Anar al contingut

Aliment orgànic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aliment orgànic

Plantilla:Fusionar des de

Algunes de les variants locals, en la secció yogurt ecològic, d'un supermercat en Ankara.

Es denomina aliment orgànic, aliment ecològic,[1] o aliment biològic al producte agrícola o agroindustrial que es produïx baix un conjunt de procediments denominats “ecològics”. En general, els métodos ecològics eviten l'us de certs productes sintètics, com pesticidas, herbicida i fertilisants artificials específics.

El moviment d'agricultura ecològica va sorgir en la década de 1940 com a resposta a l'industrialisació de la producció agrícola denominada revolució verda.[2] Actualment l'agricultura ecològica, aixina com la ganaderia ecològica, és una indústria fortament regulada, que en països com Japó, Canadà o l'Unió Europea requerix certificacions especials per a poder comercialisar els seus productes.

En el sector s'utilisen en moltes ocasions indistintament els térmens “ecològic”, “biològic” i “orgànic”. No obstant és convenient resaltar l'us que se li dona a cada paraula en el mercat. En Espanya la fòrmula més habitual és “ecològic”, de la mateixa manera que en Alemània (biologisch) i França. En el món anglosaxó el terme “orgànic” és el més utilisat.

L'ocupació d'estos térmens està regulat per la llei, encara que en ocasions autorisa que alguns aliments utilisen el terme “natural” en la seua denominació. Est és el cas del yogurt, el café i l'aigua mineral, entre uns atres. No obstant, certs productes ampren este terme com a reclam publicitari associat a una major calitat.

Cal fixar-se ben ya que molts productes del mercat utilisen la paraula “bio” en la seua etiqueta pero no són d'orige biològic, sino que contenen bífidus, per eixemple, per lo que diverses associacions ecològiques han denunciat el fet.

Quan s'utilise el logotip comunitari, l'indicació del lloc en que s'hagen obtingut les matèries primeres agràries de que es compon el producte deurà figurar també en el mateix camp visual que el logotip i adoptarà diverses formes depenent de si totes les matèries primeres agrícoles han segut obtingudes en l'Unió Europea o s'utilisen totes o parts d'elles obtingudes en un tercer país.

El 15 de febrer de 2012, en Núremberg, l'Unió Europea i els Estats Units acorden que a partir de l'1 de juny de 2012 els productes orgànics certificats en Europa o en els Estats Units podran vendre's com a tals en el territori de l'atre. El valor combinat dels sectors ecològics dels Estats Units i l'Unió Europea se sifra en uns 40.000 millons d'euros i aumenta cada any.

Etiquetage ecològic

[editar | editar còdic]
El logotip de la UE que identifica els productes d'orige ecològic.

En l'Unió Europea les denominacions ecològic, biològic i orgànic, per als productes agrícoles i ganaders destinats a l'alimentació humana o animal es consideren sinònims i el seu us està protegit i regulat pels Reglaments Comunitaris 834/2007 i 889/2008. Els prefixos eco- i bio- també estan protegits i regulats aixina mateix en tots els idiomes de l'Unió. En cada país hi ha costum d'usar un o un atre terme. Per eixemple, en Espanya està més estés l'us d'ecològic, en Portugal i França s'usa més el terme biològic (en francés biologique), mentres que en el Regne Unit s'utilisa més orgànic (organic en anglés).

Els productors d'aliments ecològics estan obligats a usar únicament certs agroquímicos autorisats[3] i no es poden utilisar per a la seua producció llavors o plantes transgèniques.


Els cultius ecològics són fertilizados habitualment en compost, pols minerals i atres substàncies d'orige ecològic. Entre els métodos agrícoles tradicionalment utilisats estan el sistema de terrats o de barreres naturals per a evitar l'erosió dels sols, rotació de cultius o plantat de leguminosas. Poden ademés presentar atres qualitats com un empaquetat ecològic per a la seua disposició al consumidor final.

Seguritat per al consumidor

[editar | editar còdic]
Brots de leguminosas

Les pretensions d'una major seguritat dels aliments ecològics s'han basat majoritàriament en la presència de residus de pesticidas.[4] Estes preocupacions estan motivades pels fets de que, primer, exposicions massives i agudes a pesticidas poden provocar efectes adversos significatius sobre la salut, segon, que alguns productes alimenticis han segut contaminats ocasionalment en pesticidas, lo que pot resultar en una toxicitat aguda, i tercer, que la majoria, si no tota, el menjar venut comercialment conté cantitats traça de pesticidas agrícoles.[4] No obstant, com se sol resaltar en la lliteratura científica, "lo que no es deduïx d'açò, és que una exposició crònica a les cantitats de traces de pesticidas trobats en el menjar resulte en una toxicitat demostradora. Esta possibilitat és pràcticament impossible d'estudiar i quantificar;", per lo tant, qualsevol conclusió ferma sobre la seguritat relativa dels aliments ecològics ha segut obstaculisada per la dificultat de dissenyar estudis adequats i la relativament menuda cantitat d'estudis que comparen directament aliments ecològics en convencionals.[5][4][6][7][8]

Adicionalment, el Carcinogenic Potency Project (Proyecte de potencial cancerígeno),[9] que és part de la ret de bases de senyes Distributed Structure-Searchable Toxicity de la

Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units(EPA),[10] ha estat ensajant el potencial cancerígeno de productes químics tant naturals com a artificials, i creant una base de senyes pública dels resultats[11] durant els últims 30 anys. Este treball intenta omplir el buit, en el coneiximent científic de la carcinogenicidad de tots els productes químics, tant naturals com a sintètics, tal i com descriuen els científics que realisen el proyecte en la revista Science, en 1992:

L'examen toxicológico dels productes químics sintètics, sense un examen similar dels productes químics que es creen de forma natural, ha resultat en un desequilibri tant en les senyes com en la percepció dels cancerígenos químics. Els tres punts que hem discutit indiquen que es deurien realisar comparacions en químics naturals tant com en sintètics.

  1. L'immensa majoria dels productes químics als que estem exposts els sers humans ocorre de forma natural. No obstant, el públic tendix a vore els productes químics com només sintètics i a pensar que els productes químics sintètics són tòxics, a pesar del fet de que cada producte químic natural és també tòxic a certa dosis. L'exposició diària dels nortamericans a material cremat en la seua dieta és d'al voltant de 2000 mg, i l'exposició a pesticidas naturals (els productes químics que les plantes produïxen per a defendre's elles mateixes) és d'al voltant de 1500 mg. En comparació, l'exposició total diària a tots els residus de pesticidas sintètics combinats és de l'orde de 0,09 mg. Per lo tant, estimem que el 99,99% dels pesticidas que ingerixen els humans són naturals. A pesar d'esta abrumadoramente major exposició a productes químics naturals, el 79% (378 de 479) dels productes químics llocs a prova per a verificar la seua carcinogenicidad tant en rates com a rates són sintètics (és dir, no ocorren naturalment).
  2. Ha segut freqüentment assumit de forma errònea que els humans hem desenrollat per evolució defenses contra els productes químics naturals en la nostra dieta, pero no contra els productes sintètics. No obstant, les defenses que els animals desenrollen evolutivamente són molt genèriques més que específiques per a un producte en particular; més encara, les defenses són generalment inducibles i per lo tant protegixen be contra dosis baixes de productes químics tant sintètics com a naturals.
  3. Ya que la toxicologia dels productes químics naturals i sintètics és similar, un espera (i troba) un grau de carcinogenicidad similar per als productes naturals i sintètics. La taxa de positius entre els productes químics ensajats en rates i rates és d'al voltant del 50%. Per lo tant, ya que els humans estem exposts a molts més productes naturals que sintètics (tant per pes com per número), estem exposts a un enorme fondo de cancerígenos per a rosegadors, com és definit en ensajos d'altes dosis per a rosegadors. Hem mostrat que inclús encara que només una minúscula proporció dels pesticidas naturals en aliments vegetals han segut estudiats, dels 57 estudiats, 29 són cancerígenos en rosegadors i es troben en més de 50 aliments vegetals comuns. És provable que casi cada fruta i verdura en el supermercat continga pesticidas naturals que són cancerígenos en rosegadors.[12]


A pesar de que alguns estudis han mostrat a través d'anàlisis químics, com s'ha discutit, que frutes i verdures cultivades de forma ecològica contenen menors nivells de pesticidas, l'importància d'estos resultats en una reducció real de riscs per a la salut és discutible ya que tant aliments ecològics com a convencionals generalment contenen nivells de pesticidas molt per baix de les recomanacions de seguritat.[5][4][13] D'este punt de vista s'ha fet eco el Departament d'Agricultura dels Estats Units[14] i l'Agència d'Estàndarts Alimentaris britànica.[15]

Un estudi publicat pel Consell d'Investigació Nacional dels Estats Units en 1993 va determinar que per als chiquets, la major font d'exposició a pesticidas és a través de la dieta.[16] Un estudi publicat en 2006 per Lu et al. va medir els nivells d'exposició a pesticidas organofosforados en 23 chiquets en edat escolar abans i despuix de substituir la seua dieta per una basada en aliments ecològics. En este estudi es va trobar que els nivells d'exposició a pesticidas organofosforados passaven de nivells despreciables a indetectables quan els chiquets canviaven a una dieta ecològica, lo que els seus autors varen presentar com una reducció significativa del risc.[17] Estes conclusions, no obstant varen ser criticades en la lliteratura científica com un eixemple de mala comunicació científica.[18][19]


Més específicament, les alegacions que relacionen residus de pesticidas en un aument del risc d'infertilitat o una menor cantitat d'espermatozoides en l'esperma no han segut respalades per l'evidència científica en la lliteratura mèdica.[4] Aixina mateix, la Societat Americana contra el Càncer ha declarat que la seua posició és que "és en gran part desconegut si que els aliments ecològics poden comportar un menor risc de càncer perque tenen menys provabilitat d'estar contaminats per composts que podrien causar-ho."[20] Vàries revisions científiques han trobat que els riscs deguts a contaminació microbiològiques o per toxinas naturals són provablement molt més significatives que els riscs a curt o llarc determini per residus de pesticidas.[5][4]

En examinar un possible aument del risc per consum d'aliments ecològics, vàries revisions científiques han trobat que, encara que pot haver un major risc de contaminació biològica per organismes com l'Escherichia coli O157:H7, pel major us de femta com a fertilisant, hi ha poca evidència de que l'incidència real de brots puga ser atribuïda a la producció ecològica. [5][4][6] Un brot d'intoxicacions per E. coli en Alemània va ser atribuït a brots de soja cultivats ecològicament. [21][22]

En el cas dels ous produïts en granges ecològiques, el contingut de dioxinas és sistemàticament major que la seua contrapartida convencional i freqüentment supera els nivells llegals permesos en l'Unió Europea.[23] Aixina mateix, la carn de pollet provinent de granges ecològiques presenta una prevalença de contaminació per salmonella més de 5 voltes superior a la de pollets criats industrialmente.[24]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada EURLEX
  2. ↑ Drinkwater, Laurie E. (2009). «Ecological Knowledge: Foundation for Sustainable Organic Agriculture», Francis, Charres (ed.). Organic farming: the ecological system, ASA-CSSA-SSSA, p. 19. ISBN 978-0-89118-173-6.
  3. ↑ [1]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Magkos F et al (2006) Organic food: buying more safety or just peace of mind? A critical review of the literature Crit Rev Food Sci Nutr 46(1) 23–56 | pmid=16403682
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Blair, Robert. (2012). Organic Production and Food Quality: A Down to Earth Analysis. Wiley-Blackwell, Oxford, UK. ISBN 978-0-8138-1217-5
  6. ↑ 6,0 6,1 Bourn D, Prescott JCrit Rev Food Sci Nutr.42(1)
    1–34.doi:10.1080/10408690290825439.
  7. ↑ Canavari, M., Asioli, D., Bendini, A., Cantore, N., Gallina Toschi, T., Spiller, A., Obermowe, T., Buchecker, K. and Lohmann, M. (2009). Summary report on sensory-related soci-economic and sensory science literature about organic food products
  8. ↑ Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety.9(3)
    270–277.doi:10.1111/j.1541-4337.2010.00108.x.
  9. ↑ «Carcinogenic Potency Project Official Website». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2012. Consultat el 12 d'abril de 2014.
  10. ↑ National Center for Computational Toxicology (NCCT) DSSTox Official Website
  11. ↑ Publicly available Toxnet database from US NLM [2] archivat en Wayback Machine.
  12. ↑ Gold, L.S., et al (1992) Rodent carcinogens: Setting priorities" Science 258: 261–265
  13. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Smith-Spangler2012
  14. ↑ «Should I Purchase Organic Foods?». USDA. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2009. Consultat el 5 de març de 2011.
  15. ↑ «Organic food». UK Food Standards Agency. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2011.
  16. ↑ National Research Council. Pesticides in the Diets of Infants and Children. National Academies Press; 1993. ISBN 0-309-04875-3. Retrieved 10-Apr-2006.
  17. ↑ Lu, Chensheng, et al.(2006).Environmental Health Perspectives.114(2)
    260–263.doi:10.1289/ehp.8418.
  18. ↑ Krieger RI et al (2006) OP Pesticides, Organic Diets, and Children’s Health" Environ Health Perspect 114(10) A572.
  19. ↑ Alex Avery (2006) Organic Diets and Children’s Health Environ Health Perspect.114(4) A210–A211.
  20. ↑ «Food additives, safety, and organic foods». American Cancer Society. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2014. Consultat el 11 de juliol de 2012.
  21. ↑ «[3]». Consultat el 22 de juny de 2012.
  22. ↑ «Tracing seeds, in particular fenugreek (Trigonella foenum-graecum) seeds, in relation to the Shiga toxin-producing E. coli (STEC) O104:H4 2011 Outbreaks in Germany and France». European Food Safety Authority. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2013. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  23. ↑ (2006).NJAS - Wageningen Journal of Life Sciences.54(2)
    207-221.doi:10.1016/S1573-5214(06)80023-0.
  24. ↑ (2005).Journal of Food Protection.11
    2256-2484.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aliment_orgànic&oldid=647581»