i 1863; Gibbs 1861; i Powell 1877). L'influent antropòlec d'orige alemà Franz Boes va usar un conjunt llaugerament diferent de signes (Boes 1911). L'alfabet usat per Boes va ser notablement ampliat en les publicacions de l'American Anthropological Society (1916). Esta primera versió de l'alfabet va ser modificada i discutida en varis artículs de Bloomfield i Bolling (1927) i de Herzog et al. (1934). El conjunt de signes i convencions, cridada notació americanista, pot vore's en publicacions com el American Anthropologist, el International Journal of American Linguistics i en Language. Algunes fonts útils que expliquen els signes en comparacions en atres alfabets usats en diferents époques són Campbell (1997:xii-xiii), Goddard (1996:10-16), Langacker (1972:xiii-vaig vore), Mithun (1999:xiii-xv) i Odden (2005).

Resulta útil comparar la notació de la tradició americanista (AFA) en una atra tradició molt difosa com és l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI). A diferència de el AFI, la notació americanista usa lletres de diferents alfabets conjuntament, aixina junt en lletres de l'alfabet llatí s'usen lletres de l'alfabet grec (per a valors fonètics específics). Una atra diferència important és que la notació americanista es recolza fuertemetne en els diacrítics, mentres que el AFI els reserva per a usos més restringits (compensat l'us restringit de diacrítics per mig de noves lletres creades com a modificacions parcials de lletres de l'alfabet llatí o grec). La raó d'estes diferències és el resultat esperits diferents. Els llingüistes americanistas estan interessats en una notació fonètica que poguera construir-se fàcilment a partir de la tipografia existent. Açò va ser vist com molt més pràctic i més eficient des del punt de vista del cost, ya que molts dels caràcters ya existien en grec o en llengües eslaves (sense dubte les llimitacions tecnològiques el temps en que va ser desenrollada la notació americanista varen ser importants).

Abercrombie (1991:44-45) resenya els següents fets respecte a la tradició fonètica americanista:

In America phonetic notation has had a curious history. Bloomfield used IPA notation in his early book An Introduction to the Study of Language, 1914, and in the English edition of his more famous Language, 1935. But since then, a strange hostility has been shown by many American linguists to IPA notation, especially to certain of its symbols.

An interesting and significant story was onze told by Carl Voegelin during a symposium held in New York in 1952 on the present state of anthropology. He told how, at the beginning of the 1930s, he was being taught phonetics by, as he put it, a "pleasant Dane", who made him use the IPA symbol for sh in ship, among others. Some while later he used those symbols in some work on an American Indian language he had done for Sapir. When Sapir saw the work he "simply blew up", Voegelin said, and demanded that in future Voegelin should use ‘s wedge’ (as š was called), instead of the IPA symbol.

I have no doubt that the "pleasant Dane" was H. J. Uldall, one of Jones's most brilliant students, who was later to become one of the founders of glossematics, with Louis Hjelmslev. Uldall did a great deal of research into Californian languages, especially into Maidu or Nisenan. Most of the texts he collected were not published during his lifetime. It is ironic that when they were published, posthumously, by the University of Califòrnia Press, the texts were "reorthographised", as the editor's introduction put it: the IPA symbols Uldall had used were remogau and replaced by others.

What is strange is that the IPA symbols seem baix obviously preferable to the Americanist alternatives, the ‘long s’ to the ‘s wedge’, for example. As Jones often pointed out, in connected texts, for the sake of legibility diacritics should be avoided as far as possible. Many Americanist texts give the impressió of being overloaded with diacritics.

One may wonder why there should be such a hostility in America to IPA notation. I venture to suggest a reason for this apparently irrational attitude. The hostility derives ultimately from the existence, in most American universities, of Speech Departments, which we do not have in Britain. Speech Departments tend to be well-endowed, large, and powerful. In linguistic and phonetic matters they have a reputation for being predominantly prescriptive, and tend to be considered by some therefore to be not very scholarly. In their publications and periodicals the notation they use, when writing of pronunciation, is that of the IPA. My belief is that the last thing a member of an American Linguistics Department wants is to be mistaken for a member of a Speech Department; but if he were to use IPA notation in his writings he would certainly lay himself open to the suspició that he was.

Alfabet

Consonants

A continuació es detalla un quadro de símbols fonètics usats pels llingüistes de la tradició americanista per a transcribir sons consonàntics.

				Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Retrofleja	consonant postalveolar (Alveo-palatal)	Palatal (pre-velar)	Velar	Uvular (post-velar)	Faringal (faucal)	Glotal
Oclusiva (oral)	simple		sorda	p		t̪	t	ṭ	t̯	k̯	k	q
			sonora	b		d̪	d	ḍ	d̯	g̑	g	ġ
	glotalizada		sorda (eyectiva)	p̓		t̪̕	t̕	ṭ̕	t̯̕		k̓	q̓		ʔ
			sonora (implosiva)	b̓			d̓				g̓	ġ̕
Africada	central	sorda		pᵠ	pf	tθ	c	č̣	č		kˣ	qˣ̣
		sonora			bv	dð	ʒ	ǯ̣	ǯ		gγ	ġγ̇
		glotalizada				t̕θ	c̓		č̓
	lateral	sorda					ƛ
		sonora					λ
		glotalizada					ƛ̕
Fricativa	central	sorda		φ	f	θ	s	ṣ	š	x̯	x	x̣	ḥ	h
						s̪
		sonora		β	v	ð	z	ẓ	ž	γ̑	γ	γ̇	ʕ	ɦ
						z̪
		glotalizada				s̓
	lateral	sorda				ł
		glotalizada				ł̕
Nassal		sorda		M	Ɱ	N̪	N		Ñ		Ṇ
		sonora		m	ɱ	n̪	n	ṇ	ñ	ŋ̑	ŋ	ŋ̇
		glotalizada		m̓			n̓				ŋ̓	ŋ̇̕
Aproximante	rótica	simple					r	ṛ				ʀ
		glotalizada					r̓
	lateral	simple				l̪	l	ḷ		l̯	ʟ
		glotalizada					l̕
	Semiconsonante	simple		w						i
		glotalizada		w’						i’

Notes:

• Les dentals fricativas, [θ] i [ð] són no estridents mentres que [s̪] i [z̪] són fricativas.

Taula de sons róticos

La major part de les llengües només posseïxen una consonant rótica (només al voltant del 18% de les llengües del món posseïxen més d'una rótica). Per eixa raó, les consonante róticas solen transcribirse simplement en el caràcter < r > ya que no existix confusió si la discussió es referix a una sola llengua (encara que en cada llengua eixa rótica puga tindre articulacions diferents). Este us és comú en la pràctica americanista i en la transcripció àmplia per mig de AFI. Esta falta de detall, encara que econòmica i adequada des del punt de vista fonològic, requerix una llectura cuidadosa de la descripció fonològica de les llengües per a determinar la naturalea fonètica de la rótica. A continuació es dona una llista de róticas de diferent articulació:

Róticas	Alveolar
Vibrant simple (tap)	r
Vibrant simple (flap)	ᴅ
Vibrant múltiple	r̃
Fricativa (espirante)	ř

Signes alternatius

Existix molts signes alternatius en la notació americanista. A continuació es donen algunes equivalència de signes comparats en els signes dels quadros anteriors.

j   =   ʒ   ǰ   =   ǯ   ƚ   =   ł   ɸ   =   φ

G   =   ġ   χ   =   ẋ   ʸ   =   ̯ ̯      (i.g., kʸ = k&#;)

Ademés, molts investigadors usen la "x en hacek" (x̌) per a la fricativa uvular sorda. L'us de signes AFI estàndart com la "l en cinturó" (/ɬ/) per a la fricativa lateral sorda s'ha fet molt comuna.

Vocals

Vocalés i Semivocalés.

		Anterior		Central		Posterior
		no redond.	redond.	no redond.	redond.	no redond.	redond.
Tancada	Semivocal	i	ẅ			ÿ	w
	tensa	i	ü	ɨ	ʉ	ï	o
	laxa	ɪ	ᴜ̈	ᵻ	ʊ̇	ɪ̈	ᴜ
Mija	tensa	i	ö	ə		ë	o
	laxa	ɛ	ɔ̈	ɛ̇	ɔ̇	ʌ	ɔ
Oberta	tensa	æ		æ̇
	laxa	ɒ̈	ä	ᶏ	ɑ	ɒ

Notes:

• Les vocals sordes es poden transcribir per mig de lletres mayúscules, i.g. [W] = "[w] sorda", [A] = "[a] sorda".

Diacrítics

La notació fonètica americanista fa un us extensiu dels diacrítics. A diferència de el AFI, que tracta d'usar la mínima cantitat de diacrítics, la notació americanista usa abundamentement un conjunt de diacrítics per a indicar el valor fonètic exacte d'un bon número de sons.

Quadros històrics de 1916

El següent quadro va ser publicat per l'American Anthropological Society (1916).

	Oclusivas					Espirantes			Africadas			Nassals		Laterals			Africada lateral			Vibrant múltiple
	Sorda	Sonora	Intermed.	Aspir.	Glota- lizada	Sorda	Sonora	Glot.	Sorda	Sonora	Glot.	Sorda	Sonora	Sorda	Sonora	Glot.	Sorda	Sonora	Glot.	Sorda	Sonora	Glot.
Bilabial (Lab.)	pw	bw	ʙw	pw‛	p̓w , pw!	ƕ	w	ƕ!	pƕ	bw	pƕ!	ᴍw	mw
Bilabial (Lab.)	p	b	ʙ	p‛	p̓ , p!	φ	β	φ!	pφ	bβ	pφ!	ᴍ	m
Dento- labial						f	v	f!	pf	bv	pf!
Inter- dental						θ	ϑ	θ!	tθ	dϑ	tθ!
Linguo- dental	t̯	d̯	ᴅ̯	t̯‛	t̯̓ , t̯!	s̯	z̯	s̯!	t̯s	d̯z	t̯s!	ɴ̯	n̯	ƚ̯ , ʟ̯	l̯	ƚ̯!	t̯ƚ	d̯l	t̯ƚ!	ʀ̯	r̯	ʀ̯!
Linguo- alveolar	t	d	ᴅ	t‛	t̓ , t!	s	z	s!	ts	dz	ts!	ɴ	n	ƚ , ʟ	l	ƚ!	tƚ	dl	tƚ!	ʀ	r	ʀ!
Cerebral	ṭ	ḍ	ᴅ̣	ṭ‛	ṭ̓ , ṭ!	ṣ	ẓ	ṣ!	ṭs	ḍz	ṭs!	ɴ̣	ṇ	ƚ̣ , ʟ̣	ḷ	ƚ̣!	ṭƚ	ḍl	ṭƚ!	ʀ̣	ṛ	ʀ̣!
Esquena- dental	τ̯	δ̯	Δ̯	τ̯‛	τ̯̓ , τ̯!	σ̯	ζ̯	σ̯!	τ̯σ	δ̯ζ	τ̯σ!	ν̯	ν̯	Λ̯	λ̯	Λ̯!	τ̯Λ	δ̯Λ	τ̯Λ!
Dorsal	τ	δ	Δ	τ‛	τ̓ , τ!	σ	ζ	σ!	τσ	δζ	τσ!	ν	ν	Λ	λ	Λ!	τΛ	δΛ	τΛ!
Esquena- palatal	τ̣	δ̣	Δ̣	τ̣‛	τ̣̓ , τ̣!	σ̣	ζ̣	σ̣!	τ̣σ	δ̣ζ	τ̣σ!	ν̣	ν̣	Λ̣	λ̣	Λ̣!	τ̣Λ	δ̣Λ	τ̣Λ!
Anterior c-sounds	(τi)	(δi)	(Δi)	(τi‛)	(τ̓ , τi!)	ci	ji	ci!	tci	dji	tci!	( ν i)	( ν i)	(Λi)	(λi)	(Λi!)	(τΛi)	(δΛi)	(τΛi!)
Mid c-sounds	(ti)	(di)	(ᴅi)	(ti‛)	(t̓ , ti!)	c	j	c!	tc	dj	tc!	(ɴi)	(ni)	(ƚi , ʟi)	(li)	(ƚi!)	(tƚi)	(dli)	(tƚi!)
Posterior c-sounds	(ṭi)	(ḍi)	(ᴅ̣i)	(ṭi‛)	(ṭ̓ , ṭi!)	c̣	j̣	c̣!	ṭc	ḍj	ṭc!	(ɴ̣i)	(ṇi)	(ƚ̣i , ʟ̣i)	(ḷi)	(ƚ̣i!)	(ṭƚi)	(ḍli)	(ṭƚi!)
Anterior palatal	k̯	g̯	ɢ̯	k̯‛	k̯̓ , k̯!	x̯	γ̯	x̯!	k̯x	g̯γ	k̯x!	Ŋ̯	ŋ̯				k̯ƚ	g̯l	k̯ƚ!	Ρ̯	ρ̯	ρ̯!
Mid- palatal	k	g	ɢ	k‛	k̓ , k!	x	γ	x!	kx	gγ	kx!	Ŋ	ŋ				kƚ	gl	kƚ!	Ρ	ρ	ρ!
Back palatal, velar	ḳ (q)	g̣	ɢ̣	ḳ‛	ḳ̓ , ḳ!	x̣	γ̣	x̣!	ḳx	g̣γ	ḳx!	Ŋ̣	ŋ̣				ḳƚ	g̣l	ḳƚ!	Ρ̣	ρ̣	ρ̣!
Glotal	’			’‛		‛ , h	a (qualsevol vocal)		’‛											(a̓)
Laringal	’̣			’̣‛		ḥ	(qualsevol vocal laringalizada)		’̣ḥ

Notes:

• sonante = sonora; intermed. = parcialment sonora
• En la columna de oclusivas glotalizadas, el signe fonètic que apareix a l'esquerra (que és una consonante més una comilla damunt) representa una oclusiva débilment glotalizada (i.i. débilment eyectiva). El signe a la dreta representa una consonante fortament glotalizada (i.i. que s'articula en molta tensió). Examplo: [k̓] = débilment glotalizada; [k!] = fortament glotalizada.
• El terme "laringal" es referix a una faringal o a una epiglotal.

Vore també

• Fonètica
• Fonologia
• Transcripció fonètica
• Teuthonista

Referències

Bibliografia

• Abercrombie, David. (1991). Daniel Jones's teaching. In D. Abercrombie, Fifty years in phonetics: Selected papers (pp. 37–47). Edinburgh: Edinburgh University Press. (Original work published 1985 in V. A. Fromkin (Ed.), Phonetic linguistics: Essays in honor of Peter Ladefoged, Orlando, Academic Press, Inc.).
• Albright, Robert W. (1958). The International Phonetic Alphabet: Its background and development. International journal of American linguistics (Vol. 24, No. 1, Part 3); Indiana University research center in anthropology, folklore, and linguistics, publ. 7. Baltimore. (Doctoral dissertation, Stanford University, 1953).
• American Anthropological Society [Boes, Franz; Goddard, Pliny E.; Sapir, Edward; & Kroeber, Alfred L.]. (1916). Phonetic transcription of Indian languages: Report of committee of American Anthropological Association. Smithsonian miscellaneous collections (Vol. 66, No. 6). Washington, D.C.: Smithsonian Institution (American Anthropological Society).
• Bloomfield, Leonard; & Bolling George Melville. (1927). What symbols shall we use? Language, 3 (2), 123-129.
• Boes, Franz. (1911). Introduction. In F. Boes (Ed.), Handbook of American Indian languages (pp. 5–83). Bureau of American Ethnology bulletin (No. 40). Washington. (Reprinted 1966).
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Clark, John; & Yallop, Colin. (1995). An introduction to phonetics and phonology (2nd ed.). Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-19452-5.
• Odden, David. (2005). Introducing phonology. Cambridge University Press. ISBN 0-521-82669-1 (hbk); ISBN 0-521-53404-6 (pbk).
• Goddard, Ives. (1996). Introduction. In I. Goddard (Ed.), Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17, pp. 1–16). (W. C. Sturtevant, General Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Herzog, George; Newman, Stanley S.; Sapir, Edward; Swadesh, Mary Haas; Swadesh, Morris; Voegelin, Charles F. (1934). Some orthographic recommendations. American Anthropologist, 36 (4), 629-631.
• Hill, Kenneth C. (1988). [Review of Phonetic symbol guide by G. K. Pullum & W. Ladusaw]. Language, 64 (1), 143-144.
• International Phonetic Association. (1949). The principles of the International Phonetic Association, being a description of the International Phonetic Alphabet and the manner of using it, illustrated by texts in 51 languages. London: University College, Department of Phonetics.
• Kemp, J. Alan. (1994). Phonetic transcription: History. In R. E. Asher & J. M. Y. Simpson (Eds.), The encyclopedia of language and linguistics (Vol. 6, pp. 3040–3051). Oxford: Pergamon.
• Langacker, Ronald W. (1972). Fundamentals of linguistic analysis. New York: Harcourt Brace Jovanovich.
• MacMahon, Michael K. C. (1996). Phonetic notation. In P. T. Daniels & W. Bright (Ed.), The world's writing systems (pp. 821–846). New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.
• Maddieson, Ian. (1984). Patterns of sounds. Cambridge studies in speech science and communication. Cambridge: Cambridge University Press.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Pike, Kenneth L. (1943). Phonetics: A critical analysis of phonetic theory and a technic for the practical description of sounds. Ann Arbor: University of Michigan Press.
• Powell, John W. (1880). Introduction to the Study of Indian languages, with words, phrases, and sentences to be collected (2nd Ed.). Washington: Government Printing Office.

• Pullum, Geoffrey K.; & Laduslaw, William A. (1986). Phonetic symbol guide. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-68532-2.
• Sturtevant, William C. (Ed.). (1978–present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).

Enllaços externs

• Description of phonetics using Americanist notation (anglés)
• Silabeador i transcriptor fonètic i fonològic automàtic (alfabets RFE i AFI / IPA). Representa alòfons.