Alibertia edulis

Alibertia edulis, el puruí, és una espècie de plantes en flors de la família Rubiaceae. És originari d'Amèrica tropical.^[1]

Descripció

Són arbustos o arbreés que alcancen fins als 6 m d'alt; són plantes dioicas. Les fulls don opostes, elíptiques a elíptic-oblongas, de 5–20 cm de llarc i 1.5–8 cm d'ample, àpiç agut o acuminado, base cuneada a obtusa, cartáceas a subcoriáceas, glabras o a voltes cortamente pilosas en el envés, nervis secundaris 6–12 parells, a voltes en domacios; pecíols 2–5 (10) mm de llarc; estípulas interpeciolares, triangulars, 7–20 mm de llarc, acuminadas, generalment persistents. Les flors són fragants, les estaminadas 3–8 en fascículos, les pistiladas solitàries i alguna cosa més menudes, pedicels 1–3 mm de llarc, en bràcteas reduïdes o absents; llim calicino 2–6 mm de llarc, breument 4–5-lobado; corola hipocrateriforme, glabra externament, blanca canviant-se a groga despuix de la antesis, tubo 15–30 mm de llarc, llops 4–5, 10–20 mm de llarc, convolutos; ovari 2–8-locular, òvuls numerosos per lóculo. Fruts abayados, subglobosos, 2–4 cm de diàmetro, cafens a groguencs, pericarpo coriáceo a leñoso, polpa suculenta; llavors angulosas, 3–8 mm de llarc.^[2]

Distribució i hàbitat

És freqüent en els boscs humits, en la zona atlàntica, menys freqüent en la zona pacífica; es troba en altures de 0–1000 metros; florix provablement durant tot l'any,en el centre de Mèxic fins a Bolívia i Brasil, també en Cuba.

Noms comuns

Castellà: guayabo negre de la Guayana,^[3] pitajoní femella,^[3] pitajoní de Cuba,^[3] guayabillo, sul sul.

Sinonímia

Genipa edulis Rich., Actes Soc. Hist. Nat. Paris 1: 107 (1792).
Gardenia edulis (Rich.) Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 708 (1812).
Garapatica edulis (Rich.) H.Karst., Fl. Columb. 1: 57 (1858).
Amaioua utilis Baill., Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 220 (1879), nom. superfl.
Amaioua edulis (Rich.) Baill., Hist. Pl. 7: 387 (1880).
Cordiera edulis (Rich.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 1: 279 (1891).
Cordiera garapatica Kuntze, Revis. Gen. Pl. 1: 279 (1891), nom. superfl.
Sabicea edulis (Rich.) Seem. ex B.D.Jacks., Index Kew. 1: 772 (1893).

var. edulis.

Alibertia utilis A.Rich., Mém. Soc. Hist. Nat. Paris 5: t. 21 (1830), sphalm.
Thieleodoxa lanceolata Cham., Linnaea 9: 253 (1834).
Cordiera acuminata Benth., Hooker's J. Bot. Kew Gard. Misc. 3: 221 (1841).
Alibertia hexagyna H.Karst., Fl. Columb. 1: 57 (1860).
Cordiera hexagyna (H.Karst.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 1: 279 (1891).
Alibertia longistipulata L.Riley, Bull. Misc. Inform. Kew 1927: 122 (1927).
Alibertia panamensis L.Riley, Bull. Misc. Inform. Kew 1927: 123 (1927).
Alibertia tutumilla Rusby, Mem. New York Bot. Gard. 7: 375 (1927).
Alibertia trinitatis Sprague & R.O.Williams, in Fl. Trinitat 2: 19 (1928).
Alibertia acuminata (Benth.) Sandwith, Bull. Misc. Inform. Kew 1931: 470 (1931).
Thieleodoxa nitidula Bremek., Recueil Trav. Bot. Néerl. 33: 711 (1936).
Borojoa lanceolata (Cham.) Cuatrec., Acta Agron. 3: 95 (1953).

var. obtusiuscula (Steyerm.) Delprete & Perss., Fl. Venezuelan Guayana 8: 514 (2004). De Veneçola i Guyana.

Alibertia acuminata var. obtusiuscula Steyerm., Mem. New York Bot. Gard. 12: 223 (1965).

Alibertia davidasae Steyerm., Ann. Missouri Bot. Gard. 66: 903 (1979 publ. 1980).^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Alibertia edulis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 12 de juny de 2010.
↑ «Alibertia edulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Consultat el 14 de juny de 2010.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Mém. Soc. Hist. Nat. Paris 5:234, t. 21. 1830
USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [^{[enllaç trencat]}]
Este artícul conté una traducció derivada de «Alibertia edulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Kew-1] 1,0 ^1,1 «Alibertia edulis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 12 de juny de 2010.

[Trop-2] «Alibertia edulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Consultat el 14 de juny de 2010.

[Colmeiro-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

[1]

[2]

[3]