Alga verda

Les algues verdes o Chlorophyta sensu clapixc és el grup parafilético de les algas del que han evolucionat les plantes terrestres.^[1] Algunes fonts usen encara el terme Chlorophyta^[2] i més antigament Chlorophyceae, pero després estos térmens s'han usat per a delimitar subgrups, de tal manera que el grup de "algues verdes" com a tàxon ha devingut en informal, considerant-se que taxonómicament inclou als grups d'algues Chlorophyta i Charophyta.

Com a algues verdes s'han descrit fins ara unes 10 000 espècies diferents, sent les més diverses de totes les algues. Encara que es troben també en les mars, són més diverses en les aigües continentals (aigua dolça) comprenent una àmplia varietat de hàbitat. Moltes són unicelulars, freqüentment flagellades, pero unes atres desenrollen formes pluricelulares que mai són molt complexes.

Hi ha presència de pigments com clorofila a i b, β-caroteno i xantófilas, ademés de substàncies de reserva (almidó), tal com es troba també en les plantes terrestres (regne Plantae stricto sensu), lo que revela el seu parentesc en elles. Hui en dia s'admet que les plantes terrestres es deriven d'algues verdes d'aigua dolça de la divisió Charophyta.

Generalitats

Es troben en hàbitats molt diversos, inclús en condicions molt rares. Tan sol un 20% de les espècies són marines, el restant són d'aigua dolça. Existixen formes, com Pleurococcus, capaces de desenrollar-se a l'aire en mijos molt humits. Els gonidios, algues, dels líquenes són les més de les voltes algues verdes. En la mar estan distribuïdes donde quiera que aplegue la llum solar suficient per a realisar la fotosíntesis.

Les algues verdes poden ser unicelulars, freqüentment flagellades, o pluricelulares en tallos que mai són molt complexos. La major part de les espècies són bentónicas (lligades al fondo) pero les hi ha planctónicas, que viuen en suspensió i són un dels principals components del fitoplàncton. Presenten cèlules flagellades (isocontas), fotosintéticas i contenen clorofila a i b; els cloroplastos contenen almidó; i els tilacoides estan anastomosados.

Poden reproduir-se asexualment, per mig d'esporas mòvils, o sexualment, per mig de la fecundació d'una oosfera (gamet femení) per un gamet masculí freqüentment flagellat (anterozoide).^[3] Tenen estructures reproductores simples, els més complexos (Chara) presenten els oogonios envolts. Les esporas i gamets es formen a partir de tot el contingut d'una cèlula mare. Gran diversitat de formes i tamanys. Algunes s'assemblen a plantes superiors puix tenen "òrguens" semblants a tallos, fulls i raïls. Algunes viuen associades en fongos formant líquenés.

Denominació

Alga verda fa referència per traducció al nom científic Chlorophyta —castellanizado com clorófitas o clorófitos—. Tots estos noms, llevat aclariment de la seua circumscripció, són d'us generalment indistint en la lliteratura no especialisada. No obstant, taxonómicament el grup comprén tant a Chlorophyta (algues verdes clorófitas) com a Charophyta (algues verdes no clorófitas), que és la part del clado Streptophyta que no inclou a Embryophyta (plantes terrestres).

Referències

↑ Jeffrey D. Palmer, Douglas E. Soltis and Mark W. Chase(2004).91
1437–1445.Consultat el 11 de maig de 2008.
↑ C. Van Donen Hoek et al 1995, Algae: An Introduction to Phycology Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-30419-9
↑ (2000) Diccionari de ciències (en és), Editorial Complutense. ISBN 9788489784802.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Alga verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[palmer-1] Jeffrey D. Palmer, Douglas E. Soltis and Mark W. Chase(2004).91
1437–1445.Consultat el 11 de maig de 2008.

[2] C. Van Donen Hoek et al 1995, Algae: An Introduction to Phycology Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-30419-9

[3] (2000) Diccionari de ciències (en és), Editorial Complutense. ISBN 9788489784802.

[1]

[2]

[3]