Anar al contingut

Alfabet fonètic de la RFE

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El alfabet fonètic de la Revista de Filologia Espanyola (RFE) és un alfabet fonètic desenrollat originalment per als idiomas i els dialectes de la península ibèrica. L'alfabet és una proposta de Tomás Navarro Tomás, i va ser adoptat pel Centre d'Estudis Històrics de Madrit en la Revista de Filologia Espanyola (RFE) i pel Institut de Filologia de Bons-Aires.[1] És amprat únicament en treballs d'àmbit hispànic, com el Atles Llingüístic de la Península Ibèrica, o manuals de fonètica. Ademés, este alfabet fonètic s'ensenya en universitats de països hispanohablante com Mèxic.[2]

Símbols

[editar | editar còdic]
consonante bilabiales
RFE eixemple transcripció consonante AFI
b bondat bon̹dáđ̥ oclusiva bilabial sonora b
p pare páđre oclusiva bilabial sorda p
m amar amár oclusiva nassal bilabial sonora m
mateixa (and.) mím̥mo oclusiva nassal bilabial sorda
ƀ fava áƀa fricativa bilabial sonora β
ƀ̥ les botes (and.) la ƀ̥ótah fricativa bilabial sorda ɸ
consonante labiodentals
RFE eixemple transcripció consonante AFI
confús kom̭fúṡo oclusiva nassal labiodental sonora ɱ
f fàcil fáθi̧l fricativa labiodental sorda f
v vida (esp. enf.) vaig voređa fricativa labiodental sonora v
consonante interdentales
RFE eixemple transcripció AFI
creu divina (esp. enf.) krúẓ ḍiƀína
fes-te ací áθṭi aká
onça
jujar xųẓǥár
θ mosso móθo θ̟
đ roda ð̟
đ pres (reduïda) tomáđo ⸨ð̟⸩
đ̥ veritat (reduïda) bęrđáđ̥ ⸨ð̟̚⸩
calçat kaḷθađo
consonante dentals
RFE eixemple transcripció consonante AFI
d duche dúĉo oclusiva dental sonora
t prendre tomáɹ oclusiva dental sorda
monte món̹et oclusiva nassal dental sonora
đ des de déz̹đi fricativa dental sonora ð
θ tassa θa fricativa dental sorda θ
falda fál̹dona aproximante lateral dental sonora
consonante alveolars
RFE eixemple transcripció consonante AFI
n mane mã́no oclusiva nassal alveolar sonora n
asno (and.) án̥no oclusiva nassal alveolar sorda
ŝ tsobu (ast. occid.) ŝoƀo africada alveolar sorda ʦ
z els dies (mex.) lo zíah
s rosa (and.) r̄gosa
ż esgarrar r̄ażǥáɹ fricativa alveolar sonora z
casa káṡa fricativa alveolar sorda s
l lluna lúna aproximante lateral alveolar sonora l
cuixa (and.) mųl̥lo aproximante lateral alveolar sorda
r hora ǫ́ra vibrant alveolar sonora ɾ
multitut (and.) mųr̥titú vibrant alveolar sorda ɾ̥
carro kár̄o vibrant alveolar múltiple r
ɹ color kolǫ́ɹ aproximante alveolar ɹ
ɹ̊ blat (mex.) tɹ̊íǥo aproximante alveolar sorda ɹ̥
ɹ̱ honra (chil.),
posaré (mex.)
ónɹ̱a,
põɹ̱é
aproximante alveolar sonora llarga [ɹː]
ɹ̱̊ gos (chil.) pę́ɹ̱̊o / pę́ɹ̱o aproximante alveolar sorda llarga [ɹ̥ː]
consonante prepalatales
RFE eixemple transcripció consonante AFI
any án̮o oclusiva nassal palatal sonora ɲ
ŷ jou ŷúǥo africada palatal sonora ɟ͡ʝ
ĉ molt múĉo africada postalveolar sorda t͡ʃ
ž maig (arg.) mažo fricativa postalveolar sonora ʒ
š rexa (ast.) r̄iša fricativa postalveolar sorda ʃ
i maig máyo fricativa palatal sonora ʝ
cap (chil.) ẙefe / ẙjéfe
j net njéto aproximante palatal j
inquiete iŋ́ḱj̊éto / iŋ́ḱj̊eto
castell ka̹tíl̮o aproximante lateral palatal ʎ
ÿ subyugar sųƀÿoǥáɹ
consonante postpalatales
RFE eixemple transcripció AFI
ǵ guitarra
quimera ḱiméra
ŋ́ inquirir iŋ́ḱirír ŋ˖
ǥ́ seguir ṡiǥ́iɹ ɣ̟
regir r̄ex́ír
consonants velares
RFE eixemple transcripció consonante AFI
g agradar gųs̹táɹ oclusiva velar sonora g
k casa káṡa oclusiva velar sorda k
ŋ mai nṹŋka nassal velar sonora ŋ
ǥ pregar r̄oǥár fricativa velar sonora ɣ
x jamai xamás fricativa velar sorda x
ł malalt (cat.) məlạł aproximante lateral alveolar velarizada ɫ
w os wéṡo aproximante labiovelar sonora w
fora (esp. enf.) fw̥éra aproximante labiodental sorda ʍ
consonante uvulares
RFE eixemple transcripció consonante AFI
ŋ̇ dò Juan doŋ̇ ẋwán nassal uvular ɴ
ǥ̇ agulla aǥ̇úxa fricativa uvular sorda χ
enjuagar iŋ̇ẋwaǥár fricativa uvular sonora ʁ
consonante laringales
RFE eixemple transcripció consonante AFI
h forn (and.) hǫ́rno fricativa glotal sorda h
vocals
RFE descripció AFI
į ę ǫ ų obertes ɪ i̞ o̞ ʊ
i i a o o miges i i a o o
ẹ ọ tancades i̝ o̝
ą a palatal æ
a velar ɒ
ǫ̈ ę labializada ø̞
ö i labializada ø
ų̈ į labializada ʏ
ü i labializada i
ə vocal indistinta ə
ĩ ã ũ õ ẽ vocals nassals ĩ ã ũ õ ẽ
á o ę́ ã́ vocals en accent d'intensitat
aː oː lː sː mː nː, etc. sons llarcs ː
đ đ̥, etc. sons reduïts ⸨sò⸩
  • RFE (1915) "Alfabet fonètic de la revista de filologia espanyola"; Revista de Filologia Espanyola 2: 374-376.
  • Navarro Tomás, Tomás (1966) "L'alfabet fonètic de la Revista de Filologia Espanyola"; Anuari de Lletres 6: 5-19.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pop 1950
  2. Cuétara Priede 2004, p. 46

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]