Transcripció fonètica

La transcripció fonètica (o notació fonètica) és un sistema de símbols gràfics per a representar els sons del parla humana. Típicament s'usa com a convenció per a superar les peculiaritats alfabètiques usades en cada llengua escrita i també per a representar llengües sense tradició escrita.

El tipo més comú de transcripció fonètica usa un alfabet fonètic, com l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI). Atres alfabets fonètics són el de la Revista de Filologia Espanyola, creat per Tomás Navarro Tomás, usat en llingüística hispànica, i el F&R, creat per Victoria Fromkin i Robert Rodman, usat en texts de llingüística nortamericanes.

Transcripció fonètica front a ortografia

L'ortografia tradicional de la majoria d'idiomes no es correspon de manera directa en la seua pronunciació fonètica. Açò succeïx perque els sistemes ortogràfics no arrepleguen totes les diferències fonètiques existents en la llengua parlada o inclou convencions ortogràfiques no presents en el parla (com representar un determinat sò per grups de vàries lletres o signes, o usar signes diferents per al mateix sò en distintes ocasions) i estes peculiaritats deuen ser depreses de memòria.

l'anglés o el francés en les seues formes estandardisades escrites són bons eixemples d'això, ya que gran part de la seua ortografia es va fixar fa sigles quan l'inventari fonètic i processos fonològics d'eixes llengua diferien dels actuals. En anglés, paraules com bough i through es pronuncien de forma molt diferent, inclús encara que es deletreen de manera anàloga. Una llista més completa que mostra la variabilitat de pronunciació de la seqüència -ea- és la següent:

Sò	Ortografia	transcripció AFI	Significat
[ɪj]	heap, heat	[hɪjpʰ], [hɪjtʰ]	'montó', 'calor'
[ɛ]	head, health	[hɛd], [hɛɫθ]	'cap', 'salut'
[əː]	heard, heares	[həː(ɹ)d], [həː(ɹ)s]	'oït', 'coche fúnebre'
[ɑː]	heart, hearken	[hɑː(ɹ)tʰ], [ˈhɑː(ɹ).k(ə)n̩]	'cor', 'escoltar'
[ɪə]	hear, iear	[ˈhɪ.ə(ɹ)], [ˈjɪ.ə(ɹ)]	'sentir', 'any'
[ɛi̯]	break, great, steak	[bɹɛi̯kʰ], [gɹɛi̯tʰ], [s.ˈtɛi̯kʰ]	'trencar', 'gran', 'bistec'

En francés, la s final de les formes verbals, del plural i de molts sustantius és muda (militaire es pronuncia igual que militaires; ananas es pot pronunciar /ana'na/ o /ana'nas/), a menos que la següent paraula escomence per vocal. En atres llengües, l'ajust entre ortografia i fonologia és relativament bo, uns bons eixemples són el castellà o l'italià i el rus.

Les discrepàncies entre lo reflectit per l'ortografia i el nivell fonològic es deuen a varis factors:

• Per un costat la pronunciació de molts sons ha experimentat canvis significantes a lo llarc del temps.
• Per un atre costat les llengües presenten varietats diatópicas (geolectos) i diastráticas (sociolectos), i normalment l'ortografia representa solament la pronunciació d'un d'ells.
• A voltes l'ortografia en un afany simplificatorio no reflectix el detall de l'articulació fonètica d'un determinat sò, la qual cosa dificulta a les persones que parlen atres llengües l'estudi d'una determinada llengua.

La transcripció fonètica proporciona un servici que l'ortografia no pot donar. La transcripció fonètica nos dona, una a una, les relacions entre els símbols i els sòs, diferent del alfabet romà. La transcripció fonètica permet representar fidelment la pronunciació (a costa d'aumentar la complexitat de la transcripció) i permet consignar les diferències, a voltes sotils, entre la pronunciació entre els dialectes d'un idioma.

Transcripció àmplia front a transcripció general

La transcripció fonètica pot transcribir la fonologia d'un idioma, o pot aplegar a promoure i especificar la realisació precisa de la fonètica. En tots els sistemes de transcripció podem, per tant, distinguir entre una transcripció àmplia (o aproximada) i una transcripció detallada. La transcripció àmplia indica solament les característiques fonètiques més apreciades d'una pronunciació; mentres que la transcripció detallada codifica més informació sobre les variacions fonètiques dels sons específics en una pronunciació. La diferència entre ells és la série contínua. Una forma particular de la transcripció àmplia és la transcripció fonémica, que no té en conte totes les diferències fonètiques, ya que representa l'estructura fonològica.

Per eixemple, una pronunciació concreta de la paraula anglesa little pot ser transcrita usant l'AFI com /ˈlɪtl̩/ o [ˈlɪtɫ̩]; la transcripció fonémica, colocada entre barres diagonals, indica simplement que la paraula termina en el fonema /l/; pero en la transcripció detallada, colocada entre corchetes, indica que en el final /l/ ([ɫ]) el sò és tancat.

La ventaja de la transcripció detallada és que pot ajudar als estudiants a tindre exactament el sò correcte, i permet als llingüistes fer anàlisis detallats d'un llenguage. Alguns nortamericans pronunciarien /t/ en little com una consonante [ɾ]. Molta gent en Anglaterra diria /t/ com [ʔ] i/o una segona /l/ com [w]. Una desventaja adicional en que hi haja menys contexts tècnics, és lo que la transcripció detallada té una gran cantitat de símbols que poden no resultar familiars per als no especialistes.

La ventaja de la transcripció àmplia és que permet que les declaracions siguen fetes a través d'una comunitat relativament diversa de la llengua. És aixina més apropiat per a les senyes de pronunciació en un diccionari d'un idioma estranger, que pot analisar tots els sons en el prefacio pero rarament els proporciona en cada entrada. Una regla aproximada en molts contexts llingüístics és, per lo tant, usar la transcripció detallada solament quan una transcripció àmplia no dona suficient informació per a un fet concret.

Vore també

• Transcripció fonètica de l'espanyol en el AFI
• Alfabet fonètic de la Revista de Filologia Espanyola
• Transcripció (llingüística)
• Teuthonista, transcripció dels dialectes alemans