Anar al contingut

Alibertia edulis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alibertia edulis, (Alibertia edulis)

Alibertia edulis, el puruí, és una espècie de plantes en flors de la família Rubiaceae. És originari d'Amèrica tropical.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbustos o arbreés que alcancen fins als 6 m d'alt; són plantes dioicas. Les fulls don opostes, elíptiques a elíptic-oblongas, de 5–20 cm de llarc i 1.5–8 cm d'ample, àpiç agut o acuminado, base cuneada a obtusa, cartáceas a subcoriáceas, glabras o a voltes cortamente pilosas en el envés, nervis secundaris 6–12 parells, a voltes en domacios; pecíols 2–5 (10) mm de llarc; estípulas interpeciolares, triangulars, 7–20 mm de llarc, acuminadas, generalment persistents. Les flors són fragants, les estaminadas 3–8 en fascículos, les pistiladas solitàries i alguna cosa més menudes, pedicels 1–3 mm de llarc, en bràcteas reduïdes o absents; llim calicino 2–6 mm de llarc, breument 4–5-lobado; corola hipocrateriforme, glabra externament, blanca canviant-se a groga despuix de la antesis, tubo 15–30 mm de llarc, llops 4–5, 10–20 mm de llarc, convolutos; ovari 2–8-locular, òvuls numerosos per lóculo. Fruts abayados, subglobosos, 2–4 cm de diàmetro, cafens a groguencs, pericarpo coriáceo a leñoso, polpa suculenta; llavors angulosas, 3–8 mm de llarc.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És freqüent en els boscs humits, en la zona atlàntica, menys freqüent en la zona pacífica; es troba en altures de 0–1000 metros; florix provablement durant tot l'any,en el centre de Mèxic fins a Bolívia i Brasil, també en Cuba.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: guayabo negre de la Guayana,[3] pitajoní femella,[3] pitajoní de Cuba,[3] guayabillo, sul sul.

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Genipa edulis Rich., Actes Soc. Hist. Nat. Paris 1: 107 (1792).
  • Gardenia edulis (Rich.) Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 708 (1812).
  • Garapatica edulis (Rich.) H.Karst., Fl. Columb. 1: 57 (1858).
  • Amaioua utilis Baill., Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 220 (1879), nom. superfl.
  • Amaioua edulis (Rich.) Baill., Hist. Pl. 7: 387 (1880).
  • Cordiera edulis (Rich.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 1: 279 (1891).
  • Cordiera garapatica Kuntze, Revis. Gen. Pl. 1: 279 (1891), nom. superfl.
  • Sabicea edulis (Rich.) Seem. ex B.D.Jacks., Index Kew. 1: 772 (1893).

var. edulis.

  • Alibertia utilis A.Rich., Mém. Soc. Hist. Nat. Paris 5: t. 21 (1830), sphalm.
  • Thieleodoxa lanceolata Cham., Linnaea 9: 253 (1834).
  • Cordiera acuminata Benth., Hooker's J. Bot. Kew Gard. Misc. 3: 221 (1841).
  • Alibertia hexagyna H.Karst., Fl. Columb. 1: 57 (1860).
  • Cordiera hexagyna (H.Karst.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 1: 279 (1891).
  • Alibertia longistipulata L.Riley, Bull. Misc. Inform. Kew 1927: 122 (1927).
  • Alibertia panamensis L.Riley, Bull. Misc. Inform. Kew 1927: 123 (1927).
  • Alibertia tutumilla Rusby, Mem. New York Bot. Gard. 7: 375 (1927).
  • Alibertia trinitatis Sprague & R.O.Williams, in Fl. Trinitat 2: 19 (1928).
  • Alibertia acuminata (Benth.) Sandwith, Bull. Misc. Inform. Kew 1931: 470 (1931).
  • Thieleodoxa nitidula Bremek., Recueil Trav. Bot. Néerl. 33: 711 (1936).
  • Borojoa lanceolata (Cham.) Cuatrec., Acta Agron. 3: 95 (1953).

var. obtusiuscula (Steyerm.) Delprete & Perss., Fl. Venezuelan Guayana 8: 514 (2004). De Veneçola i Guyana.

  • Alibertia acuminata var. obtusiuscula Steyerm., Mem. New York Bot. Gard. 12: 223 (1965).
  • Alibertia davidasae Steyerm., Ann. Missouri Bot. Gard. 66: 903 (1979 publ. 1980).[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Alibertia edulis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 12 de juny de 2010.
  2. «Alibertia edulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Consultat el 14 de juny de 2010.
  3. 3,0 3,1 3,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.