Xantófila

La clorofila més abundant en les fulls emmaixquera els colors dels carotenoides. En caure els fulls, la clorofila més inestable davant l'oxidació es descompon més ràpidament i els fulls mostren els colors groguencs de les xantófilas.

La xantófila, xantofila o luteïna (del grec ξανθος, xantos, ‘ros’ i φυλλο, talls, ‘full’; anteriorment, filoxantina) és un compost químic pertanyent al grup dels carotenoides que posseïx un o més àtoms d'oxigen en la seua estructura. En l'Unió Europea, el còdic alimentari per a esta família de composts és E-161.

La xantófila són composts pigmentados que es troben de forma natural en moltes plantas i presenten també acció foto-sintètica. Estos pigments, més resistents a l'oxidació que la clorofila, proporcionen als fulls secs els seus tons groguencs i parduzcos

Variants

• E-161a Flavoxantina
• E-161b Luteina
• E-161c Criptoxantina
• E-161d Rubixantina
• E-161i Violaxantina
• E-161f Rodoxantina
• E-161g Cantaxantina
• E-161h Zeaxantina
• E-161j Astaxantina

Propietats

Les xantófilas són derivats oxigenados dels carotenoides, usualment sense cap activitat com vitamina A. La criptoxantina és una excepció, ya que té una activitat com vitamina A alguna cosa superior a la mitat de la del beta-caroteno.

Abunden en els vegetals, sent responsables de les seues coloració grogues i anaranjadas, encara que a sovint estan emmaixquerades pel color vert de la clorofila. També es troben les xantófilas en el regne animal, com a pigments de la yema (luteïna) o de la carn de salmón i en l'exoesquelet de crustacis (cantaxantina). Esta última, quan es troba en els crustacis, té a voltes colors blavencs o verts, en estar unida a una proteïna. El calfament trenca l'unió, lo que explica el canvi de color que experimenten alguns crustráceos en còure'ls. La cantaxantina és utilisada com aditiu alimentari s'obté usualment per síntesis química.